dimecres, 16 d’agost de 2017

LA CAUSA DE L'ESGOTAMENT DE LA FORMA DE DIVERTIR-SE

La causa de l'esgotamente del model de festes (no només a Simat) pot estar en no haver tingut en compte l'evolució del concepte i la forma de diversió al lllarg dels temps. Per contribuiur al debat reproduïm un article publicat per Miquel Pueyo al diari Segre de Lleida en 2012, amb el títol Evasió:
Algunes de les denominacions que apliquem a la nostra societat (de consum, de l’oci, de l’espectacle…) van aparèixer durant els anys 60 del segle passat. Abans, mai no havia existit una societat que considerés l’oci una part fonamental de la vida dels seus membres. A la Roma clàssica i a les corts europees hi havia petites minories que vivien de festa en festa, però a la immensa majoria dels homes, dones i nens que han passat per aquest món, els ha tocat treballar de sol a sol, i han hagut d’aprofitar els dies de festa o les estones d’oci per divertir-se i trencar la rutina d’un treball percebut com un càstig bíblic. Aquest és l’autèntic origen de les festes que, amb l’arribada del bon temps i sota l’advocació d’algun sant o verge, celebraven els pobles i les ciutats.
La seua pervivència resulta una mica incongruent en una societat que ha convertit l’espectacle, l’oci i la diversió en un bé de consum quotidià. Consumir i divertir-se s’han erigit  en la fòrmula majoritària per evadir-se, durant uns dies o uns hores, de la realitat d’un treball i d’una manera de viure –de vegades, fins i tot d’un entorn familiar o social—que, en el fons, són sovint d’una gran buidor. S’ha decretat la fi de la utopia (en part, per la seua tendència a desembocar en el terror, com en la revolució francesa o la soviètica) i ha estat reemplaçada per  l’evasió.
 No estem gens segurs de la nostra capacitat per fer del món un lloc millor per viure, però ens fem la il.lusió que canviant d’amants, de cotxe o de país no hi pensarem tant. Això ho deia el filòsof Joseph Brodsky, en una conferència als estudiants de l’elitista Darmouth College, la novena universitat més antiga dels Estats Units, però els acabava advertint:
“De fet, podeu ajuntar totes aquestes coses, i pot ser que funcioni una estona. Fins que arribi el dia que us despertareu a la vostra habitació envoltats d’una nova família i un paper de paret diferent (…) amb una pila de factures de la vostra agència de viatges i del psiquiatre, però tindreu la mateixa sensació de cansament en veure la claror del dia que entra per la finestra.”

dilluns, 7 d’agost de 2017

EL MODEL DE FESTES ESTÀ ESGOTAT


Les festes de Simat, que enguany han caigut de ple en cap de setmana, han servit per demostrar que l'afluència de públic no té com a factor determinant les dates, i per tant el debat sobre el calendari mòbil de les celebracions era estèril. Estes festes viscudes en divendres, dissabte i diumenge, no han estat més multitudinàries que qualsevol altres celebrades entre setmana, i no han fet sino constatar que les festes han perdut atractiu. És un fenòmen que es ve observant de fa poc més d'una dècada, amb una pèrdua al degoteig de gent al carrer amb indiferència dels dies de celebració. Hi havia més gent al carrer el dia del ball de disfresses o la nit de Sant Jaume, que qualsevol dels tres dies de festes.
Per tant, caldria tancar el debat sobre els canvis de dates i obrir una reflexió col·lecctiva sobre el model de festes, partint de l'evidència que la fòrmula de varietés i revetla està esgotat. 
Innovar amb el programa serà l'única recepta vàlida, atés que les disponibilitats pressupostàries conviden més a fer servir l'enginy que la cartera. Allò ideal seria poder contractar alguna figura rellevant de la música i implicar als veïns en la preparació del programa de festes a través d'una mena de comissió municipal en la qual prengueren part totes les entitats i particulars interessats, on es pogueren escoltar propostes per fer unes celebracions que puguen recuperar l'atractiu que han perdut els darrers anys. No deixa de ser cridaner que l'única implicació dels veïns en les festes haja de ser a través de clavaris, clavariesses i confraries religioses.