dimecres, 11 d’octubre de 2017

MOCIONS D'EUPV ALS AJUNTAMENTS PER A DEMANAR LA DIMISSIÓ DE JUAN CARLOS MORAGUES

El coordinador general d'EUPV, David Rodríguez, ha anunciat que la formació d'esquerres presentarà en tots els ajuntaments en els quals té representació al País Valencià una moció per a demanar la dimissió del delegat del Govern, Juan Carlos Moragues, per no haver garantit la seguretat i el dret de manifestació, així com per permetre la contra manifestació de l'extrema dreta el passat 9 d'octubre.
Dilluns passat l'extrema dreta va rebentar violentament la tradicional manifestació convocada per la Comissió 9 d’Octubre sota el lema 'Si al Valencià', una marxa que es presentava perillosa pels últims esdeveniments a Catalunya i que, finalment, va utilitzar l'extrema dreta valenciana per a agredir als assistents a una manifestació pacífica i lúdica que se celebra anualment des del principi de la democràcia. 
"Estem parlant d'una contra manifestació sense permís encapçalada pel grup de la ultradreta Yomus que va paralitzar la marxa i va aconseguir aïllar a una part dels manifestants i es van produir agressions", ha recordat Rodríguez, qui ha posat l'accent en la falta d'actuació de les Forces i els Cossos de Seguretat de l'Estat, "que solament van actuar en moments puntuals i que va deixar que els feixistes provocaren i agrediren a persones que estaven manifestant-se cívica i pacíficament".

Per al màxim dirigent de la formació d'esquerres, "aquesta situació recorda a escenaris de fa més de quaranta anys, quan encara es vivia sota la dictadura franquista i no a una democràcia en ple segle XXI", ha assenyalat.

dimarts, 3 d’octubre de 2017

CARME GIRAU, PREMI JAUME II


El premi Jaume II, un guardó instaurat per l’Ajuntamente de Simat per al reconeixement cívic i cultural de veïns del municipi que han destacat en els seus respectius camps, s'ha atorgat enguany a la cantautora i compositora Mari Carme Girau, filla de Simat, i on resideix ara. Girau va integrar a meitat dels anys seixanta el grup musical Els Setze Jutges, un referent de la Nova Cançó, i tot i que amb la separació dels Setze, l’any 69 va abandonar la cançó, va deixar una petjada que li ha valgut, entre altres reconeixemenets, la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya en 2007. La seua producció només abasta tres EP de quatre temes cada un, però significatius pel que fa a l’aportació valenciana a la Nova Cançó. 
El lliurament del premi s'ha fet coincidint amb l’acte institucional que l’Ajuntament ha programat el 9 d’octubre al migdia al saló de plens amb motiu de la celebració

EL CF GANDIA ACABA DEMANANT L'HORA CONTRA EL CF SIMAT



L'històric CF Gandia, tot un històric que fa només una dècada va jugar la promoció per ascendir a la Segona Divisió A, va acabar demanat l'hora este diumenge en el partit que l'enfrontava al CF Simat en la Segona Regional. 
Era la tercera jornada de lliga i ambdós arribaven coliders i invictes. 

El partit semblava encarrilat per als gandians ja en la primera meitat amb el marcador 2-0, i fins i tot al minut 50, ja en el segon temps, va arribar el tercer gol local. El Simat va retallar al minut 58, però al 78 el CF Gandia va marcar el quart d'un penal que no era. Amb el marcador 4-1, el partit semblava decidit, però  dos errors defensius un en el minut 82 i un altre en el 88, van fer que l'estadi Gujillermo Olagûe demanara l'hora amb el marcador 4-3 i el CF Simat assetjant. .

dimarts, 26 de setembre de 2017

CULTURA RESTAURA SIS FLORONS DE LA NAU CENTRAL DEL MONESTIR



L’Institut Valencià de Conservació i Restauració (IVC+r), un organisme dependent de la Conselleria de Cultura, ha restaurat sis florons que decoren les voltes de la nau central i creuer de l’església del monestir de la Valldigna, que en breu seran restituïts al seu lloc d’origen. 
Els florons són unes peces circulars de fusta daurada amb or fi i policromada, que tenen com a funció decorar la clau de volta. En aquest cas, es tracta de tres models o dissenys diferents repartits en dos parells cadascun, en els quals prevalen els motius vegetals de fullaraques, volutes enroscades, colps de flors i elements decoratius circulars i ovals convexos envoltats d’elements vegetals en els extrems, que contribueixen a acréixer la sensació d’estar mirant un sol resplendent. Només en dos d’ells, els més grans, trobem uns caps xicotets policromats, que contribueixen a augmentar el seu lirisme. Les seues dimensions oscil·len entre els 100 i 240 cm de diàmetre i els 60 a 80 cm d’altura. 
Els sis florons, possiblement van ser realitzats per ‘Josualdo’ i acabats el ’17 d’abril de 1694′, si es té en compte la inscripció que ha aparegut en un d’ells, això és possible ja que el 1696 Pasqual Rams va finalitzar la pintura de la volta de l’església. 
Abans de la intervenció dels florons es va realitzar un estudi al laboratori de materials de l’IVCR+i consistent en la presa de mostres, tant de les zones originals com de les intervingudes anteriorment, per a conéixer la naturalesa de les repintades i diferents materials utilitzats en les seues intervencions anteriors. També es van realitzar radiografies per a conéixer el sistema de construcció i assemblatge d’aquestes peces. Un altre tipus d’estudi va consistir en la numeració i l’atribució d’una sigla per a cadascuna de les peces que integren el conjunt de cada floró amb la finalitat de muntar-los correctament en la seua ubicació original. 
Els sis florons presentaven importants pèrdues de volum a gran escala, com ara en zones dels raigs en algun d’ells, que n’havia motivat la reconstrucció en artifici sobre la volta, o de menor importància com la pèrdua i trencament de fulles i circells. Aquests elements que falten han sigut reconstruïts amb talla de fusta. 
Respecte a la superfície daurada i policromada, aquesta estava desadherida del suport, per la qual cosa va ser necessari, com a pas previ a la neteja, realitzar una fixació i consolidació de tots els estrats daurats i policromat per a dur-ne a terme posteriorment la reintegració cromàtica. 
El monestir de la Valldigna ha sigut, des de la seua fundació a la fi del segle XIII, un dels cenobis més importants des del punt de vista patrimonial de la nostra Comunitat. 
Des que el 15 de març de 1298 es donara el monestir a fra Bonard, abat del monestir cistercenc de Santes Creus, cadascun dels successius abats que l’han habitat es van encarregar de fer-lo més gran i embellir-lo amb magnífiques obres d’art, que, desgraciadament, amb la desamortització esdevinguda el 1835, van ser unes saquejades i altres disperses, la qual cosa va portar a la ruïna aquest monumental cenobi. 
Una bona mostra d’aquesta riquesa patrimonial són els sis florons que decoraven les voltes de la nau central i creuer de l’església, que, fruit d’aquella dispersió artística, van acabar a la parròquia de Sant Joan Evangelista, de Benifairó, a diferència de la clau de la cúpula, que encara roman al monestir per les seues grans dimensions i per l’altura a la qual es troba. D’allí van passar el 2011 a les dependències de l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i) de la Generalitat, on han romàs tot aquest temps en un llarg i complicat procés de restauració.

dilluns, 25 de setembre de 2017

SIMAT SIGNA EL PACTE VALENCIÀ CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

lL'Ajuntament de Simat ha estat una de les primers institucions de la Safor en signar el Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista. Per ara setze entitats saforencs l'han subscrit. 
Un total de 3.844 persones i 280 entitats s’han unit en només cinc dies al Pacte impulsat per la Generalitat, a través de la pàgina web activada a meitat de setembre després de la signatura de l’acord, en la qual institucions públiques i societat civil han treballat conjuntament per a “evidenciar la unitat de tota la ciutadania enfront dels agressors”.
Des del Consell destaquen que és el primer pacte d’aquest tipus a Espanya en el qual “el compromís s’adquireix de forma coordinada pel conjunt de la societat i no és únicament un mandat governamental”.
La vicepresidenta, Mónica Oltra, ha destacat així que, quan la Conselleria va pensar a impulsar aquest acord, es va establir la importància que “més enllà de les persones que han participat en la seua elaboració, tot aquell que ho desitge puga sumar-se”. Amb eixe objectiu s’ha engegat la pàgina web www.sumatalpacte.com, a través de la qual les persones o entitats que vulguen poden subscriure-ho.
La web, que dóna l’opció de sumar-se com a particular o com a entitat, permet consultar tant el manifest com el document íntegre del pacte. En ell s’arrepleguen un total de 293 mesures amb les quals es pretén avançar en el camí de visibilitzar la violència contra les dones “com un conflicte social i no com un fet domèstic, equiparant-lo a situacions com les ocasionades pels atacs terroristes”.
Sota aquest prisma, des de la pàgina es proposen algunes accions i s’anima a aportar altres idees per a eradicar el masclisme de la societat. En el compromís personal, s’inclou la possibilitat de seleccionar accions proposades per a ajudar a difondre el pacte i per a realitzar i recolzar accions contra el masclisme.
La web també proposa el compromís d’accions per a fomentar la igualtat en les relacions diàries i per a recolzar a les víctimes de la violència masclista, fins i tot proposades per a consumir de forma coherent amb la igualtat i transmetre valors igualitaris als menors.
En la mateixa línia, la pàgina impulsada per la Conselleria d’Igualtat incorpora les propostes de la subcomissió sobre l’eradicació de la violència de gènere de les Corts Valencianes i de l’informe sobre l’atenció i protecció a les víctimes del Síndic de Greuges. La web actualitza i publica els noms de totes les persones i entitats que signen el pacte i ofereix la possibilitat de compartir la pàgines en les xarxes socials.
A partir d’aquesta eina, Mónica Oltra ha incidit que ara l’objectiu és “aconseguir que tota la ciutadania, tant l’organitzada com cada persona a títol personal, s’adherisca a aquest acord”, perquè “la igualtat real entre homes i dones s’ha de construir amb un compromís institucional i social, situant el problema de la desigualtat com un problema social estructural”.

diumenge, 24 de setembre de 2017

VETAR AL BOTIFARRA

És la darrera del PP. Per més que mantenim l'esperança de comptar en este país amb una dreta racional i civilitzada, ens eixen amb actituds com la de l'alcalde de Torrevella d'intentar prohibir un concert de Pep Gimeno El Botifarra, una persona que es dedica a recuperar i interpretar cançons tradicionals. El pecat és que canta en valencià. 
Arc Iris vol denunciar els vetos a què un cantant puga actuar en una localitat, ja que s'assemblen bastant a un règim que afortunadament deixem arrere i s'assemblen molt a la censura prèvia, i apel·lem a la llibertat d'acudir o no a un recital.
El PP considera que es tracta d'un acte "pancatalanista" i d'una "provocació". Per a que un acte no siga pancatalanista, sembla que ha de tenir el castellà com a idioma. Un poc trellat. 

dimarts, 5 de setembre de 2017

COMPROMÍS OCULTA LA FILIACIÓ DE L'ALCALDE DE SIMAT

Si llegim la nota que ha fet pública Compromís en la qual exigeix al Ministeri de Medi Ambient la neteja urgent del riu Vaca, l'alcalde de Simat pertany a aquesta formació. En la nota de forma genèrica s'informa de que alcaldes i regidors de Compromís de la Valldigna i Xeraco han exigit que s'executen les tasques de neteja, i en un paràgraf es fa referència a l'alcalde de Simat, Víctor Mansanet, sense fer referència a la seua filiació, EUPV. Mansanet també es mostra enujtjat amb el Ministeri i la Confederació del Xúquer per l'estat del riu.
Des d'Arc Iris tant ens fa a hores d'ara les simpaties del Bloc envers EUPV, però si ens preocupa que allò que sempre ha estat considerat com vegetació de ribera ara es considere mala herba que cal eliminar quan abans millor, tot perquè algú al llarg dels anys només s'ha preocupat de convertir marjals en horts de cultiu i en transformar zones inundables en àrees residencials. I una vegada consumats els despropòsits, la vegetació de ribera molesta. 
Dit això, reproduïm en la seua integritat la nota de Compromís en la que Víctor Mansanet cau al mateix sac que la resta de protagonistes, com un alcalde més de Compromís: 



Compromís adverteix a Mª Ángeles Ureña que serà la responsable de les desgràcies que provoque el riu Vaca

Els alcaldes veuen amb estupor com el riu i els seus barrancs es troben en el pitjor estat mai vist i que les inversions anunciades no arriben

València, 4 setembre 2017
Alcaldes de Compromís de poblacions de les comarques de la Safor i la Valldigna i els senadors Jordi Navarrete i Carles Mulet han reclamat, una volta més, actuacions per minimitzar la perillositat del riu Vaca al seu pas pels seus termes municipals davant el "lamentable estat d'abandonament que pateix" i han advertit a la presidenta de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, María Ángeles Ureña de la seua responsabilitat davant la situació en què es troben rius i barrancs.

Aquest grup de representants de Tavernes, Benifairó de la Valldigna, Simat i Xeraco ja va visitar al gener, davant la falta d'actuacions i diligència de l'organisme de conca, la seu del Ministeri d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA) per reclamar actuacions al riu i exigir la recuperació del projecte de laminació i drenatge del riu Vaca.

A la reunió se’ls va informar d'actuacions per valor de 100.000 euros que estaven incloses en el Reial Decret de mesures per a les zones afectades pel temporal i, posteriorment, a l'abril de 2017, el delegat del Govern va anunciar que dels 22 milions destinats a la comunitat autònoma, 731.000 euros anirien al lot de rius Serpis, Micena, Vernissa i Vaca, a les comarques de València. "Però s'acosta el període de pluges i el govern del PP, de manera irresponsable, està abandonant rius i barrancs, on han proliferat les canyes i vegetació", assenyala Josep Antoni Alberola, alcalde de Benifairó.

A Simat, el seu alcalde, Victor Mansanet, ha explicat que "el nostre consistori ja ha enviat diversos escrits a la CHJ advertint del perill d'una possible riuada per l'exagerada vegetació que ha crescut al llit del riu i que pot posar en perill a aquesta localitat dos parcs i una depuradora".

La coalició ha reclamat una nova reunió amb els responsables de la Confederació, la compareixença de la ministra de Medi Ambient, davant les constants mentides cap al nostre poble i la nostra gent i mobilitzarà si cal els afectats per exigir les inversions necessàries "ja que s'està dilatant l'execució d'obres imminents en matèria de riscos d'inundacions, s'han cancel·lat projectes que eren urgents i estratègics per a la seguretat de les persones i les actuacions amb les seves mesures específiques no arriben després de la aprovació dels plans de gestió del risc de inundacions i ja s'han donat situacions de molt perill, amb persones atrapades, mortes i amb alcaldes que no descansen tranquils, conscients de la situació de vulnerabilitat dels seus termes municipals en cada temporal per la falta d'actuacions del govern central", ha assenyalat el senador territorial de Compromís, Carles Mulet.

El PP va rebutjar les gairebé 450 esmenes de Compromís als Pressupostos Generals de l'Estat amb què la coalició pretenia corregir el dèficit en inversions al nostre territori, la virtualitat de les previsions que no s'executen, la deslleialtat del Govern i l'evident abandonament històric que ha patit el País Valencià en aquesta matèria.

dimecres, 16 d’agost de 2017

LA CAUSA DE L'ESGOTAMENT DE LA FORMA DE DIVERTIR-SE

La causa de l'esgotamente del model de festes (no només a Simat) pot estar en no haver tingut en compte l'evolució del concepte i la forma de diversió al lllarg dels temps. Per contribuiur al debat reproduïm un article publicat per Miquel Pueyo al diari Segre de Lleida en 2012, amb el títol Evasió:
Algunes de les denominacions que apliquem a la nostra societat (de consum, de l’oci, de l’espectacle…) van aparèixer durant els anys 60 del segle passat. Abans, mai no havia existit una societat que considerés l’oci una part fonamental de la vida dels seus membres. A la Roma clàssica i a les corts europees hi havia petites minories que vivien de festa en festa, però a la immensa majoria dels homes, dones i nens que han passat per aquest món, els ha tocat treballar de sol a sol, i han hagut d’aprofitar els dies de festa o les estones d’oci per divertir-se i trencar la rutina d’un treball percebut com un càstig bíblic. Aquest és l’autèntic origen de les festes que, amb l’arribada del bon temps i sota l’advocació d’algun sant o verge, celebraven els pobles i les ciutats.
La seua pervivència resulta una mica incongruent en una societat que ha convertit l’espectacle, l’oci i la diversió en un bé de consum quotidià. Consumir i divertir-se s’han erigit  en la fòrmula majoritària per evadir-se, durant uns dies o uns hores, de la realitat d’un treball i d’una manera de viure –de vegades, fins i tot d’un entorn familiar o social—que, en el fons, són sovint d’una gran buidor. S’ha decretat la fi de la utopia (en part, per la seua tendència a desembocar en el terror, com en la revolució francesa o la soviètica) i ha estat reemplaçada per  l’evasió.
 No estem gens segurs de la nostra capacitat per fer del món un lloc millor per viure, però ens fem la il.lusió que canviant d’amants, de cotxe o de país no hi pensarem tant. Això ho deia el filòsof Joseph Brodsky, en una conferència als estudiants de l’elitista Darmouth College, la novena universitat més antiga dels Estats Units, però els acabava advertint:
“De fet, podeu ajuntar totes aquestes coses, i pot ser que funcioni una estona. Fins que arribi el dia que us despertareu a la vostra habitació envoltats d’una nova família i un paper de paret diferent (…) amb una pila de factures de la vostra agència de viatges i del psiquiatre, però tindreu la mateixa sensació de cansament en veure la claror del dia que entra per la finestra.”

dilluns, 7 d’agost de 2017

EL MODEL DE FESTES ESTÀ ESGOTAT


Les festes de Simat, que enguany han caigut de ple en cap de setmana, han servit per demostrar que l'afluència de públic no té com a factor determinant les dates, i per tant el debat sobre el calendari mòbil de les celebracions era estèril. Estes festes viscudes en divendres, dissabte i diumenge, no han estat més multitudinàries que qualsevol altres celebrades entre setmana, i no han fet sino constatar que les festes han perdut atractiu. És un fenòmen que es ve observant de fa poc més d'una dècada, amb una pèrdua al degoteig de gent al carrer amb indiferència dels dies de celebració. Hi havia més gent al carrer el dia del ball de disfresses o la nit de Sant Jaume, que qualsevol dels tres dies de festes.
Per tant, caldria tancar el debat sobre els canvis de dates i obrir una reflexió col·lecctiva sobre el model de festes, partint de l'evidència que la fòrmula de varietés i revetla està esgotat. 
Innovar amb el programa serà l'única recepta vàlida, atés que les disponibilitats pressupostàries conviden més a fer servir l'enginy que la cartera. Allò ideal seria poder contractar alguna figura rellevant de la música i implicar als veïns en la preparació del programa de festes a través d'una mena de comissió municipal en la qual prengueren part totes les entitats i particulars interessats, on es pogueren escoltar propostes per fer unes celebracions que puguen recuperar l'atractiu que han perdut els darrers anys. No deixa de ser cridaner que l'única implicació dels veïns en les festes haja de ser a través de clavaris, clavariesses i confraries religioses.

dilluns, 31 de juliol de 2017

LES AL·LEGACIONS AL PLA GENERAL: LA FONT MENOR


Encara que el ple de l'Ajuntament de Simat encara no ha resolt les al·legacions presentades al Pla General Estructural (antic PGOU), tot i la sessió extraordinària fallida d'este mes de juliol, poc a poc es va coneixent el contingut dels escrits presentats per particulars. En el cas dels PAI del llavador de la Font Menor un dels afectats demana que el seu immoble, i per extensió tota la galta que dóna a la Font des del creuament amb el camí fins l'última de les edificacions annexa al Bar 138 queden exccloses del pla d'actuació integral en les que se les ha incloses, i siguen considerades com a edificacions consolidades. 
La diferència rau en què a hores d'ara cap dels propietaris afectats pot demanar cap llicència per a intervenir en els seus immobles en estar inclosos en un PAI que està per executar, i que porta sense executar massa anys. Si la galta de cases a la que pertany l'autor de l'al·legació fóra excolsa del PAI podrien actuar sobre els seus habitatges i deixarien d'estar lligats a la paralització del PAI. 
Al marge de que resulta evident que algunes de les cases afectades necessiten reformes urgents, sembla que els arguments aportats a l'al·legació estan posant en més d'un maldecap als tècnics municipals, en el sentit que la zona afectada reuneix objectivament tots els requisits assenyalats en la legislació urbanística per a ser declarada zona consolidada. 

divendres, 28 de juliol de 2017

DECEPCIÓ ENTRE MOLTS CORREDORS FORASTERS PER L'ELIMINACIÓ DEL TRAM DEL MONESTIR DE LA VOLTA A PEU


La Volta a Peu a Simat, la degana del circuit de curses de la Safor i una de les més multitudinàries per l’atractiu del seu recorregut, ha perdut enguany un dels seus encants en el seu trajecte. Molts corredors no han ocultat la seua decepció per l’eliminació del tram de la cursa que discorria per l’interior del recinte del monestir. Eren amb prou feines dos centenars de metres en el tram final de la prova, quan els corredors ja van dispersos, entre les portes de la Xara i la de l’acccés principal, tot a l’aire lliure, però la Direcció General de Cultura de la Generalitat ha decidit enguany denegar el permís.
Els organitzadors de la cursa veuen potser un excès de zel per part de la Direcció General, que ha exigit en el procediment de sol·licitud estudis tècnics que determinen l’impacte del pas dels corredors per l’interior d'un recinte que rep cada any més de vuitanta mil visitants. Al rerefons hi ha l’eterna lluita entre el municipi de Simat i la Generalitat pels usos d’un monestir que cada cop els simaters perceben com menys seu per restriccions que consideren absurdes. S’ha denegat de forma sistemàtica a entitats locals la celebració de qualsevol tipus d’acte a l’almàssera. No obstant, sí s’han autoritzat la celebració de misses a la nau central del conjunt arquitectònic, generant una nova polèmica pel malestar dels qui consideren que el monestir és ara un recinte arquitectònic civil recuperat amb diners públics en 1992. 
La Volta a Peu a Simat és potser la més atractiva del circuit saforenc. Dos monuments històrics amb tres quarts de mil·leni a les seues esquenes, l’antiga mesquita de la Xara i el monestir, a més de nombrosos elements etnològics feien gaudir els corredors més que en altres recorreguts. No és doncs casualitat que la participació haja superat enguany els mil cent atletes, una xifra només reservada a les grans convocatòries puntuables. Els organitzadors estaven orgullosos de la càrrega simbòlica del pas de la cursa pel monestir, però hi ha un antecedent en aquesta polèmica des de l’arribada d’Albert Girona a la secretaria autonòmica de Cultura. La cursa de Xàtiva que tenia un tram per l’interior del castell (també a l’aire lliure), no ha renovat el permís per a que esport, patrimoni i cultura es donen la mà. 

diumenge, 23 de juliol de 2017

FESTES DE SANT JAUME I SANTA ANNA, ORGULL DE BARRI



El moviment associatiu que permet cada estiu celebrar a Simat les festes de Sant Jaume i Santa Anna són una mostra d'orgull de barri, de confraternitat i germanor. No hi ha altre carrer a Simat on la col·laboració massiva permeta mantenir viva la flama de la convivència any rere any. És un eixemple entranyable del que hauria de ser un teixit associatiu viu, actiu, eficient i de barri. No hi ha poble si els seus habitants no s'hi impliquen.
I un any més hem d'agrair a festers i festeres que les banderoles i l'engalanament del carrer ens anuncien de nou l'arribada de les festes en l'epientre de l'estiu. Sant Jaume i Santa Anna són el preludi de les festes patronals, les dues setmanes grans de Simat, i cal respondre a l'esforç dels veïns de Santa Anna gaudint i participant, fer colla, compartir i conviure des del respecte. El sopar al carrer de la nit del 25 de juliol és l'essència de la convivència. 


dijous, 29 de juny de 2017

BALANÇ DE L'EQUADOR DEL MANDAT

El balanç de l'equador del mandat municipal a l'Ajuntament de Simat té dos vessants, la de cal i la de sorra. D'una banda valorem de forma satisfactòria l'esforç que s'ha relitzat per a l'aprovació d'un Pla General amb relativa pau social i que ha de servir en teoria per desbloquejar la planificació de futur i la implantació de noves activitats, tot i que hi ha dubtes sobre alguns aspectes, com ara la futura alimentació d'energia elèctrica del polígon industrial, i per al qual, amb les dimensions anteriors, calia una subestació elèctrica, un aspecte que el veí municipi de Tavernes va resoldre traient-li a Iberdrola diversos compromisos a canvi del pas de l'alta tensió, mentre Simat li ho perdonava tot a la companyia subministradora.
També cal reconèixer l'esforç del govern local en les polítiques d'ocupació, a les quals ha destinat recursos propis, a banda de les subvencions reglades per a la creació d'ocupació. Això ha permés a nombrosos famílies garantir-se ingressos periòdics. Ara bé, les polítiques de foment de l'ocupació no deixen de ser cojunturals. És un dels apartats de la gestió municipal en el que convé ser més exigent, en la mesura que caldrien solucions estructurals per incentivar activitats econòmiques que permeteren la generació de llocs de treball. En este sentit, cal cridar l'atenció sobre la passivitat a l'hora d'explotar el sector turístic i de serveis. Simat segueix sense una infraestructura hostalera i d'allotjaments, per més que el monestir rep cada any la visita de huitanta mil persones. 
No obstant, el retret més contundent que mereix el govern local és el clamorós silenci institucional davant un gens disimulat menyspreu de les administracions superiors cap a Simat, un menyspreu que Arc Iris considera un boicot premeditat en tota regla pel fet de tenir un alcalde que no pertany a les formacions del Pacte del Botànic. El boicot és dolorós, però encara ho és més un silenci del govern local que s'assembla més a la resignació, a la submissió, a la connivència i la complicitat.
L'assassinat amb premeditació i traïdoria de la Fundació Jaume II, i la desaparició de gairebé tota la programació d'activitats al voltant del monestir, té el seu reflex en la desaparició fins i tot de la il·luminació ornamental del monument. Hi ha altres conseqüències, com ara la pràctica paralització de les tasques de reconstrucció i de les excavacions arqueològiques.
Però el boicot institucional no es redueix a la paràlisi de la Fundació Jaume II. Simat no ha rebut absolutament ninguna inversió, ajuda o subvenció que no estiga estrictament reglada, és a dir, només ha rebut les ajudes que no se li poden negar perquè li pertoquen només pel fet d'existir. Encara gràcies. La situació és més evident si es contrasta amb les inversions que estan arribant amb generositat a municipis governats pel PSPV o Compromís, o ambdós en coalició. 
Un municipi sense dignitat optaria per la solució més fàcil: votar un alcalde de Compromís o del PSPV. Ara bé, un municip amb dignitat ha de demanar respecte a les seues decisions i alçar la veu de forma col·lectiva contra els governs de la Generalitat i la Diputació, declarar persones non grates als responsables del boicot, i prendre tota una bateria de mesures per posar de relleu la situació. És evident que Compromís i PSPV no ho van a fer, però l'alcalde a títol personal té l'obligació d'informar al veïnat que està sent objecte d'un boicot premeditat que repercuteix directament en el seu benestar i les seues perspectives de futur.

dimecres, 21 de juny de 2017

PERQUÈ ENS HEM QUEDAT SENSE PEDIATRA A SIMAT I BENIFAIRÓ?

La resposta està en la política gravitacional, un nou terme encunyat per Arc Iris que descriu la força d'atracció de serveis i inversions per part dels municipis de més població, en detriment dels més menuts. A Tavernes s'ha obert el consultori de la platja i no hi ha facultatius suficients per atendre els centres de salut auxiliars de Simat i Benifairó, el centre de Salut de Tavernes, i el de la platja. I a més, hi ha intervingut l'alcalde de Tavernes, qui ha manejat fils per tal que els damnificats siguen Simat i Benifairó.
Arc Iris ho ha pogut constatar a través d'un farmacèutic de Tavernes. La conversa és real. A una farmàcia de  Tavernes el farmacèutic li explicava a una clienta, veïna de Tavernes, que l'alcalde havia demanat que es sacrificaren serveis a Simat i Benifairó per a que no es ressentiren Tavernes ni la platja. Si es mantenia l'atenció pediàtrica determinats dies a Simat i Benifairó, el resultat és que el centre de salut de Tavernes anava a quedar un de cada huit dies sense pediatra. La resposta de la clienta de la farmàcia: "Doncs bé està, que si venen a comprar a Mercadona també poden vindre al metge". L'ajudant del farmacèutic assentia amb el cap. Aquesta conversa s'ha produït dimecres 21 de juny a les 10:45. 
Ahí ho deixem. 

dimarts, 20 de juny de 2017

"PASQUALET DEL RAVALET" HA ESCRIT

Un lector amb el seudònim Pasqualet del Ravalet ens ha fet arribar via correu electrònic el següent apunt: 

"Sobre el balanç de gestió, se li està donant molta importància a l'aprovació del PGOU, com una fita inconmensurable. Jo voldria que m'explicaren quines són les conseqüències directes i reals sobre els ciutadans de l'aprovació del pla general, quins efectes tindrà sobre el dia a dia dels simaters, com repercutirà en la seua qüotidianetat, i quins beneficis reals aportarà als veïns i les veïnes. Açò no és una crítica, sinó pura curiositat". 

divendres, 16 de juny de 2017

ARC IRIS CONVIDA ALS LECTORS A FER ELS SEUS PROPIS BALANÇOS DEL MANDAT

Com que hem sobrepassat l'equador del mandat a l'Ajuntament i cap partit, ni del govern ni de l'oposició, ha fet cap balanç d'esta primera etapa en la gestió local, Arc Iris convida als lectors a fer els seus propis balanços per a la seua publicació en este blog. Els escrits hauran de fer-se arribar al correu electrònic arciris_simat@yahoo.es, i podran publicar-se amb seudònim, sempre que l'autor quede identificat a través d'un compte vàlid de correu. L'únic límit és el respecte. 

ENQUESTA

D'altra banda, Arci Iris activa durant dues setmanes a la banda lateral d'este web una enquesta per valorar aquests dos primers anys de govern a l'Ajuntament de Simat, i anima a participar-hi. L'enquesta es tancarà el 30 de juny a les 24 hores. 

dimecres, 14 de juny de 2017

LES SENDES ESTAN EN MAL ESTAT


Corredors i caminants, usuaris habituals de les sendes del terme de Simat, han denunciat a Arc Iris el mal estat de la xarxa de senders per manca de manteniment, amb vegetació que invaeix el traçat, despreniments i senyalítica per terra. Així mateix, han traslladat epidodis com els de la misteriosa i sobtada aparició de deixalles al llarg de diversos trams de sendes, i la seua desaparició només uns dies després.
Arc Iris desconeix a hores d'ara si segueix en vigor el conveni amb una entitat pel manteniment de sendes. 

dimecres, 7 de juny de 2017

ARC IRIS DEMANA QUE ELS RESPONSABLES DE LES URBANITZACIONS IL·LEGALS PAGUEN LA LAMINACIÓ DEL RIU VACA


Compromís està insistint en tots els fronts institucionals, instigat des de l'Ajuntament de Tavernes, per a que el Govern central es faça càrrec dels 47 milions d'euros que costaria executar les obres de l'anomenat projecte de laminació del riu Vaca, i que en el fons consisteix en posar remei a una malifeta urbanística a càrrec dels diners públics.
Arc Iris demana a la resta d'ajuntaments de la Valldigna que exigisquen responsabilitats patrimonials als autors de les urbanitzacions il·legals de Tavernes alçades en sòl inundable, i que els 47 milions d'euros de la laminació es destinen a altres projectes més beneficiosos per al conjunt de la Valldigna. 
El consell de ministres  a data 21 de desembre de 2012 va establir que s’havia de fer efectiva una revisió de totes les actuacions pendents d’execució de l’empresa ACUAMED i en gener de 2015 els ajuntaments de la Valldigna i Xeraco van ser notificats de la suspensió del projecte «Laminació i millora del drenatge del Riu Vaca» per motius de rendibilitat ja que es tractava d’una actuació «sense recuperació de costos», apunta l'ajuntament de Tavernes en una nota.
Ara el Grup Parlamentari de Compromís al Senat ha presentat una esmena que inclou la laminació i millora del drenatge en la conca del Riu Vaca amb un cost de 47 milions d’euros. 
L’esmena fa èmfasi en el tram de Tavernes, evidentment, atés que existeix un perill real d’inundació en certes urbanitzacions  "amb el conseqüent perill que comporta també per a les altres poblacions de la Valldigna",  afirma l'Ajuntament de Tavernes, i cita com exemple el cas de caudals de vinguda d’aigua importants degut al mur artificial que formen el terraplè de la AP-7, la N-332 i la línia fèrria València-Gandia. No obstant, en opinió d'Arc Iris l'únic perill per a la resta de municipis és que 47 milions d'euros dels diners públics que es poldrien destinar a actuacions realment útils, vagen a destinar-se a legalitzar les urbanitzacions il·legals. Per eixe motiu demana obrir expedient per determinar als responsables patrimonials d'este perjudici i se'ls obligue a pagar de la butxaca la laminació del riu. 
Arc Iris no està en contra de que s'executen obres contra inundacions a Tavernes, però sí que el conjunt dels valldignencs i Xeraco hagen de pagar per una cosa que van fer mal altres, i per la qual a més es van lucrar. 

dimecres, 31 de maig de 2017

LA VALLDIGNA, ELS FONS EUROPEUS, LA MANCOMUNITAT I EL SOLARET DE BENIFAIRÓ

La Valldigna s'ha quedat sense fons europeus en  la segona convocatòria de l’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat (EDUSI), de la que s'acaba de publicar la relació de beneficiaris, i no sembla que hi haja ànims per a concórrer a una tercera convocatòria, entre altres coses perquè potser la Mancomunitat, l'ens a través del qual s'ha tramitat la petició, no existirà llavors. 
La Valldigna es jugava alguna cosa més que els cinc milions d'euros que esperava rebre de la UE, es jugava la raó de ser i la continuïtat de la Mancomunitat com a institució. El procés de sol·licitud dels fons EDUSI ha estat un joc d'hipocresies, sobretot per part de Tavernes, que una vegada denegada la subvenció, ha dit que tira endavant amb el procediment per a abandonar la Mancomunitat, i en conseqüència disoldre l'ens. L'actitud de l'Ajuntament de Tavernes ha estat interessada: necessitava la Mancomunitat per a accedir als fons europeus, i una vegada descartada l'ajuda, l'ens comarcal es deixa morir, obviant les que haurien de ser les funcions pròpies de mancomunar serveis. L'actitud de Tavernes, es pot observar des d'altra òptica: en certa manera fa ús de la raó en provocar la disolució d'un ens que des del moment de la seua creació mai ha jugat el paper que havia de jugar. Per tant, liquidació.
Eixa liquidació, però, no serà fàcil. El president de la Mancomunitat, el regidor simater de Compromís Vicent Ribera, hauria d'explicar abans que res perquè no s'han fet públiques les gestions per sol·licitar a la Generalitat la creació d'un institut d'investigacions agràries a un solar de Benifairó que en principi anava destinat a construir la seu de la Mancomunitat. Opacitat absoluta en un procés en el qual l'Ajuntament de Tavernes, tot i la seua intenció d'abandonar la Mancomunitat, ha fet ús del poder de veto per a bloquejar un intercanvi de patrimoni, una permuta en la qual estava interessada una fàbrica de bombetes de Benifairó, i que no ha fructificat perquè Tavernes no acceptava la permuta. 
Difícil paperot el que se li va al damunt als responsables de la Mancomunitat en el procés de liquidació. 
Pel que fa a l'EDUSI, cal admetre que la sol·licitud estava un poc forçada. Arc Iris ja ho va advertir en anteriors articles. Les àrees funcionals, la xifra d'habitants, i els criteris mínims de dispersió poblacional, no coincidien amb les característiques de la Valldigna. Tavernes va forçar una àrea integrada amb Benifairó i Simat per tal de forçar el compliment dels requisits, però la denegació i els motius argumentats deixen clar que l'esforç ha estat en va.
Només resta felicitar als ajuntaments d’Elx, Alcoi, Onda, Almassora i Calp, que són els que han aconseguit els 35,6 milions d’euros d'este programa.

dimecres, 24 de maig de 2017

ALS QUI HAN ROBAT AL COL·LEGI

Per si ens esteu llegint. No sabem si ho heu fet per necessitat o per pura avarícia, però el que heu fet és miserable i covard, i sobretot és una falta de respecte a centenars d'estudiants, pares i mares, docents, i a més de tres mil veïns que veneren el seu col·legi com un temple sagrat. Encara que hàgeu robat a l'escola per necessitat, no deixa de ser un fet miserable i segueix sense justificació. A Simat hi ha institucions i entitats privades que us hagueren ajudat. És com furtar-li el berenar a un xiquet, ningú amb un mínim de decència ho faria ni amb fam de dues setmanes.  
Heu robat material escolar, heu robat un trosset de futur a centenars de xiquetes i xiquets, heu robat oportunitats als qui seran les dones i els homes de demà. Heu decebut a més de dos centenars d'escolars. Quan aneu pel carrer mireu els xiquets i les xiquetes, i digue-se per dins: "jo us he robat".
Què heu robat? Uns colorins? Uns paquets de fulls? Un ordinador? Tant de bo us servisca per instruir-vos, però ens temem que ni això. Hi havia diners? Eixos diners eren per a que els nostres fills es formaren com a persones i no acaben sent éssers sense escrúpols com vosaltres. Poques coses hi ha més miserables. Els delictes són, abans que res, una falta de respecte pels demés, però un robatori a un col·legi ens fa desbordar la indignació. 
Us desitgem que els remordiments de consciència, si és que en teniu, us pesen com una llosa la resta de les vostres vides. 

dimecres, 17 de maig de 2017

PER SORT QUE NO HA PILLAT NINGÚ


Una branca de grans dimensions d'un dels xops del Passeig Nou d'Octubre, a la vora del riu Vaca, s'ha desprès cap a les dues de la vesprada d'este dimecres sobre un banc que, per sort, estava sense gent. L'hora de l'incident ha estat providencial, perquè d'haver-se produït un poc abans, els bancs d'este tram de passeig solen estar ben sol·licitats. L'autor de la foto, que ha preferit no identificar-se, assegura que se n'ha lliurat només per dos minuts.

diumenge, 14 de maig de 2017

LA INJUSTÍCIA MARCADA

VÍCTOR MANSANET                           

La jerarquia eclesiàstica espanyola intenta commoure les càndides ànimes dels contribuents perquè marquen la «X» en la casella corresponent de la declaració de la renda. Un altre privilegi per a una organització que actua en connivència amb el Govern central i bona part de l’aparell de l’estat, inclosa la Corona, i potser la santa companya d’imputats, jutjats i empresonats del braç secular. Qui marca la casella de l’església participa en una presumpta malversació de fons públics, ja que eixos diners es detrauen de l’impost de l’IRPF, a costa de catòlics, ateus, agnòstics, avortistes, rockers o simples adoradors nocturns.
Marcar amb la «X» l’esmentada casella conculca l’article 31 de la Constitució espanyola, que fixa la contribució a la despesa pública en condicions d’igualtat. Eixe tracte de favor fa que l‘Estat assigne el 0,7% de la recaptació a atendre les despeses d’una institució privada, l’església, la qual cosa atempta contra l’article 14 de la Constitució, el desè manament i la cinquena esmena. Això implica un perjudici del que és públic respecte del privat. No hi ha dret!, perquè amb eixa transferència es rebaixa la inversió en necessitats públiques, com ara escoles, hospitals, serveis socials, infraestructures, medi ambient o promoció d’ocupació, i es fomenta l’adoctrinament en centres educatius concertats ―eufemisme de privat―, una desviació que denuncià ja fa  cinc-cents anys Erasme de Rotterdam en el seu Adagiorum Collectanea: «Aquell menester pontifici per excel·lència, l’ensenyament del  poble, està viciat pel lucre». Les coses no han canviat massa d’aleshores ençà.
En 2016, el Govern va destinar a l’església catòlica vora 13.000 milions d’euros. Per mitjà de l’IRPF, n’ingressa més de 250 milions a l’any, una quantitat escandalosa avalada any rere any per governs del PP, però també del PSOE. Woody Allen pensava que amb aquestes transaccions, déu —si n’hi ha— haja donat una senyal clara per a «dipositar, en nom de l’església, ingents sumes de diners en el soterrani de la banca». On van a parar aquests diners? A les sotanes del clero, als ciris pasquals, a programar i sufragar campanyes propagandístiques contra la llibertat sexual, a afavorir la discriminació i la segregació de gènere, a posar obstacles als avanços científics i a la investigació, amb la qual cosa s’entrebanca la millora de les condicions de vida i salut de la ciutadania. 
La jerarquia eclesial ha perdut l’oremus i el sentit de la paraula «cristià». Està «administrada» principalment per un lobby d’ecònoms la majoria dels quals sostrauen hàbilment de l’Estat injustos beneficis fiscals, exempcions d’impostos (IBI), abusives apropiacions (immatriculacions) i, per a acabar-ho d’adobar, operen amb productes financers, la qual cosa converteix l’església en un autèntic «paradís fiscal», el qual actua amb total impunitat. Aquesta imatge deplorable suggereix el passatge de l’Evangeli segons Mateu, en què Jesucrist recrimina els sacerdots del temple de Jerusalem d’haver convertit aquella casa d’oració en una «cova de lladres».
No només el lobby eclesiàstic contradiu principis constitucionals, sinó que dota l’església d’una imatge desoladora, forjada en la desraó teocràtica i el més ranci clericalisme, estigmatitzada per la complicitat amb una dictadura cruel, sense que això li haja reportat cap remordiment de consciència. L’església catòlica malda per sotmetre el poder —polític, econòmic, celestial— als seus interessos, malgrat que l’article 16 de la Constitució consagra el caràcter aconfessional de l’estat. A més a més, no ha sabut adaptar-se a la realitat, en gran part per culpa d’una casta de prelats als quals el papa Francesc anomena «vanitosos que fan el ridícul», i que ací tenen noms de Roucos i cognoms de Cañizares, Reig Pla o Munilla. Són aquests personatges els que inciten a l’ateisme o, si més no, a l’astènia espiritual.
Des d’una òptica no confessional, de llibertat, convivència democràtica i de justícia social, encoratge els contribuents, sobretot els catòlics, perquè NO marquen la casella d’«assignació tributària a l’església catòlica», ni tampoc la destinada a «fins socials», ja que també se’n beneficia l’església. Em resulta immoral encobrir una injustícia marcada. El que realment seria just és que no hi hagués cap casella per a poder revertir els diners de tothom en inversions públiques, i que l’església fóra finançada pels seus fidels. Això és més adient a la parèmia «al cèsar el que és del cèsar i a déu el que és de déu».

divendres, 5 de maig de 2017

SIMAT RESTAURA UNA DE LES ARCADES DEL CIRER



L’Ajuntament de Simat de la Valldigna inaugura diumenge al matí, 7 de maig, la restauració d’un dels tres aqüeductes d’abastiment d’aigua al Monestir de la Valldigna, procedent de la Font del Cirer. Es tracta d’un monument del segle XVIII, situat a dos quilòmetres del casc urbà, al començament del Camí dels Burros, una de les rutes més visitades pels turistes que practiquen senderisme en la zona.
Els treballs de restauració han estat dirigits per l’arquitecte del Monestir de la Valldigna, Salvador Vila, i la quantitat invertida en el total de l’obra apuja a 58.984 euros. L’Ajuntament de Simat, ha netejat i ha condicionat la zona per a fer-la més assequible, ja que hi ha molts arbres i vegetació. També ha construït un petit mirador des d’on es pot contemplar l’aqüeducte i el llit del riu Vaca, que en passa per baix.
Segons l’alcalde de Simat, Víctor Mansanet, amb eixa intervenció “posem en valor no només el nostre riquíssim patrimoni, tant historicoarquitectònic com natural”. També, amb aquesta restauració del monument hidrològic, “l’Ajuntament amplia la seua oferta turística i complementa la cultural”, declara Mansanet, qui destaca l’impuls que li han donat a aquesta intervenció les regidories de Turisme i Medi Ambient, dirigides per Marga Palomares i Vicent Ribera, respectivament.
Aquest monument té una longitud de vora 30 metres i una altures d’11 metres. Està construït, igual que els altres dos, amb la tècnica de tàpia de maçoneria, és a dir, murs fets amb pedra, argila i calç, sobre fàbriques de rajols per suportar la conducció superior. Va ser construït cap a 1746, sota l’Abadiat de Fra Josep Minyana. Fa uns anys es va restaurar la primera arcada i encara en queda una altra en la mateixa ruta, tot i que està en un lloc més escarpat i de difícil  accés.

divendres, 28 d’abril de 2017

SUSANA DÍAZ, QUINA REPULSIÓ EM PROVOQUES



CARLES MULET           
Senador de Compromís  
Fa unes setmanes, ens arribava al Senat una moció signada pels senadors del PSOE d’Andalusia, Castella-la Manxa, Madrid i Aragó, en la qual es reivindicava el corredor “mesetario” com a prioritari, elogiava el port d’Algesires per ser el de més activitat, i posava com a secundari el corredor pel Mediterrani ( a pesar que amb només dos dels ports del País Valencià o Catalunya ja se superava l’activitat del d’Algesires, ho dic per si el seu únic argument era eixe, que d’altra banda és absurd, ja que tant fa quin port siga l’eixida d’Europa).
No era la primera vegada que el lobby el PSOE andalús llançava dards en eixe sentit, i veníem ja una mica escaldats per mocions presentades per tot el PSOE en defensa dels cítrics andalusos davant les amenaces de Sud-àfrica ( obviant al País Valencià, primera productora d’ells), o mocions reivindicant la figura de Miguel Hernández on semblava que el malmès poeta era de Jaén.
Ràpidament, el PP arreplega el guant i esmena eixa moció estrenyent més, corredor “mesetario” súper prioritari, i el mediterrani, si queden engrunes doncs bé. Nosaltres ja havíem presentat l’esmena en sentit contrari, primer el mediterrani, per pura lògica, i acabant a Algesires, i no a Almeria, doncs seria un atzucac.
Fins al mateix dia del ple, sense notícies del PSOE. El senador del PSOE valencià Joan Lerma sent la pressió mediàtica, mentre ells han callat, nosaltres portàvem dues setmanes picant amb el tema. No intenten arribar a cap acord amb nosaltres, solament amb el PP, suavitzen el posicionament radical del PP, i pacten una transaccional, pitjor que el text original del PSOE; corredor mediterrani també, citen alguna ciutat o punt de Catalunya, País València i Murcia, però desapareix la cita de 2020 com a data de finalització, data que sí mantenen per al “Mesetario”. I obvia que el Mediterrani acabe a Algesires com demanàvem. Aquest text, contínua sent insultant per al PV, Murcia i Catalunya, però volen vendre’l com un avanç, com un mal menor…
Per a aprovar eixa transaccional, i que Lerma, Montilla, i els dos senadors murcians intenten salvar el tipus ( en açò ha quedat el PSOE de l’arc mediterrani en el Senat, senyors i senyores…) , i diguen que han aconseguit una millora en el text.. ( em pregunte jo quina millora és eixa, relegar a secundari el Mediterrani, sense dates, sense compromisos seriosos, sense acabar a Algesires…), pacten, com és de costum, PP i PSOE; i perquè eixa transaccional tire endavant i el PSOE perifèric tinga una excusa per a votar a favor, necessiten la signatura de quatre grups, aconsegueixen el del PP, PSOE i PNB, i els falta un quart.
Intenten la signatura de Podem, que els diu que no, la d’ERC, que els diu també que no, i ve finalment al mixt, on hi ha un pacte entre els seus components, que les transaccionals o compten amb el suport de tots els grups que formen part, o no se signa. Acudeixen a la portaveu, i aquesta ho trasllada al grup. Tant PDCat ( antiga CiU), com nosaltres, ens oposem. Envien llavors a una de les cares més amables del PP a intentar aconseguir la nostra signatura, dient que solament volen la signatura, no el vot, que els és igual què votem, però que intentem que es puga votar la transaccional i no el text original, per a parlant mal i clar, “salvar el cul” a Lerma i Montilla, bàsicament. ( que tampoc ho compartisc…no era cap millora, solament estètica).
Els diem que no va amb nosaltres, que haver-ho pensat abans de presentar-ho, que intenten l’acord amb un altre grup parlamentari… que no ens agrada açò de les llenties, de pactar un text amb el PP i després tenir nosaltres que votar-los si o sí.
I comencen les trucades i wasaps al més alt nivell, preguntant, dient que des de la cúpula del PSOE valencià hi ha molt malestar, que a veure què fem, que si es pot arribar a algun acord. Ens vénen des de Podem amb que a ells també els arriben per terra, mar i aire les pressions des del País Valencià. L’operació per a salvar la cara a Lerma està en marxa.
Ens mantenim ferms, i el PSOE demana ajornar la votació d’aquesta moció ( la primera del matí) fins a aconseguir la quarta signatura, i continuen les pressions.
Al final, per a resumir, ens mantenim, i a final del matí, quan va a produir-se la votació, el PSOE andalús a contracor i amb retrets a nosaltres, diu que retira la moció.
El debat havia sigut gruixut, el PSOE s’hi havia sentit atacat per la meua intervenció, i tant mentre intervenia com ja en els passadissos, crits i improperis, “portem 32 anys guanyant a la dreta, i vostès no han guanyat mai cap eleccions”. ( I?, també va guanyar el PP per majoria en el PV; amb gúrtels i xarxes clientelares, s’oblida d’açò el PSOE andalús dels ERO i del PER, imagine, o s’oblida de l’últim i reiterat sorpaso valencià). Que atacar al PSOE andalús era atacar als andalusos, el mateix argument que utilitzava Jordi Pujol quan se li criticava, i dic jo, en les últimes eleccions andaluses, si sumes la gran abstenció, amb tots els vots que no anaren al PSOE, que no va traure ni des de lluny majoria, doncs infinitament més andalusos no van votar al PSOE que sí, i malgrat tot açò, quin dret els dóna per a maltractar-nos?.
Fem pública la votació, i de seguida el PSOE valencià vol parar la que els cau damunt, i intenten apuntar-se el tant que gràcies a Ximo Puig s’ha retirat la moció… perdonen?, si fins a l’últim moment ens ha estat pressionant perquè els permetérem votar-la!, si ha utilitzat tots els contactes i intermediaris possibles!. Per la seua sort, alguns dels mitjans que els fan més cas a ells que a nosaltres, venen la seua versió falsa de la realitat. Ximo Puig ha plantat cara als andalusos que han retirat per fi la moció (que cínics).
En teoria doncs, pau en el PSOE. Doncs no, es veu que el PSOE andalús està que trina per aquesta derrota, i ix en tromba Susana Díaz insultant-nos d’esquerra inútil, ens acusa de boicotejar la moció i impedir que es debatera, i de ser poc més que esbirros de Pablo Iglesias ( ja m’explicarà aquesta senyora quina relació té per exemple ERC amb Podem, per posar un sol exemple).
Llavors, no era Ximo Puig qui va aconseguir retirar la moció?, llavors li està dient inútil a ell?. O és que Ximo Puig ha mentit?. L’esquerra inútil és la que ha posat a Ximo Puig en el govern ( vist el que s’ha vist, igual sí que som una mica inútils per açò). L’esquerra inútil és la que cogoverna amb el PSOE en el PV, Diputació de València, les capitals del País Valencià, i bon nombre de pobles i ciutats?. Eixa idea la comparteix Puig també?.
La senyora que governa gràcies al partit-contenidor eixe anomenat Ciutadans, la senyora hereva de la casta andalusa dels ERO, el més semblat al PP més corrupte, la xiqueta del senyor X, la que va permetre que Rajoy, Montoro i la seua quadrilla estiga governant Espanya, ens crida esquerra inútil….tot per què?, Per plantar-nos i dir-li que no és no, que no acceptem engolir res, que nosaltres defensem a la nostra gent i el nostre territori, que estem farts de callar davant una maquinària centralista, egoista, i per cert, corrupta com la que més.
Si eixa ha de ser la nova cara del PSOE, i Ximo Puig el seu lacai, quin futur més negre ens espera…. cal recordar que el que es votava era simplement una moció, una moció és demanar-li al Govern que faça açò o allò, sense cap repercussió, sense obligar-lo a absolutament a res. El Govern pot fer cas omís a la moció, no és vinculant… Imaginen-se quan li demanem al Govern des de Compromís diners per al corredor Mediterrani en els Pressupostos Generals de l’Estat.

Susana, quina repulsió em dónes…

dijous, 20 d’abril de 2017

SIMAT OPTA A CONVERTIR-SE EN CAPITAL DEL TURISME RURAL


Un total de 24 municipis de 12 comunitats autònomes han sigut preseleccionats per a aspirar a convertir-se en la Capital del Turisme Rural 2017 en una nova iniciativa organitzada pel portal Escapadarural.com, que aglutina gran part de l'oferta nacional d'establiments d'aquest tipus, pel seu desè aniversari. A nivell autonòmic participen Agres (Alacant) i Simat.

En un comunicat, el portal assenyala que van ser 270 pobles de les 17 comunitats autònomes espanyoles els que van presentar les seues candidatures a fer-se amb aquest reconeixement i convertir-se en un referent del turisme rural.

D'entre els 24 municipis escollits, només deu seran seleccionats com a finalistes basant-se en tres criteris: que el municipi tinga menys de 10.000 habitants, que estiga ben comunicat amb carreteres principals (a menys d'una hora d'una via principal) i que compte amb la infraestructura necessària per a rebre als viatgers i celebrar una gran festa popular si resulta guanyador.

El pròxim 27 d'abril, una vegada es donen a conèixer els 10 pobles candidats finals, s'obrirà el període de votació que conclourà el pròxim 21 de maig i serà llavors quan es conega la localitat que ha rebut la distinció de Capital del Turisme Rural 2017.

Les comunitats autònomes que aspiren al fet que un dels seus municipis es convertisca en Capital del Turisme són: Andalusia (Grazalema, Olvera i Vélez Blanco), Astúries (Onís i Cudiller), Cantàbria (Alfoz de Lloredo i Comillas), Castella i Lleó (Covarrubias i Burgohondo), Castella-la Manxa (El Toboso, Sigüenza, Alcalá del Júcar i Ayna), Catalunya (Santa Pau, Sant Joan de les Abadesses i Perafita), Comunitat Valenciana (Agres i Simat de la Valldigna), Extremadura (San Martín de Trevejo), Galícia (Leiro), La Rioja (Torrecilla en Cameros), Madrid (Gola dels Montes) i Navarra (Elizondo i San Martín de Unx).

divendres, 14 d’abril de 2017

SIMAT, BENIFAIRÓ, TAVERNES I XERACO DESAFIEN LA PROHIBICIÓ GOVERNAMENTAL D'EXHIBIR BANDERES REPUBLICANES



Simat
Tavernes

Xeraco
Almenys els ajuntaments de Simat, Benifairó, Tavernes i Xeraco, a la Safor, i també Barxeta, a la Costera, han desafiat la prohibició governamental expressa de no exhibir banderes republicanes a les balconades dels edificis municipals el 14 d'abril en commemoració de la proclamació de la Segona República. 
L'Executiu central va advertir que traslladarà als tribunals de justícia als ajuntaments que exhibisquen banderes republicanes, segons va indicar el delegat del Govern a la Comunitat Valenciana, Juan Carlos Moragues.


Moragues ha recordat que l'any passat, coincidint amb el Dia de la República, 17 ajuntaments i una Diputació van exhibir banderes republicanes. A ells se'ls va fer un requeriment perquè les retiraren.



Enguany, per a evitar aquesta situació, el Govern havia remès una carta als diferents consistoris informant que la bandera republicana no és oficial i que la seua exhibició és contrària a la llei en un edifici públic, en un país en el qual nombroses plaques de carrers encara estan retolades amb noms de destacats franquistes. 



Moragues ha incidit que la llei arreplega que en els edificis públics "han d'onejar banderes oficials, i en un ajuntament ha d'onejar, exhibir-se, la bandera de l'ajuntament i la d'Espanya, i no cap exhibició d'un altre tipus de banderes en edificis públics". Moragues obvia que també hi ha una llei de la Memòria Històrica que obliga a retirar qualsevol expressió que evoque a l'anterior règim. 


dimarts, 11 d’abril de 2017

XXII SETMANA CULTURAL AL CEIP LA VALLDIGNA


La poesia i Gloria Fuertes són els protagonistes de la XXII Setmana Cultural al CEIP la Valldigna de Simat, organitzada pel centre amb la col·laboració de l’AMPA i l’Ajuntament. Amb un programa específic per a cada cicle, els alumnes descobreixen l’obra de Gloria Fuertes recitant alguns dels seus poemes, i alternen documentals sobre l’escriptora amb tallers, contacontes, conferències, cineforum i eixides a llocs emblemàtics, com ara el calvari, els forns de calç o l’aqüeducte medieval. Els cursos de segon cicle han tingut ocasió de compartir una xarrada amb l’escriptor Víctor Mansanet, alcalde de Simat, i els de primer cicle han assistit a un taller de pintar ous de Pasqua, han participat en jocs cooperatius, i tenen prevista una eixida per berenar la mona. Els de tercer cicle recitara poemes de Gloria Fuertes i Miguel Hernández, i assistiran a la projecció de la pel·lícula “Los chicos del coro”, entre altres activitats. La Setmana Cultural acabarà dimecres a les 17 hores amb una festa al pati amb jocs unflables i berenar. 

dimarts, 4 d’abril de 2017

EL CEIP LA VALLDIGNA APLICARÀ LA JORNADA CONTÍNUA

El col·legi públic la Valldigna, de Simat, aplicarà en el curs 2017-18 la jornada contínua, en haver aconseguit aquesta opció els vots necessaris en la consulta celebrada este dimarts. El centre necessitava 246 vots positius per a implantar la jornada continua el curs vinent, i n'ha aconseguit 259, mentre que 55 persones han votat en contra de la jornada contínua i el manteniment de l'actual horaro. Un vot ha estat declarat nul, i altre s'ha emés en blanc. En total ha participat el 76'14 per cent del cens. 
Els 259 vots a favor de la jornada contíua representen un poc més del 55% del cens necessari per aplicar el nou horari, és a dir, els vots positius han estat només catorze més dels necessaris. 
La jornada continua es un projecte de flexibilitat horària que millorarà la qualitat educativa del col·legi. Implica una redistribució coherent de les hores del centre per part dels alumnes, agrupant les hores lectives al matí, i deixant a la vesprada les activitats extraescolars voluntàries i gratuïtes.
L'horaria quedaria amb cinc hores de classes lectives entre les nou del matí i les dues de la vesprada, l'opció de menjador fins les 15:30, de 15:30 a 17 hores. Cada família pot escollir l'horari que més li convinga, bé fins a les 14 hores, quedar-se al menjador fins les 15:30, o quedar-se a les activitats fins les 17 hores. També hi ha l'opció d'eixir a dinar a casa a les 14 h i tornar a les activitats a les 15:30. 
La mesura comporta diversos avantatges, com la millora del rendiment acadèmic de l'alumnat en no haver-hi interrupcions horàries, flexibilitza l'horari de recollida d'alumnes, estalvia i racionalitza viatges al centre, distribueix el temps d'una forma lòlica i eficaç, millora la comunicació amb les famílies, diferencia la formació curricular de les activitats no curriculars, amplia les habilitats mitjaçant les activitats extraescolars, permet disposar de més temps d'oci, i apropa als alumnes més desfavorits a la realització d'activitats extraescolars gratuïtes. 
La jornada continua no implica la desaparició del menjador, ni la supressió de beques, ni suposa cap canvi horari, atés que qui ho desitge pot portar als fills a les 9 h i recollir-los a les 17 h. No suposa tampoc cap cost afegit a les famílies, i sobretot no és un procés irreversible: si els resultats no s'adapten als objectius es pot replantejar el model de jornada.