dimarts, 28 de març de 2017

MIGUEL HERNÁNDEZ, POETA DEL POBLE

Un 28 de març de 1942 va morir a la presó d'Alacant com a conseqüència de bronquitis, tifus i finalment tuberculosi, malalties que va patir a causa de les pèssimes condicions en què va viure a la presó de Palència (1940), i el penal d'Ocaña (1941).
Després de ser lliurat a les tropes franquistes per la dictadura portuguesa de Salazar, va ser condemnat a mort, pena que li va ser commutada per 30 anys de presó.
Es va enfrontar a intel·lectuals d'esquerra com Rafael Alberti, als quals retreu el seu acomodament i lluita per la República sense assumir cap risc.


SIMAT FA EFECTIVA LA COMPRA DE TERRENYS RÚSTICS A PREU D'URBANS


L'Ajuntamenet de Simat acaba de pagar una quantitat que s'estima en vora 60.000 euros, que és el preu d'uns terrenys rústics annexos a la zona del poliesportiu que s'han hagut de comprar de forma obligatòria presumptament per una negligència. 
Tal com va aprovar el ple en la sessió de juliol de 2014, l'ajuntament estava obligat a l'adquisició d'una parcel·la de tarongers annexa al poliesportiu, qualificada com a sòl urbà dotacional, per més de seixanta mil euros, quan el seu valor real és molt menor. L'Ajuntament es va vore obligat a adquirir la parcel·la en haver deixat passar el termini de cinc anys sense descatalogar la superfície com a dotacional, ni haver executat les obres d'ampliació del poliesportiu presumiblement previstes. 
El termini de cinc anys va transcórrer per neglicència dos anys abans, en 2012. Ni els serveis tècnics van advertir de que acabava el termini, ni s'ha depurat cap responsabilitat patrimonial per danys a l'administració. 
El propietari de les parcel·les agrícoles esmentades acaba de rebre l'ingrés de la quantitat estipulada. 

dimecres, 22 de març de 2017

ELS COMPTES DELS GRUPS DE LES CORTS, AMB CARÀCTER RETROACTIU

Els cinc grups amb representació en les Corts Valencianes han assegurat que estan disposats a publicar la informació detallada de la destinació dels diners que reben com a subvenció de la Cambra per a despeses de funcionament, que ascendix a un total de 3,46 milions d'euros per a l'exercici 2017. No obstant, Arc Iris sol·licita a les senyories que la mesura s'aplique amb caràcter retroactiu i s'informe de la destinació dels diners com a mínim des de la legislatura 2007-2009, en la qual el grup d'Esquerra Unida va començar liderat per Glòria Marcos i va acabar amb Mónica Oltra de portaveu. 
La proposta és del president de les Corts, Enric Morera, qui ha plantejat que es publique al detall la fi d'eixos diners que reben via subvenció.
El portaveu del grup socialista, Manolo Mata, ha explicat que és "imminent" la publicació en el portal de transparència de les Corts de les despeses del grup -ara com ara estan publicades les de Compromís i Podem relatives a 2015 i el PP de 2016- i ha incidit que li pareixeria "molt bé" que es publicaren amb més detall. Els exercicis anteriors es perdran en un limbo.
En el mateix sentit s'ha pronunciat el portaveu de Compromís, Fran Ferri, qui ha manifestat que des de la seua formació estan "sempre a favor de la transparència" i no tindrien "cap problema a fer-ho".
La portaveu del grup popular, Isabel Bonig, ha indicat que ho farien "sense cap problema" perquè no tenen "res que amagar". "Però que ho fem tots, o tots o cap", ha indicat, per a mostrar la seua sorpresa pel fet que el PSPV "no haja presentat els seus comptes".
El portaveu de Ciutadans, Alexis Marí, ha indicat que recolzarien eixa proposta, però ha anticipat: "Som pobres com les rates". A més, ha apuntat que entre el 75 i el 80% dels ingressos que rep el seu grup van per a pagar a la gent que tenen contractada.
Finalment, Antonio Montiel (Podem) ha assenyalat que no tindrien cap problema a publicar íntegrament les despeses i ha agregat que Podem és "una força política a nivell de transparència en la gestió dels comptes com no hi ha hagut cap".

dimarts, 7 de març de 2017

15 DE MARÇ: SENYOR PUIG, LA VALLDIGNA ESTÀ ENUTJADA

L'apocalíptica figura de José Manuel Orengo abandona el monestir de la Valldigna
en una visita privada que va fer per l'any 2010. 

Amb motiu de la celebració del Dia de la Valldigna, Arc Iris deixa esta carta oberta al president de la Generalitat:
Senyor Joaquín Puig Ferrer, la Valldigna està enutjada. Encara no hem digerit la dissolució de la Fundació Juame II, única esperança de revitalització cultural, social i turística, i ens assabemtem de que el seu amig José Manuel Orengo "Orenguet de Gndia" té el seu vist-i-plau per muntar-se una fundació que pretén nodrir-se de fons públics fins a 1'4 milions, dels quals 400.000 euros li'ls tenia reservats vostè de pressupost de la Generalitat.
És a dir, vostè no té diners per a la Fundació Jaume II, però si per a la paradeta mitjançant la qual l'amic Orenguet pretenia espoliar una pila d'administracions públiques amb la missió planetària d'assessorar als ajuntaments en tot allò relatiu a les legislacions locals, un paper, d'altra banda, que ja juguen, o haurien de jugar altres administracions. Per a què vol vostè un director general d'Administració Local, un Institut d'Administració Local o una Federació de Municipis i Províncies?
La Valldigna està enutjada, però no només per haver dissolt la Fundació Jaume II mentre vostè reclama per al seu poble que es faça el Parador Nacional de Turisme que li van prometre i que està paralitzat per inviable, també està enutjada perquè una vegada dissolta la Fundació, la gestió ordinària amb la qual va dir que supliria les tasques de l'organ extingit no s'ha vist per cap banda. Només s'hi veu de quan en quan a Frai Perutxo fent de guia. 
Tots sabem que la Valldigna és la seua particular aldea gal·la: cap alcaldia. Però d'això no en tenen la culpa els valldignencs, sinó les polítiques que ha desplegat el seu partit quan ha tingut ocasió, i els intents d'influir dels seus escuders, Orenguet i el seu cosinet Alfredet. 
No sabem si se n'haurà adonat la seua honorabilíssima que Orenguet deixa rastre per allà on passa i potser és qui li ha recomanat que a la Valldigna ni aigua, i a Simat menys que aigua. L'exalcalde de Gandia i exnúmero tres del PSPV ja va haver de retirar-se de secretari local del PSPV a Gandia i renunciar a la candidatura a l'alcaldia. "Si el problema sóc jo, me'n vaig", va dir aleshores, per recalar a la Diputació de cap de gabinet del president, Jorge Rodríguez, qui no va tardar en desfer-se de l'exalcalde gandià. Poc després eixia a la llum l'intent d'Orengo de pagar al voltant de mig milió d'euros des de l'empresa pública de la Diputació a un despatx d'advocats que presumptament l'havien representat a ell en diverses causes. 
Però Orengo, estimat president, ho té tot previst quan es tracta d'allò que els seus adversaris polítics anomenen "espoliar les institucions", una tasca en la que, afirmen, Orengo és especialista. Amb l'eixida de la Diputació José Manuel Orengo ja tenia en ment una nova fòrmula en forma de fundació. L'invent es diu Cical i ha estat presentat gairebé d'amagat, amb escassa difusió i una fotografia de la qual s'havia eliminat a Orengo, i un breu peu explicatiu. Però l'escenari era el Palau de la Generalitat. El president d'aquest òrgan és el propi president de la Generalitat, Ximo Puig, i ja havien fet comptes dels ingressos: la Generalitat anava a aportar 400.000 euros. La resta confiaven oconseguir-ho de les diputacions i dels ajuntament, i havien fixat fins i tot una tarifa en funció del nombre d'habitants de cada municipi. 
Compromís se n'ha desvinculat i ha exigit la retirada del seu representant en esta fundació, el diputat Emili Altur, escandalitzats per les quanties previstes per a finançar el projecte, que pretén traure de l'erari públic 1,4 milions necessaris per a cobrir tot el seu pressupost, del qual 350.000 euros anaven destinats a despeses de personal, i 50.000 a dietes.Compromís, però, ha ficat la seua signatura al document pel qual s'autoritzava a finançar amb 120.000 euros de Divalterra a la Federació de Municipis per a posar en marxa la paradeta d'Orengo. Vista de xoriguer, primer finança la paradeta sense adonar-se'n de les intencions, i quan se n'adona diu que no hi haurà diners públics per a l'invent, i a més retira al seu representant. "Maestros".