divendres, 24 de novembre de 2017

CURSA SOLIDÀRIA CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA


La Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Simat ha organitzat per a este dissabte 25 de novembre, Dia contra la Violència de Gènere, una cursa solidària una cursa solidària no competitiva de dos quilòmetros de recorregut com a forma de condemnar les agressions masclistes. L’acte, programat a les 17 hores, és possible gràcies a la col·laboració del Club de Córrer la LLebre-Alpesa. 

dijous, 23 de novembre de 2017

VIA VERDA "CARCAIXENT-GANDÍA"

Més aviat que tard, els municipis de Carcaixent i Dénia tornaran a estar connectats mitjançant una via verda que discorrerà per l’antic traçat del trenet Carcaixent-Gandia-Dénia, que va unir aquestes localitats fins l’any 1974.
L'anomenat "trenet", era el traçat de via estreta més antic de la península. El servei es va iniciar en 1860 amb tracció animal fins el 1881, que va ser transformat en ferrocarril a vapor fins el juliol de 1969 que es tancà el tram Carcaixent- Gandia i en febrer de 1974 el tancament definitiu amb la supressió del tram fins a Dénia.
L’itinerari, d’una longitud total de 66 kilòmetres, també implicarà als nuclis poblacionals d’Alzira, la Barraca d’Aigües Vives, Benifairó de la Valldigna, Tavernes de la Valldigna, continuarà per la comarca de la Safor, i servirà de nexe d’unió entre Oliva i el nord de la demarcació d’Alacant.
Els trams previstos son: el tram urbà de Carcaixent; de Carcaixent a la Barraca d'Aigües Vives (8,2 km); de la Barraca d'Aigües Vives al l'estació de Benifairó (7,5 km), de l’estació de Benifairó a Tavernes (5 km) i des del final del casc urbà de Tavernes fins a l'estació Renfe Tavernes (6,3 km).
Els pressupostos de la Generalitat per al 2018 contemplen condicionar el tram entre La Barraca i Benifairó, amb una inversió de 750.000 euros. Serà una de les obres que es contemplaran dins del Programa Operatiu FEDER 2014-2020 de la Unió Europea, amb subvenció del 50 %.
Els diferents agents que impulsen la recuperació d’aquest antic traçat de ferrocarril -considerada la primera línia de via estreta a l’Estat espanyol- asseguren que la implementació del projecte afavorirà que turistes de la costa, veïns i veïnes de la Safor, així com un gran nombre de cicloturistes puguen endinsar-se en la comarca de la Ribera i a l’inrevés, ja que el trajecte resulta pràcticament pla i discorre per enclavaments de gran bellesa paisatgística i cultural, com el Monestir de la Valldigna, el Convent d’Aigües Vives i les immediacions del parc natural de la Murta, a les localitats d’Alzira i Carcaixent.



dimecres, 15 de novembre de 2017

UN ENAMORAT/DA CAUSA DANYS A L'ERMITA DE LA XARA



L’antica mesquita de la Xara, a més de ser un element clau del patrimoni artístic valencià, ha estat també l’escenari inoblidable de la història d’amor d’algú que n’ha volgut deixar petjada gràfica, encara que per a això haja de fer malbé les parets del monument. L’autor va besar al seu o la seua estimada sota els murs de l’antiga mesquita, i ho va tornar a fer huit mesos després. El romanç ha quedat grafiat sobre les parets que en van ser testimoni. 
La Mesquita de la Xara, ara Ermita de Santa Anna, és una de les mesquites més importants que es conserven al País Valencià. Es va construir al voltant del segle XV com a centre de cult per als musulmans que vivien a la Valldigna després dels assentaments cristians. Quan en 1525 es va aprovar un decret que obligava a la conversió dels moriscs al cristianisme, els habitants de la Xara van abandonar l’alqueria i poc després la mesquita es va reconvertir al cult cristià sota l’advocacaió de Santa Anna. No obstant, encara conserva molts dels elements originals, com ara el minaret i les portes àrabs. 
És un temple de planta rectangular amb quatre pilars que divideixen el seu interior en tres naus. A l’esquerra de la porta existeix una escala de caragol amb antiga funció de minaret. Es conserven també els arcs del mihrab en el mur de la Quibla que és l’element més important de les mesquites ja que ha d’assenyalar la direcció de la Meca. En l’exterior es trobar un pou que fa referència a l’antic pou de les abluciones.

dissabte, 11 de novembre de 2017

CASTELLA S'IMPOSA DE NOU A FORÇA DE PORRA

Davant els esdeveniments que s'han succeït a Catalunya des del passat mes de setembre, inclosa la repressió policial del dia 1 d'octtubre i el posterior empresonament de càrrecs públics i dirigents d'entitats cíviques, Arc Iris no només vol expressar la seua solidaritat amb els veïns del Principat, sinó denunciar la manca de pluralitat en els grans mitjans estatals de comunicació, la incompetència del Consell de la Generalitat Valenciana per mantenir als valencians sense poder vore TV3 i IB3 ni escoltar les respectives ràdios, i la manca de perspectiva històrica de tots els analistes polítics a l'hora de refereir-se a allò que de forma deliberada anomenen "conflicte català". 
El panorama periodístic estatal, amb ben poques excepcions, és ben perjudicial per a tots aquells que no formen part de la cultura castellana. Els grans grups, beneficiaris de les llicències i concessions, i també de les grans subvencions a canvi de llegir al dictat del govern en els moments que calga, com aquest, tenen un únic argumentari dissenyat pels defensors de l'antic Estat Nació. Els missatges que escoltem de forma repetida només fan referència a les tenebres econòmiques en les que es submergirà Catalunya si segueix per la via de la independència. El pa pujarà, els sous baixaran, els turistes fugiran, en el plànol empresarial Catalunya serà terra erma, el PIB tocarà terra, i amb un poc de sort només els qui tinguen un pam de terra podran plantar moniatos per portar-se alguna cosa a la boca.
Hem fet en falta un poc de perspectiva històrica en l'explicació d'aquesta revolta, i nosaltres l'anem a aplicar. Aquests no són sinó que uns episodis més de l'ancestral sotmetiment i dominació que la cultura castellana ha practicat sobre tota la resta de cultures de la Península Ibèrica, inclosa la portuguesa, que durant un segle va ser castellana. Des dels Reis Catòlics la cultura castellana s'ha cregut superiora i la seua actitud ha estat la d'una irrespectuosa dominació cap a les altres cultures i pobles. Amb més o menys intensitat, al llarg dels segles el sotmetiment ha estat continu: decrets de Nova Planta, monarquies absolutes, dictadures... Castella invaïa de funcionaris els territoris que no eren seus, els cognoms Verger es convertien en Vercher, els topònims esdevenien estranys... No cal anar molt lluny. Moltes de les actuals generacions encara han conegut el que era la prohibició de parlar valencià en tots els àmbits que no fóra el domèstic, i a casa perquè no podien prohibir-ho. I encara hui si se t'ocorre demanar alguna cosa per favor a les platges valencianes en estiu t'arrisques a que et contesten de forma violenta allò de "¡a mí háblame en español!". 
La reacció de Castella a la revolta catalana és un nou episodi d'eixe sotmetiment i dominació a la força. Els avantpassats ja ens van dir que res bo venia de Ponent. 
Per tant, el conflicte no és entre Catalunya i Espanya, el conflicte és entre la cultura catalano-valenciana-balear i Castella, i en conclusió, des d'Arc Iris mantenim que quan l'1 d'octubre s'estaven repartint garrotades a Catalunya, les estavem rebent també els valencians. 
Ara bé, el que hem de criticar també és com el PdCat, antiga CiU, ha precipitat de forma interessada el procés independentista per motius obvis que res tenen a veure amb els seus sentiments ni ideologia. El procés d'independència de Catalunya és irreversible, quan el 90% dels catalans estiguen a favor de la independència cap govern castellà ho podrà parar a colp de Constitució, però el procés havia de seguir el seu camí natural, sense forçar la marxa ni accelerar per interessos partidistes. Les aigües avall sempre troben el seu camí.
I parem compte en el momenet trascendental en el qual s'estan produïnt els esdeveniments, a Simat, per exemple, on les últimes generacions de persones que no saben parlar castellà estan ja desapareguent. Des d'ací un homenatge a aquells que mai s'han vist en la necessitat d'adoptar la llengua castellana per a desenvolupar el seu cicle vital, tot i els intents d'imposició a través de l'escola, la religió, les institucions, les comunicacions oficials, els actes públics, els mitjans de comunicació, etc.

diumenge, 29 d’octubre de 2017

JORNADA PER A PREVENIR LA VIOLÈNCIA AL FUTBOL BASE



El Servei d´Esports de la Universitat Politècnica de València (UPV), conscient del problema relacionat amb la violència que últimament està tenint lloc en alguns partits de futbol base i conscient també de la importància i els beneficis de la pràctica esportiva des de la infància i el seu valor formatiu, ofereix a Gandia una sessió tècnica dirigida tant a professionals com a pares.
En la sessió, partint de l'anàlisi de la violència en el futbol base, s'incideix en la prevenció d'aquesta, ressaltant el paper de pares i entrenadors com a transmissors de valors que, treballats en la pràctica esportiva ajuden en el desenvolupament formatiu de la personalitat dels joves esportistes.
Aquesta sessió titulada "Prevenir la violència en el futbol base. Educació en valors", s'impartirà en la Casa de la Marquesa de Gandia el dia 30 de novembre a les 19h.
La inscripció està oberta a tota la ciutadania en general i es pot fer on-line en la web www.cfp.upv.es o punxant en l'enllaç.

divendres, 20 d’octubre de 2017

NOVES AJUDES PER A LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA


Davant la demanda de la societat per a obtindre veritat, justícia i reparació, que el passat any “va desbordar totes les previsions” segons la responsable de l’àrea de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, d'EUPV, la Diputació de València respon amb una nova injecció d’ajudes.
Este divendres 20 d’octubre s’ha publicat en el Butlletí Oficial de la Província (BOP) una nova convocatòria de subvencions per a projectes de recuperació de memòria històrica, la segona en el que va d’any, per un import de 300.000 euros. En total, la Corporació provincial destinarà en 2017 533.000 euros a Ajuntaments, entitats i associacions sense ànim de lucre de la provincia de València.
“Hem de reparar a les víctimes d’una de les èpoques més fosques de la història d’Espanya”, ha recordat Pérez Garijo. Així mateix, la diputada ha manifestat la seua satisfacció per la nova Llei de Memòria Democràtica aprovada ahir en Les Corts, a més de recordar els objectius aconseguits fins ara per l’àrea que lidera que ha permès, entre altres coses, la instal·lació de memorials i l’exhumació de fosses comunes com la 113 del cementeri de Paterna, “una de més grans d’Espanya”.
El termini de presentació de sol·licituds començarà demà i finalitzarà el pròxim 20 de novembre. La quantitat global de les ajudes augmenta quasi un 30 per cent respecte a l’anterior, fins als 300.000 euros, dels quals 150.000 seran destinats als Ajuntaments i 150.000 als familiars i entitats sense ànim de lucre.
La Delegació de Memòria Històrica ha informat que es mantenen les tres línies d’ajuda aprovades en 2016, per la qual cosa podran ser subvencionades les activitats d’indagació, localització, exhumació, identificació i trasllat, si escau, de les restes de les persones desaparegudes violentament durant la guerra civil i la repressió posterior; la instal·lació d’elements testimonials en reconeixement d’edificis, llocs i espais geogràfics vinculats a la memòria històrica; així com la retirada de símbols i vestigis franquistes.

dijous, 19 d’octubre de 2017

ADOCTRINAMENT

Article de Marc Cabanilles
AVALL - Associació Valenciana d'Ateus i Lliurepensadors

Publicat el 18.10.2017 en  


ADOCTRINAMENT

El Ministeri d'Educació ha posat en moviment a l'Alta Inspecció per evitar l'adoctrinament en els llibres de text a Catalunya. Si per adoctrinament entenem la negació del pensament crític, evitar el diàleg, ocultar la discrepància i exaltar el dogma, des d' AVALL recolzem aquest interès del ministeri per acabar amb l'adoctrinament, però ens agradaria que fora amb tot adoctrinament.

Perquè si el que es fa en els col·legis catalans és adoctrinar, com direm allò que es fa en totes les aules d'Espanya amb la religió?
Perquè si es té por al fet que l'adoctrinament a Catalunya acabe en fanatisme nacionalista, no hauríem de tenir por que l'adoctrinament en religió acabe en fanatisme religiós?
Perquè si com diuen, l'adoctrinament a Catalunya té com a finalitat excloure als qui no es consideren nacionalistes catalans, què dir de l'adoctrinament religiós que considera heretges, infidels, esgarriats o pecadors a qui no professe la mateixa religió?

Es defensa l'església dient que són els pares els qui volen que els seus fills reben religió. Amb aquest mateix raonament, adoctrinar a les aules catalanes, hauria de ser bo si són els pares els qui així ho volen. També es queixa el nacionalisme espanyol que aquest adoctrinament en el nacionalisme català és pagat amb diners públics. Els sous dels professors de religió també són diners públics pagats generosament per cada comunitat autònoma. I quan parlem de tot l'Estat, no només de Catalunya, la xifra s'aproxima als 500 milions d'euros anuals. Milions amb els quals es podrien contractar uns 6.500 professors que bé farien a intentar millorar el nivell de l'alumnat que tan mal queda en els informes PISA, o simplement ensenyant altres idiomes, en els quals en aquest país, cap dels seus presidents és capaç d'expressar-se.


Als qui els molesta l'adoctrinament històric a Catalunya, no sembla molestar-los que se segueixen explicant a menors, històries sobre éssers imaginaris que van crear tot quant existeix, éssers que ens diuen què hem de fer o no fer, que ens vigilen constantment i que al final d'aquesta vida, ens prometen una altra, on se'ns premiarà o castigarà. No sembla molestar que mentre la ciència ja és capaç d'explicar el 99,9 % de tot el que va passar i passa en l'univers, les confessions religions segueixen intentant, des de la més tendra infància, modelar les ments per fer creure que tot prové de la màgia d'uns suposats déus, que ociosos entre tanta eternitat, van jugant entre ells a veure qui té l'ocurrència més graciosa.


La religió com a fenomen individual, com a cerca del sentit de la vida, com una autoprotecció davant la immensitat de l'univers i l'eternitat del temps, com una reflexió personal, pot ser bona i fins a positiva. Però es converteix en un frau quan passa a ser administrat per persones que diuen parlar directament amb déus, que diuen ser els seus intermediaris, que ens diuen com hem de viure i morir, que diuen que el seu regne no és d'aquest món quan en realitat són l'empresa més poderosa que existeix.

dimecres, 11 d’octubre de 2017

MOCIONS D'EUPV ALS AJUNTAMENTS PER A DEMANAR LA DIMISSIÓ DE JUAN CARLOS MORAGUES

El coordinador general d'EUPV, David Rodríguez, ha anunciat que la formació d'esquerres presentarà en tots els ajuntaments en els quals té representació al País Valencià una moció per a demanar la dimissió del delegat del Govern, Juan Carlos Moragues, per no haver garantit la seguretat i el dret de manifestació, així com per permetre la contra manifestació de l'extrema dreta el passat 9 d'octubre.
Dilluns passat l'extrema dreta va rebentar violentament la tradicional manifestació convocada per la Comissió 9 d’Octubre sota el lema 'Si al Valencià', una marxa que es presentava perillosa pels últims esdeveniments a Catalunya i que, finalment, va utilitzar l'extrema dreta valenciana per a agredir als assistents a una manifestació pacífica i lúdica que se celebra anualment des del principi de la democràcia. 
"Estem parlant d'una contra manifestació sense permís encapçalada pel grup de la ultradreta Yomus que va paralitzar la marxa i va aconseguir aïllar a una part dels manifestants i es van produir agressions", ha recordat Rodríguez, qui ha posat l'accent en la falta d'actuació de les Forces i els Cossos de Seguretat de l'Estat, "que solament van actuar en moments puntuals i que va deixar que els feixistes provocaren i agrediren a persones que estaven manifestant-se cívica i pacíficament".

Per al màxim dirigent de la formació d'esquerres, "aquesta situació recorda a escenaris de fa més de quaranta anys, quan encara es vivia sota la dictadura franquista i no a una democràcia en ple segle XXI", ha assenyalat.

dimarts, 3 d’octubre de 2017

CARME GIRAU, PREMI JAUME II


El premi Jaume II, un guardó instaurat per l’Ajuntamente de Simat per al reconeixement cívic i cultural de veïns del municipi que han destacat en els seus respectius camps, s'ha atorgat enguany a la cantautora i compositora Mari Carme Girau, filla de Simat, i on resideix ara. Girau va integrar a meitat dels anys seixanta el grup musical Els Setze Jutges, un referent de la Nova Cançó, i tot i que amb la separació dels Setze, l’any 69 va abandonar la cançó, va deixar una petjada que li ha valgut, entre altres reconeixemenets, la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya en 2007. La seua producció només abasta tres EP de quatre temes cada un, però significatius pel que fa a l’aportació valenciana a la Nova Cançó. 
El lliurament del premi s'ha fet coincidint amb l’acte institucional que l’Ajuntament ha programat el 9 d’octubre al migdia al saló de plens amb motiu de la celebració

EL CF GANDIA ACABA DEMANANT L'HORA CONTRA EL CF SIMAT



L'històric CF Gandia, tot un històric que fa només una dècada va jugar la promoció per ascendir a la Segona Divisió A, va acabar demanat l'hora este diumenge en el partit que l'enfrontava al CF Simat en la Segona Regional. 
Era la tercera jornada de lliga i ambdós arribaven coliders i invictes. 

El partit semblava encarrilat per als gandians ja en la primera meitat amb el marcador 2-0, i fins i tot al minut 50, ja en el segon temps, va arribar el tercer gol local. El Simat va retallar al minut 58, però al 78 el CF Gandia va marcar el quart d'un penal que no era. Amb el marcador 4-1, el partit semblava decidit, però  dos errors defensius un en el minut 82 i un altre en el 88, van fer que l'estadi Gujillermo Olagûe demanara l'hora amb el marcador 4-3 i el CF Simat assetjant. .

dimarts, 26 de setembre de 2017

CULTURA RESTAURA SIS FLORONS DE LA NAU CENTRAL DEL MONESTIR



L’Institut Valencià de Conservació i Restauració (IVC+r), un organisme dependent de la Conselleria de Cultura, ha restaurat sis florons que decoren les voltes de la nau central i creuer de l’església del monestir de la Valldigna, que en breu seran restituïts al seu lloc d’origen. 
Els florons són unes peces circulars de fusta daurada amb or fi i policromada, que tenen com a funció decorar la clau de volta. En aquest cas, es tracta de tres models o dissenys diferents repartits en dos parells cadascun, en els quals prevalen els motius vegetals de fullaraques, volutes enroscades, colps de flors i elements decoratius circulars i ovals convexos envoltats d’elements vegetals en els extrems, que contribueixen a acréixer la sensació d’estar mirant un sol resplendent. Només en dos d’ells, els més grans, trobem uns caps xicotets policromats, que contribueixen a augmentar el seu lirisme. Les seues dimensions oscil·len entre els 100 i 240 cm de diàmetre i els 60 a 80 cm d’altura. 
Els sis florons, possiblement van ser realitzats per ‘Josualdo’ i acabats el ’17 d’abril de 1694′, si es té en compte la inscripció que ha aparegut en un d’ells, això és possible ja que el 1696 Pasqual Rams va finalitzar la pintura de la volta de l’església. 
Abans de la intervenció dels florons es va realitzar un estudi al laboratori de materials de l’IVCR+i consistent en la presa de mostres, tant de les zones originals com de les intervingudes anteriorment, per a conéixer la naturalesa de les repintades i diferents materials utilitzats en les seues intervencions anteriors. També es van realitzar radiografies per a conéixer el sistema de construcció i assemblatge d’aquestes peces. Un altre tipus d’estudi va consistir en la numeració i l’atribució d’una sigla per a cadascuna de les peces que integren el conjunt de cada floró amb la finalitat de muntar-los correctament en la seua ubicació original. 
Els sis florons presentaven importants pèrdues de volum a gran escala, com ara en zones dels raigs en algun d’ells, que n’havia motivat la reconstrucció en artifici sobre la volta, o de menor importància com la pèrdua i trencament de fulles i circells. Aquests elements que falten han sigut reconstruïts amb talla de fusta. 
Respecte a la superfície daurada i policromada, aquesta estava desadherida del suport, per la qual cosa va ser necessari, com a pas previ a la neteja, realitzar una fixació i consolidació de tots els estrats daurats i policromat per a dur-ne a terme posteriorment la reintegració cromàtica. 
El monestir de la Valldigna ha sigut, des de la seua fundació a la fi del segle XIII, un dels cenobis més importants des del punt de vista patrimonial de la nostra Comunitat. 
Des que el 15 de març de 1298 es donara el monestir a fra Bonard, abat del monestir cistercenc de Santes Creus, cadascun dels successius abats que l’han habitat es van encarregar de fer-lo més gran i embellir-lo amb magnífiques obres d’art, que, desgraciadament, amb la desamortització esdevinguda el 1835, van ser unes saquejades i altres disperses, la qual cosa va portar a la ruïna aquest monumental cenobi. 
Una bona mostra d’aquesta riquesa patrimonial són els sis florons que decoraven les voltes de la nau central i creuer de l’església, que, fruit d’aquella dispersió artística, van acabar a la parròquia de Sant Joan Evangelista, de Benifairó, a diferència de la clau de la cúpula, que encara roman al monestir per les seues grans dimensions i per l’altura a la qual es troba. D’allí van passar el 2011 a les dependències de l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i) de la Generalitat, on han romàs tot aquest temps en un llarg i complicat procés de restauració.

dilluns, 25 de setembre de 2017

SIMAT SIGNA EL PACTE VALENCIÀ CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

lL'Ajuntament de Simat ha estat una de les primers institucions de la Safor en signar el Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista. Per ara setze entitats saforencs l'han subscrit. 
Un total de 3.844 persones i 280 entitats s’han unit en només cinc dies al Pacte impulsat per la Generalitat, a través de la pàgina web activada a meitat de setembre després de la signatura de l’acord, en la qual institucions públiques i societat civil han treballat conjuntament per a “evidenciar la unitat de tota la ciutadania enfront dels agressors”.
Des del Consell destaquen que és el primer pacte d’aquest tipus a Espanya en el qual “el compromís s’adquireix de forma coordinada pel conjunt de la societat i no és únicament un mandat governamental”.
La vicepresidenta, Mónica Oltra, ha destacat així que, quan la Conselleria va pensar a impulsar aquest acord, es va establir la importància que “més enllà de les persones que han participat en la seua elaboració, tot aquell que ho desitge puga sumar-se”. Amb eixe objectiu s’ha engegat la pàgina web www.sumatalpacte.com, a través de la qual les persones o entitats que vulguen poden subscriure-ho.
La web, que dóna l’opció de sumar-se com a particular o com a entitat, permet consultar tant el manifest com el document íntegre del pacte. En ell s’arrepleguen un total de 293 mesures amb les quals es pretén avançar en el camí de visibilitzar la violència contra les dones “com un conflicte social i no com un fet domèstic, equiparant-lo a situacions com les ocasionades pels atacs terroristes”.
Sota aquest prisma, des de la pàgina es proposen algunes accions i s’anima a aportar altres idees per a eradicar el masclisme de la societat. En el compromís personal, s’inclou la possibilitat de seleccionar accions proposades per a ajudar a difondre el pacte i per a realitzar i recolzar accions contra el masclisme.
La web també proposa el compromís d’accions per a fomentar la igualtat en les relacions diàries i per a recolzar a les víctimes de la violència masclista, fins i tot proposades per a consumir de forma coherent amb la igualtat i transmetre valors igualitaris als menors.
En la mateixa línia, la pàgina impulsada per la Conselleria d’Igualtat incorpora les propostes de la subcomissió sobre l’eradicació de la violència de gènere de les Corts Valencianes i de l’informe sobre l’atenció i protecció a les víctimes del Síndic de Greuges. La web actualitza i publica els noms de totes les persones i entitats que signen el pacte i ofereix la possibilitat de compartir la pàgines en les xarxes socials.
A partir d’aquesta eina, Mónica Oltra ha incidit que ara l’objectiu és “aconseguir que tota la ciutadania, tant l’organitzada com cada persona a títol personal, s’adherisca a aquest acord”, perquè “la igualtat real entre homes i dones s’ha de construir amb un compromís institucional i social, situant el problema de la desigualtat com un problema social estructural”.

diumenge, 24 de setembre de 2017

VETAR AL BOTIFARRA

És la darrera del PP. Per més que mantenim l'esperança de comptar en este país amb una dreta racional i civilitzada, ens eixen amb actituds com la de l'alcalde de Torrevella d'intentar prohibir un concert de Pep Gimeno El Botifarra, una persona que es dedica a recuperar i interpretar cançons tradicionals. El pecat és que canta en valencià. 
Arc Iris vol denunciar els vetos a què un cantant puga actuar en una localitat, ja que s'assemblen bastant a un règim que afortunadament deixem arrere i s'assemblen molt a la censura prèvia, i apel·lem a la llibertat d'acudir o no a un recital.
El PP considera que es tracta d'un acte "pancatalanista" i d'una "provocació". Per a que un acte no siga pancatalanista, sembla que ha de tenir el castellà com a idioma. Un poc trellat. 

dimarts, 5 de setembre de 2017

COMPROMÍS OCULTA LA FILIACIÓ DE L'ALCALDE DE SIMAT

Si llegim la nota que ha fet pública Compromís en la qual exigeix al Ministeri de Medi Ambient la neteja urgent del riu Vaca, l'alcalde de Simat pertany a aquesta formació. En la nota de forma genèrica s'informa de que alcaldes i regidors de Compromís de la Valldigna i Xeraco han exigit que s'executen les tasques de neteja, i en un paràgraf es fa referència a l'alcalde de Simat, Víctor Mansanet, sense fer referència a la seua filiació, EUPV. Mansanet també es mostra enujtjat amb el Ministeri i la Confederació del Xúquer per l'estat del riu.
Des d'Arc Iris tant ens fa a hores d'ara les simpaties del Bloc envers EUPV, però si ens preocupa que allò que sempre ha estat considerat com vegetació de ribera ara es considere mala herba que cal eliminar quan abans millor, tot perquè algú al llarg dels anys només s'ha preocupat de convertir marjals en horts de cultiu i en transformar zones inundables en àrees residencials. I una vegada consumats els despropòsits, la vegetació de ribera molesta. 
Dit això, reproduïm en la seua integritat la nota de Compromís en la que Víctor Mansanet cau al mateix sac que la resta de protagonistes, com un alcalde més de Compromís: 



Compromís adverteix a Mª Ángeles Ureña que serà la responsable de les desgràcies que provoque el riu Vaca

Els alcaldes veuen amb estupor com el riu i els seus barrancs es troben en el pitjor estat mai vist i que les inversions anunciades no arriben

València, 4 setembre 2017
Alcaldes de Compromís de poblacions de les comarques de la Safor i la Valldigna i els senadors Jordi Navarrete i Carles Mulet han reclamat, una volta més, actuacions per minimitzar la perillositat del riu Vaca al seu pas pels seus termes municipals davant el "lamentable estat d'abandonament que pateix" i han advertit a la presidenta de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, María Ángeles Ureña de la seua responsabilitat davant la situació en què es troben rius i barrancs.

Aquest grup de representants de Tavernes, Benifairó de la Valldigna, Simat i Xeraco ja va visitar al gener, davant la falta d'actuacions i diligència de l'organisme de conca, la seu del Ministeri d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA) per reclamar actuacions al riu i exigir la recuperació del projecte de laminació i drenatge del riu Vaca.

A la reunió se’ls va informar d'actuacions per valor de 100.000 euros que estaven incloses en el Reial Decret de mesures per a les zones afectades pel temporal i, posteriorment, a l'abril de 2017, el delegat del Govern va anunciar que dels 22 milions destinats a la comunitat autònoma, 731.000 euros anirien al lot de rius Serpis, Micena, Vernissa i Vaca, a les comarques de València. "Però s'acosta el període de pluges i el govern del PP, de manera irresponsable, està abandonant rius i barrancs, on han proliferat les canyes i vegetació", assenyala Josep Antoni Alberola, alcalde de Benifairó.

A Simat, el seu alcalde, Victor Mansanet, ha explicat que "el nostre consistori ja ha enviat diversos escrits a la CHJ advertint del perill d'una possible riuada per l'exagerada vegetació que ha crescut al llit del riu i que pot posar en perill a aquesta localitat dos parcs i una depuradora".

La coalició ha reclamat una nova reunió amb els responsables de la Confederació, la compareixença de la ministra de Medi Ambient, davant les constants mentides cap al nostre poble i la nostra gent i mobilitzarà si cal els afectats per exigir les inversions necessàries "ja que s'està dilatant l'execució d'obres imminents en matèria de riscos d'inundacions, s'han cancel·lat projectes que eren urgents i estratègics per a la seguretat de les persones i les actuacions amb les seves mesures específiques no arriben després de la aprovació dels plans de gestió del risc de inundacions i ja s'han donat situacions de molt perill, amb persones atrapades, mortes i amb alcaldes que no descansen tranquils, conscients de la situació de vulnerabilitat dels seus termes municipals en cada temporal per la falta d'actuacions del govern central", ha assenyalat el senador territorial de Compromís, Carles Mulet.

El PP va rebutjar les gairebé 450 esmenes de Compromís als Pressupostos Generals de l'Estat amb què la coalició pretenia corregir el dèficit en inversions al nostre territori, la virtualitat de les previsions que no s'executen, la deslleialtat del Govern i l'evident abandonament històric que ha patit el País Valencià en aquesta matèria.

dimecres, 16 d’agost de 2017

LA CAUSA DE L'ESGOTAMENT DE LA FORMA DE DIVERTIR-SE

La causa de l'esgotamente del model de festes (no només a Simat) pot estar en no haver tingut en compte l'evolució del concepte i la forma de diversió al lllarg dels temps. Per contribuiur al debat reproduïm un article publicat per Miquel Pueyo al diari Segre de Lleida en 2012, amb el títol Evasió:
Algunes de les denominacions que apliquem a la nostra societat (de consum, de l’oci, de l’espectacle…) van aparèixer durant els anys 60 del segle passat. Abans, mai no havia existit una societat que considerés l’oci una part fonamental de la vida dels seus membres. A la Roma clàssica i a les corts europees hi havia petites minories que vivien de festa en festa, però a la immensa majoria dels homes, dones i nens que han passat per aquest món, els ha tocat treballar de sol a sol, i han hagut d’aprofitar els dies de festa o les estones d’oci per divertir-se i trencar la rutina d’un treball percebut com un càstig bíblic. Aquest és l’autèntic origen de les festes que, amb l’arribada del bon temps i sota l’advocació d’algun sant o verge, celebraven els pobles i les ciutats.
La seua pervivència resulta una mica incongruent en una societat que ha convertit l’espectacle, l’oci i la diversió en un bé de consum quotidià. Consumir i divertir-se s’han erigit  en la fòrmula majoritària per evadir-se, durant uns dies o uns hores, de la realitat d’un treball i d’una manera de viure –de vegades, fins i tot d’un entorn familiar o social—que, en el fons, són sovint d’una gran buidor. S’ha decretat la fi de la utopia (en part, per la seua tendència a desembocar en el terror, com en la revolució francesa o la soviètica) i ha estat reemplaçada per  l’evasió.
 No estem gens segurs de la nostra capacitat per fer del món un lloc millor per viure, però ens fem la il.lusió que canviant d’amants, de cotxe o de país no hi pensarem tant. Això ho deia el filòsof Joseph Brodsky, en una conferència als estudiants de l’elitista Darmouth College, la novena universitat més antiga dels Estats Units, però els acabava advertint:
“De fet, podeu ajuntar totes aquestes coses, i pot ser que funcioni una estona. Fins que arribi el dia que us despertareu a la vostra habitació envoltats d’una nova família i un paper de paret diferent (…) amb una pila de factures de la vostra agència de viatges i del psiquiatre, però tindreu la mateixa sensació de cansament en veure la claror del dia que entra per la finestra.”

dilluns, 7 d’agost de 2017

EL MODEL DE FESTES ESTÀ ESGOTAT


Les festes de Simat, que enguany han caigut de ple en cap de setmana, han servit per demostrar que l'afluència de públic no té com a factor determinant les dates, i per tant el debat sobre el calendari mòbil de les celebracions era estèril. Estes festes viscudes en divendres, dissabte i diumenge, no han estat més multitudinàries que qualsevol altres celebrades entre setmana, i no han fet sino constatar que les festes han perdut atractiu. És un fenòmen que es ve observant de fa poc més d'una dècada, amb una pèrdua al degoteig de gent al carrer amb indiferència dels dies de celebració. Hi havia més gent al carrer el dia del ball de disfresses o la nit de Sant Jaume, que qualsevol dels tres dies de festes.
Per tant, caldria tancar el debat sobre els canvis de dates i obrir una reflexió col·lecctiva sobre el model de festes, partint de l'evidència que la fòrmula de varietés i revetla està esgotat. 
Innovar amb el programa serà l'única recepta vàlida, atés que les disponibilitats pressupostàries conviden més a fer servir l'enginy que la cartera. Allò ideal seria poder contractar alguna figura rellevant de la música i implicar als veïns en la preparació del programa de festes a través d'una mena de comissió municipal en la qual prengueren part totes les entitats i particulars interessats, on es pogueren escoltar propostes per fer unes celebracions que puguen recuperar l'atractiu que han perdut els darrers anys. No deixa de ser cridaner que l'única implicació dels veïns en les festes haja de ser a través de clavaris, clavariesses i confraries religioses.

dilluns, 31 de juliol de 2017

LES AL·LEGACIONS AL PLA GENERAL: LA FONT MENOR


Encara que el ple de l'Ajuntament de Simat encara no ha resolt les al·legacions presentades al Pla General Estructural (antic PGOU), tot i la sessió extraordinària fallida d'este mes de juliol, poc a poc es va coneixent el contingut dels escrits presentats per particulars. En el cas dels PAI del llavador de la Font Menor un dels afectats demana que el seu immoble, i per extensió tota la galta que dóna a la Font des del creuament amb el camí fins l'última de les edificacions annexa al Bar 138 queden exccloses del pla d'actuació integral en les que se les ha incloses, i siguen considerades com a edificacions consolidades. 
La diferència rau en què a hores d'ara cap dels propietaris afectats pot demanar cap llicència per a intervenir en els seus immobles en estar inclosos en un PAI que està per executar, i que porta sense executar massa anys. Si la galta de cases a la que pertany l'autor de l'al·legació fóra excolsa del PAI podrien actuar sobre els seus habitatges i deixarien d'estar lligats a la paralització del PAI. 
Al marge de que resulta evident que algunes de les cases afectades necessiten reformes urgents, sembla que els arguments aportats a l'al·legació estan posant en més d'un maldecap als tècnics municipals, en el sentit que la zona afectada reuneix objectivament tots els requisits assenyalats en la legislació urbanística per a ser declarada zona consolidada. 

divendres, 28 de juliol de 2017

DECEPCIÓ ENTRE MOLTS CORREDORS FORASTERS PER L'ELIMINACIÓ DEL TRAM DEL MONESTIR DE LA VOLTA A PEU


La Volta a Peu a Simat, la degana del circuit de curses de la Safor i una de les més multitudinàries per l’atractiu del seu recorregut, ha perdut enguany un dels seus encants en el seu trajecte. Molts corredors no han ocultat la seua decepció per l’eliminació del tram de la cursa que discorria per l’interior del recinte del monestir. Eren amb prou feines dos centenars de metres en el tram final de la prova, quan els corredors ja van dispersos, entre les portes de la Xara i la de l’acccés principal, tot a l’aire lliure, però la Direcció General de Cultura de la Generalitat ha decidit enguany denegar el permís.
Els organitzadors de la cursa veuen potser un excès de zel per part de la Direcció General, que ha exigit en el procediment de sol·licitud estudis tècnics que determinen l’impacte del pas dels corredors per l’interior d'un recinte que rep cada any més de vuitanta mil visitants. Al rerefons hi ha l’eterna lluita entre el municipi de Simat i la Generalitat pels usos d’un monestir que cada cop els simaters perceben com menys seu per restriccions que consideren absurdes. S’ha denegat de forma sistemàtica a entitats locals la celebració de qualsevol tipus d’acte a l’almàssera. No obstant, sí s’han autoritzat la celebració de misses a la nau central del conjunt arquitectònic, generant una nova polèmica pel malestar dels qui consideren que el monestir és ara un recinte arquitectònic civil recuperat amb diners públics en 1992. 
La Volta a Peu a Simat és potser la més atractiva del circuit saforenc. Dos monuments històrics amb tres quarts de mil·leni a les seues esquenes, l’antiga mesquita de la Xara i el monestir, a més de nombrosos elements etnològics feien gaudir els corredors més que en altres recorreguts. No és doncs casualitat que la participació haja superat enguany els mil cent atletes, una xifra només reservada a les grans convocatòries puntuables. Els organitzadors estaven orgullosos de la càrrega simbòlica del pas de la cursa pel monestir, però hi ha un antecedent en aquesta polèmica des de l’arribada d’Albert Girona a la secretaria autonòmica de Cultura. La cursa de Xàtiva que tenia un tram per l’interior del castell (també a l’aire lliure), no ha renovat el permís per a que esport, patrimoni i cultura es donen la mà. 

diumenge, 23 de juliol de 2017

FESTES DE SANT JAUME I SANTA ANNA, ORGULL DE BARRI



El moviment associatiu que permet cada estiu celebrar a Simat les festes de Sant Jaume i Santa Anna són una mostra d'orgull de barri, de confraternitat i germanor. No hi ha altre carrer a Simat on la col·laboració massiva permeta mantenir viva la flama de la convivència any rere any. És un eixemple entranyable del que hauria de ser un teixit associatiu viu, actiu, eficient i de barri. No hi ha poble si els seus habitants no s'hi impliquen.
I un any més hem d'agrair a festers i festeres que les banderoles i l'engalanament del carrer ens anuncien de nou l'arribada de les festes en l'epientre de l'estiu. Sant Jaume i Santa Anna són el preludi de les festes patronals, les dues setmanes grans de Simat, i cal respondre a l'esforç dels veïns de Santa Anna gaudint i participant, fer colla, compartir i conviure des del respecte. El sopar al carrer de la nit del 25 de juliol és l'essència de la convivència. 


dijous, 29 de juny de 2017

BALANÇ DE L'EQUADOR DEL MANDAT

El balanç de l'equador del mandat municipal a l'Ajuntament de Simat té dos vessants, la de cal i la de sorra. D'una banda valorem de forma satisfactòria l'esforç que s'ha relitzat per a l'aprovació d'un Pla General amb relativa pau social i que ha de servir en teoria per desbloquejar la planificació de futur i la implantació de noves activitats, tot i que hi ha dubtes sobre alguns aspectes, com ara la futura alimentació d'energia elèctrica del polígon industrial, i per al qual, amb les dimensions anteriors, calia una subestació elèctrica, un aspecte que el veí municipi de Tavernes va resoldre traient-li a Iberdrola diversos compromisos a canvi del pas de l'alta tensió, mentre Simat li ho perdonava tot a la companyia subministradora.
També cal reconèixer l'esforç del govern local en les polítiques d'ocupació, a les quals ha destinat recursos propis, a banda de les subvencions reglades per a la creació d'ocupació. Això ha permés a nombrosos famílies garantir-se ingressos periòdics. Ara bé, les polítiques de foment de l'ocupació no deixen de ser cojunturals. És un dels apartats de la gestió municipal en el que convé ser més exigent, en la mesura que caldrien solucions estructurals per incentivar activitats econòmiques que permeteren la generació de llocs de treball. En este sentit, cal cridar l'atenció sobre la passivitat a l'hora d'explotar el sector turístic i de serveis. Simat segueix sense una infraestructura hostalera i d'allotjaments, per més que el monestir rep cada any la visita de huitanta mil persones. 
No obstant, el retret més contundent que mereix el govern local és el clamorós silenci institucional davant un gens disimulat menyspreu de les administracions superiors cap a Simat, un menyspreu que Arc Iris considera un boicot premeditat en tota regla pel fet de tenir un alcalde que no pertany a les formacions del Pacte del Botànic. El boicot és dolorós, però encara ho és més un silenci del govern local que s'assembla més a la resignació, a la submissió, a la connivència i la complicitat.
L'assassinat amb premeditació i traïdoria de la Fundació Jaume II, i la desaparició de gairebé tota la programació d'activitats al voltant del monestir, té el seu reflex en la desaparició fins i tot de la il·luminació ornamental del monument. Hi ha altres conseqüències, com ara la pràctica paralització de les tasques de reconstrucció i de les excavacions arqueològiques.
Però el boicot institucional no es redueix a la paràlisi de la Fundació Jaume II. Simat no ha rebut absolutament ninguna inversió, ajuda o subvenció que no estiga estrictament reglada, és a dir, només ha rebut les ajudes que no se li poden negar perquè li pertoquen només pel fet d'existir. Encara gràcies. La situació és més evident si es contrasta amb les inversions que estan arribant amb generositat a municipis governats pel PSPV o Compromís, o ambdós en coalició. 
Un municipi sense dignitat optaria per la solució més fàcil: votar un alcalde de Compromís o del PSPV. Ara bé, un municip amb dignitat ha de demanar respecte a les seues decisions i alçar la veu de forma col·lectiva contra els governs de la Generalitat i la Diputació, declarar persones non grates als responsables del boicot, i prendre tota una bateria de mesures per posar de relleu la situació. És evident que Compromís i PSPV no ho van a fer, però l'alcalde a títol personal té l'obligació d'informar al veïnat que està sent objecte d'un boicot premeditat que repercuteix directament en el seu benestar i les seues perspectives de futur.

dimecres, 21 de juny de 2017

PERQUÈ ENS HEM QUEDAT SENSE PEDIATRA A SIMAT I BENIFAIRÓ?

La resposta està en la política gravitacional, un nou terme encunyat per Arc Iris que descriu la força d'atracció de serveis i inversions per part dels municipis de més població, en detriment dels més menuts. A Tavernes s'ha obert el consultori de la platja i no hi ha facultatius suficients per atendre els centres de salut auxiliars de Simat i Benifairó, el centre de Salut de Tavernes, i el de la platja. I a més, hi ha intervingut l'alcalde de Tavernes, qui ha manejat fils per tal que els damnificats siguen Simat i Benifairó.
Arc Iris ho ha pogut constatar a través d'un farmacèutic de Tavernes. La conversa és real. A una farmàcia de  Tavernes el farmacèutic li explicava a una clienta, veïna de Tavernes, que l'alcalde havia demanat que es sacrificaren serveis a Simat i Benifairó per a que no es ressentiren Tavernes ni la platja. Si es mantenia l'atenció pediàtrica determinats dies a Simat i Benifairó, el resultat és que el centre de salut de Tavernes anava a quedar un de cada huit dies sense pediatra. La resposta de la clienta de la farmàcia: "Doncs bé està, que si venen a comprar a Mercadona també poden vindre al metge". L'ajudant del farmacèutic assentia amb el cap. Aquesta conversa s'ha produït dimecres 21 de juny a les 10:45. 
Ahí ho deixem. 

dimarts, 20 de juny de 2017

"PASQUALET DEL RAVALET" HA ESCRIT

Un lector amb el seudònim Pasqualet del Ravalet ens ha fet arribar via correu electrònic el següent apunt: 

"Sobre el balanç de gestió, se li està donant molta importància a l'aprovació del PGOU, com una fita inconmensurable. Jo voldria que m'explicaren quines són les conseqüències directes i reals sobre els ciutadans de l'aprovació del pla general, quins efectes tindrà sobre el dia a dia dels simaters, com repercutirà en la seua qüotidianetat, i quins beneficis reals aportarà als veïns i les veïnes. Açò no és una crítica, sinó pura curiositat". 

divendres, 16 de juny de 2017

ARC IRIS CONVIDA ALS LECTORS A FER ELS SEUS PROPIS BALANÇOS DEL MANDAT

Com que hem sobrepassat l'equador del mandat a l'Ajuntament i cap partit, ni del govern ni de l'oposició, ha fet cap balanç d'esta primera etapa en la gestió local, Arc Iris convida als lectors a fer els seus propis balanços per a la seua publicació en este blog. Els escrits hauran de fer-se arribar al correu electrònic arciris_simat@yahoo.es, i podran publicar-se amb seudònim, sempre que l'autor quede identificat a través d'un compte vàlid de correu. L'únic límit és el respecte. 

ENQUESTA

D'altra banda, Arci Iris activa durant dues setmanes a la banda lateral d'este web una enquesta per valorar aquests dos primers anys de govern a l'Ajuntament de Simat, i anima a participar-hi. L'enquesta es tancarà el 30 de juny a les 24 hores. 

dimecres, 14 de juny de 2017

LES SENDES ESTAN EN MAL ESTAT


Corredors i caminants, usuaris habituals de les sendes del terme de Simat, han denunciat a Arc Iris el mal estat de la xarxa de senders per manca de manteniment, amb vegetació que invaeix el traçat, despreniments i senyalítica per terra. Així mateix, han traslladat epidodis com els de la misteriosa i sobtada aparició de deixalles al llarg de diversos trams de sendes, i la seua desaparició només uns dies després.
Arc Iris desconeix a hores d'ara si segueix en vigor el conveni amb una entitat pel manteniment de sendes. 

dimecres, 7 de juny de 2017

ARC IRIS DEMANA QUE ELS RESPONSABLES DE LES URBANITZACIONS IL·LEGALS PAGUEN LA LAMINACIÓ DEL RIU VACA


Compromís està insistint en tots els fronts institucionals, instigat des de l'Ajuntament de Tavernes, per a que el Govern central es faça càrrec dels 47 milions d'euros que costaria executar les obres de l'anomenat projecte de laminació del riu Vaca, i que en el fons consisteix en posar remei a una malifeta urbanística a càrrec dels diners públics.
Arc Iris demana a la resta d'ajuntaments de la Valldigna que exigisquen responsabilitats patrimonials als autors de les urbanitzacions il·legals de Tavernes alçades en sòl inundable, i que els 47 milions d'euros de la laminació es destinen a altres projectes més beneficiosos per al conjunt de la Valldigna. 
El consell de ministres  a data 21 de desembre de 2012 va establir que s’havia de fer efectiva una revisió de totes les actuacions pendents d’execució de l’empresa ACUAMED i en gener de 2015 els ajuntaments de la Valldigna i Xeraco van ser notificats de la suspensió del projecte «Laminació i millora del drenatge del Riu Vaca» per motius de rendibilitat ja que es tractava d’una actuació «sense recuperació de costos», apunta l'ajuntament de Tavernes en una nota.
Ara el Grup Parlamentari de Compromís al Senat ha presentat una esmena que inclou la laminació i millora del drenatge en la conca del Riu Vaca amb un cost de 47 milions d’euros. 
L’esmena fa èmfasi en el tram de Tavernes, evidentment, atés que existeix un perill real d’inundació en certes urbanitzacions  "amb el conseqüent perill que comporta també per a les altres poblacions de la Valldigna",  afirma l'Ajuntament de Tavernes, i cita com exemple el cas de caudals de vinguda d’aigua importants degut al mur artificial que formen el terraplè de la AP-7, la N-332 i la línia fèrria València-Gandia. No obstant, en opinió d'Arc Iris l'únic perill per a la resta de municipis és que 47 milions d'euros dels diners públics que es poldrien destinar a actuacions realment útils, vagen a destinar-se a legalitzar les urbanitzacions il·legals. Per eixe motiu demana obrir expedient per determinar als responsables patrimonials d'este perjudici i se'ls obligue a pagar de la butxaca la laminació del riu. 
Arc Iris no està en contra de que s'executen obres contra inundacions a Tavernes, però sí que el conjunt dels valldignencs i Xeraco hagen de pagar per una cosa que van fer mal altres, i per la qual a més es van lucrar. 

dimecres, 31 de maig de 2017

LA VALLDIGNA, ELS FONS EUROPEUS, LA MANCOMUNITAT I EL SOLARET DE BENIFAIRÓ

La Valldigna s'ha quedat sense fons europeus en  la segona convocatòria de l’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat (EDUSI), de la que s'acaba de publicar la relació de beneficiaris, i no sembla que hi haja ànims per a concórrer a una tercera convocatòria, entre altres coses perquè potser la Mancomunitat, l'ens a través del qual s'ha tramitat la petició, no existirà llavors. 
La Valldigna es jugava alguna cosa més que els cinc milions d'euros que esperava rebre de la UE, es jugava la raó de ser i la continuïtat de la Mancomunitat com a institució. El procés de sol·licitud dels fons EDUSI ha estat un joc d'hipocresies, sobretot per part de Tavernes, que una vegada denegada la subvenció, ha dit que tira endavant amb el procediment per a abandonar la Mancomunitat, i en conseqüència disoldre l'ens. L'actitud de l'Ajuntament de Tavernes ha estat interessada: necessitava la Mancomunitat per a accedir als fons europeus, i una vegada descartada l'ajuda, l'ens comarcal es deixa morir, obviant les que haurien de ser les funcions pròpies de mancomunar serveis. L'actitud de Tavernes, es pot observar des d'altra òptica: en certa manera fa ús de la raó en provocar la disolució d'un ens que des del moment de la seua creació mai ha jugat el paper que havia de jugar. Per tant, liquidació.
Eixa liquidació, però, no serà fàcil. El president de la Mancomunitat, el regidor simater de Compromís Vicent Ribera, hauria d'explicar abans que res perquè no s'han fet públiques les gestions per sol·licitar a la Generalitat la creació d'un institut d'investigacions agràries a un solar de Benifairó que en principi anava destinat a construir la seu de la Mancomunitat. Opacitat absoluta en un procés en el qual l'Ajuntament de Tavernes, tot i la seua intenció d'abandonar la Mancomunitat, ha fet ús del poder de veto per a bloquejar un intercanvi de patrimoni, una permuta en la qual estava interessada una fàbrica de bombetes de Benifairó, i que no ha fructificat perquè Tavernes no acceptava la permuta. 
Difícil paperot el que se li va al damunt als responsables de la Mancomunitat en el procés de liquidació. 
Pel que fa a l'EDUSI, cal admetre que la sol·licitud estava un poc forçada. Arc Iris ja ho va advertir en anteriors articles. Les àrees funcionals, la xifra d'habitants, i els criteris mínims de dispersió poblacional, no coincidien amb les característiques de la Valldigna. Tavernes va forçar una àrea integrada amb Benifairó i Simat per tal de forçar el compliment dels requisits, però la denegació i els motius argumentats deixen clar que l'esforç ha estat en va.
Només resta felicitar als ajuntaments d’Elx, Alcoi, Onda, Almassora i Calp, que són els que han aconseguit els 35,6 milions d’euros d'este programa.

dimecres, 24 de maig de 2017

ALS QUI HAN ROBAT AL COL·LEGI

Per si ens esteu llegint. No sabem si ho heu fet per necessitat o per pura avarícia, però el que heu fet és miserable i covard, i sobretot és una falta de respecte a centenars d'estudiants, pares i mares, docents, i a més de tres mil veïns que veneren el seu col·legi com un temple sagrat. Encara que hàgeu robat a l'escola per necessitat, no deixa de ser un fet miserable i segueix sense justificació. A Simat hi ha institucions i entitats privades que us hagueren ajudat. És com furtar-li el berenar a un xiquet, ningú amb un mínim de decència ho faria ni amb fam de dues setmanes.  
Heu robat material escolar, heu robat un trosset de futur a centenars de xiquetes i xiquets, heu robat oportunitats als qui seran les dones i els homes de demà. Heu decebut a més de dos centenars d'escolars. Quan aneu pel carrer mireu els xiquets i les xiquetes, i digue-se per dins: "jo us he robat".
Què heu robat? Uns colorins? Uns paquets de fulls? Un ordinador? Tant de bo us servisca per instruir-vos, però ens temem que ni això. Hi havia diners? Eixos diners eren per a que els nostres fills es formaren com a persones i no acaben sent éssers sense escrúpols com vosaltres. Poques coses hi ha més miserables. Els delictes són, abans que res, una falta de respecte pels demés, però un robatori a un col·legi ens fa desbordar la indignació. 
Us desitgem que els remordiments de consciència, si és que en teniu, us pesen com una llosa la resta de les vostres vides. 

dimecres, 17 de maig de 2017

PER SORT QUE NO HA PILLAT NINGÚ


Una branca de grans dimensions d'un dels xops del Passeig Nou d'Octubre, a la vora del riu Vaca, s'ha desprès cap a les dues de la vesprada d'este dimecres sobre un banc que, per sort, estava sense gent. L'hora de l'incident ha estat providencial, perquè d'haver-se produït un poc abans, els bancs d'este tram de passeig solen estar ben sol·licitats. L'autor de la foto, que ha preferit no identificar-se, assegura que se n'ha lliurat només per dos minuts.

diumenge, 14 de maig de 2017

LA INJUSTÍCIA MARCADA

VÍCTOR MANSANET                           

La jerarquia eclesiàstica espanyola intenta commoure les càndides ànimes dels contribuents perquè marquen la «X» en la casella corresponent de la declaració de la renda. Un altre privilegi per a una organització que actua en connivència amb el Govern central i bona part de l’aparell de l’estat, inclosa la Corona, i potser la santa companya d’imputats, jutjats i empresonats del braç secular. Qui marca la casella de l’església participa en una presumpta malversació de fons públics, ja que eixos diners es detrauen de l’impost de l’IRPF, a costa de catòlics, ateus, agnòstics, avortistes, rockers o simples adoradors nocturns.
Marcar amb la «X» l’esmentada casella conculca l’article 31 de la Constitució espanyola, que fixa la contribució a la despesa pública en condicions d’igualtat. Eixe tracte de favor fa que l‘Estat assigne el 0,7% de la recaptació a atendre les despeses d’una institució privada, l’església, la qual cosa atempta contra l’article 14 de la Constitució, el desè manament i la cinquena esmena. Això implica un perjudici del que és públic respecte del privat. No hi ha dret!, perquè amb eixa transferència es rebaixa la inversió en necessitats públiques, com ara escoles, hospitals, serveis socials, infraestructures, medi ambient o promoció d’ocupació, i es fomenta l’adoctrinament en centres educatius concertats ―eufemisme de privat―, una desviació que denuncià ja fa  cinc-cents anys Erasme de Rotterdam en el seu Adagiorum Collectanea: «Aquell menester pontifici per excel·lència, l’ensenyament del  poble, està viciat pel lucre». Les coses no han canviat massa d’aleshores ençà.
En 2016, el Govern va destinar a l’església catòlica vora 13.000 milions d’euros. Per mitjà de l’IRPF, n’ingressa més de 250 milions a l’any, una quantitat escandalosa avalada any rere any per governs del PP, però també del PSOE. Woody Allen pensava que amb aquestes transaccions, déu —si n’hi ha— haja donat una senyal clara per a «dipositar, en nom de l’església, ingents sumes de diners en el soterrani de la banca». On van a parar aquests diners? A les sotanes del clero, als ciris pasquals, a programar i sufragar campanyes propagandístiques contra la llibertat sexual, a afavorir la discriminació i la segregació de gènere, a posar obstacles als avanços científics i a la investigació, amb la qual cosa s’entrebanca la millora de les condicions de vida i salut de la ciutadania. 
La jerarquia eclesial ha perdut l’oremus i el sentit de la paraula «cristià». Està «administrada» principalment per un lobby d’ecònoms la majoria dels quals sostrauen hàbilment de l’Estat injustos beneficis fiscals, exempcions d’impostos (IBI), abusives apropiacions (immatriculacions) i, per a acabar-ho d’adobar, operen amb productes financers, la qual cosa converteix l’església en un autèntic «paradís fiscal», el qual actua amb total impunitat. Aquesta imatge deplorable suggereix el passatge de l’Evangeli segons Mateu, en què Jesucrist recrimina els sacerdots del temple de Jerusalem d’haver convertit aquella casa d’oració en una «cova de lladres».
No només el lobby eclesiàstic contradiu principis constitucionals, sinó que dota l’església d’una imatge desoladora, forjada en la desraó teocràtica i el més ranci clericalisme, estigmatitzada per la complicitat amb una dictadura cruel, sense que això li haja reportat cap remordiment de consciència. L’església catòlica malda per sotmetre el poder —polític, econòmic, celestial— als seus interessos, malgrat que l’article 16 de la Constitució consagra el caràcter aconfessional de l’estat. A més a més, no ha sabut adaptar-se a la realitat, en gran part per culpa d’una casta de prelats als quals el papa Francesc anomena «vanitosos que fan el ridícul», i que ací tenen noms de Roucos i cognoms de Cañizares, Reig Pla o Munilla. Són aquests personatges els que inciten a l’ateisme o, si més no, a l’astènia espiritual.
Des d’una òptica no confessional, de llibertat, convivència democràtica i de justícia social, encoratge els contribuents, sobretot els catòlics, perquè NO marquen la casella d’«assignació tributària a l’església catòlica», ni tampoc la destinada a «fins socials», ja que també se’n beneficia l’església. Em resulta immoral encobrir una injustícia marcada. El que realment seria just és que no hi hagués cap casella per a poder revertir els diners de tothom en inversions públiques, i que l’església fóra finançada pels seus fidels. Això és més adient a la parèmia «al cèsar el que és del cèsar i a déu el que és de déu».