dissabte, 28 de juny del 2014

LOURDES BOIGUES: "EL PREMI CIUTAT DE BADALONA EM DÓNA NOVES PERSPECTIVES I M'APORTA NOUS LECTORS"


Lourdes Boigues i Chorro (Simat de la Valldigna, 1968), acaba de guanyar el XVI Premi Literari Ciutat de Badalona de Narrativa Juvenil , en el qual ja va quedar finalista en 2013, amb l’obra "Una lectura perillosa". El guardó comporta l’edició de l’obra a càrrec d’Edicions Bromera, i un premi en metàl·lic de 1.000 euros. Amb una desena d'obres publicades des de 2005, totes elles de literatura infantil i juvenil, i diversos premis a la seua prestatgeria, ara encara nous projectes en els quals no descarta produir per a altre públic.
Què suposa aquest nou premi en la teua trajectòria?És un reconeiximent al meu esforç i una empenta molt important. A més, m’obri el camí a noves perspectives i nous lectors. Però, sobretot, és un motiu d’alegria i satisfacció. Un premi és un regal i, a mi, m’encanten els regals, com als nens.
L'obra guanydora del premi Ciutat de Badalona tracta d'un  xic que es queda enganxat a un llibre. Com se't va ocórrer la història?
Quedar-se enganxat a un llibre és prou habitual en les persones a les quals els agrada llegir, com a mi, que sóc una lectora compulsiva. De jove, ma mare m'obligava a deixar de llegir, perquè ho feia fins i tot mentre menjava o mentre estudiava. Simplement, vaig creure que era un bon argument. Encara que el protagonista de la història es queda lligat al llibre d'una forma molt perillosa i per això els seus amics necessiten trobar la forma de desenganxar-lo.
Com a autora, com et definiries?
La veritat és que no m’agrada etiquetar-me, preferisc que decidisquen els meus lectors i lectores. De tota manera puc dir que escric obres àgils, dinàmiques, amb intriga i acció, on tampoc falten les notes d’humor. En fi, escric allò que m’agrada llegir.
Per a ser escriptor, s’ha de ser també lector?
Estic convençuda que sí. Diuen que escriure també és llegir. Llegir les teues pròpies històries, les que tu t’inventes. Sí, un bon escriptor ha de ser un bon lector.
Quines són les perspectives de la demanda de literatura infantil i juvenil, segons el teu criteri?
Si parlem de quantitat i qualitat, la literatura infantil i juvenil passa per un moment excel•lent. Poques etapes històriques ens han ofert tanta varietat d’obres i autors, sols has de visitar les llibreries per a comprovar-ho. En canvi si parlem de vendes i guanys, la cosa canvia. La crisi econòmica també ha afectat a la cultura, com és natural. L’administració ha retallat les subvencions, la gent compra menys llibres, els autors i autores es veuen obligats a acceptar altres treballs que els lleven hores per a escriure... Però jo no vull ser melodramàtica, i menys en temes culturals. Passe el que passe, sempre ens quedarà la bona literatura.
Quines diferències hi ha realment entre narrativa juvenil, infantil i d'adults?
No hi ha tanta diferència, podem trobar bona literatura en qualsevol dels tres gèneres. Astrid Lindgren, l’autora de Pippi Calcesllargues, deia que si vols escriure per a xiquets has de dir coses intel•ligents amb un llenguatge senzill. Jo pense que açò pot estendre’s a qualsevol gènere.
Com veus els lectors del futur degut a l'impacte de les noves tecnologies?
Paper i màquines estan destinades a conviure. Esperem que siga una convivència pacífica i en la qual no hagen guanyadors ni perdedors. A qui li agrada llegir, igual li dóna paper que pantalla. Però confesse que, a mi, el llibre en paper m’oferix unes sensacions que no em dona el llibre electrònic. Estic parlant de tacte (la suavitat o rugositat del paper), olfacte (l’olor a llibre nou, a tinta) i fins i tot l’oïda (passar els fulls és com una melodia).
Quin és l'estat de salut de la producció literària en valencià?
Torne a repetir que si parlem de quantitat i qualitat la literatura en valencià passa per un moment boníssim. Però en termes econòmics, les editorials valencianes estan passant-ho malament: algunes han entrat en fallida, d’altres s’han vist obligades a aplicar EROS... en canvi, he de dir en favor seu que són lluitadores aferrissades i que estan costumades a superar tota mena d’obstacles, per tant sortiran avant, com sempre.
Quins projectes tens en ment?
Estic promocionant la meua darrera novel•la infantil “Tu t’ho perds, julivert!”, editada al mes d’abril per Bromera. Prompte acabaré d’escriure una obra de fantasia destinada al públic juvenil, en la qual el desert és un dels escenaris principals. I tinc en ment algunes idees per a futures obres, una d’elles destinada al públic adult.
Deixaràs d’escriure alguna vegada?
No mentre el cos i la ment aguanten. El meu interior naixen i creixen històries continuament. Si deixara d’escriure, explotaria com una olla a pressió, o em tornaria boja.