dilluns, 11 de novembre del 2013

EL RAIG QUE NO CESSA

Article de Marc Cabanilles
De nou, el raig que no cessa. Em referisc a la pederàstia, a l'abús de menors, i més concretament, a l'abús perpetrat per part de membres de la secta catòlica.
Aquesta vegada ens toca molt d'a prop. No és a Irlanda o als Estats Units. És a Carcaixent, on un retor pederasta ha estat condemnat per un jutjat d'Alzira, a cinc anys i mig de presó per abusos sexuals i exhibició de pornografia a dos xiquets de 13 i 14 anys, així com al pagament de 58.000 euros d'indemnització a les víctimes. I a més, considera responsable civil a l’arquebisbat de València, que com ja va ocórrer en altres casos, prefereix fer com que no s'assabenten, quan no, mirar cap a un altre costat.
Per a mi, a part de pederastes, el títol que millor qualifica a estes bèsties, és el de depredadors. Es comporten igual que els grans felins quan cacen les seves preses entre els ramats de mamífers herbívors de la sabana africana.
Els grans felins planifiquen el seu atac. Coneixen les rutes migratòries dels ramats de mamífers i els esperen per donar-li el cop en el moment oportú. El depredador no ataca a tot el ramat, el seu objectiu és caçar a la presa més feble, la més aïllada, vulnerable, jove, cansada o ferida. Per aconseguir el seu objectiu ha d'estudiar tot el ramat, i assegurar-se que el grup no li caurà damunt.
El felí quan caça espera el moment oportú amb paciència, ocult i invisible per a la resta del ramat. En posició concentrada, selecciona la seva víctima, tensa els seus músculs, fixa la mirada, i roman immòbil i aliè a qualsevol altra distracció. El moment esperat es presenta quan una cria o un adult malalt o ferit no pot seguir d'a prop al ramat. Sense perdre un segon, el felí es llança contra la seva víctima, que queda immòbil baix les seves sarpes. Poderosos músculs, ullals i potes no deixen a la víctima escapatòria possible.
No hi ha diferència entre el felí i el retor pederasta. El seu càrrec li permet gaudir de la confiança de la comunitat, però intentarà incrementar-la organitzant activitats “útils o agradables”, aconseguint transmetre la imatge d'un benefactor, i d'aquesta manera ofegar les paraules d'un indefens menor, violat i aterrit, que damunt, ha de suportar el veure, al seu voltant, a tota la comunitat, submissa i agraïda a la seva església.
Per aquesta raó, la selecció de víctimes necesita els seu temps, i el depredador és més agressiu amb nens que per les seves condicions personals, socials i econòmiques són més vulnerables: Fills de mares solteres, tímids, incapacitats, mals estudiants, molt pobres, o de menor estatus en la comunitat.
Per aconseguir els seus objectius es transformen en capellans simpàtics, afectuosos i generosos. Sempre estan disposats a ajudar a les futures víctimes amb les seves tasques escolars, a premiar-los amb gires o campaments que els treuen de l'àmbit de la llar, a entrenar-los com acoliquets, donar-los regals, i fer-se amics de mares solteres per assumir la funció protectora del pare.
Per a aquests nens el que els succeeix no té nom ni antecedent. No saben com reaccionar i tenen temor d'acudir als seus pares. El depredador torna i intensifica el seu abús, i el nen es mor pel conflicte i de por, sense saber que fer ni entendre res. 
Els cervells en desenvolupament dels menors encara no tenen prou capacitat crítica, i menys sobre el tema sexual. Per això, les amenaces del retor, la por a les seves paraules, i potser el poc diàleg amb els seus pares, aconsegueixen desarmar als menors, que acaben enfonsant-se entre la vergonya i el sentit de culpabilitat, cosa que no els permetrà parlar fins que creixen, maduren i entenguen que van ser víctimes d'un home amb poder que els va despullar de la seva dignitat, i els va robar la seva infància.
No són persones, són llops que pel seu ofici saben molt bé vestir-se d'ovelles.
Potser quan Crist va decidir tirar del temple a fariseus, usurers, hipòcrites i farsants, se li va oblidar que també havia de tirar als pederastes de la secta en què s’ha convertit l'església que va fundar.