dimecres, 30 d’octubre de 2013

ELS ALUMNES DELS INSTITUTS DE TAVERNES PODRAN FER A GANDIA LES PROVES D'ACCÉS A LA UNIVERSITAT

Els estudiants de cinc instituts, d’Oliva i Tavernes de la Valldigna, podran fer la selectivitat en el Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València, gràcies a la col·laboració entre els ajuntaments dels dos municipis i la universitat, que han sabut respondre a les reivindicacions d’estos centres educatius. D’esta manera, els estudiants no s’hauran de desplaçar al Campus de Vera, estalviaran temps, i guanyaran en tranquil·litat. Els centres que se’n beneficien són: IES Gabriel Ciscar d’Oliva, IES Gregori Maians d’Oliva, Col·legi San José de la Montaña d’Oliva, IES Jaume II el Just de Tavernes de Valldigna, i IES La Valldigna de Tavernes de Valldigna. En total cada any presenten aproximadament 190 estudiants.
Segons explica José Mas, coordinador de la selectivitat de la Universitat Politècnica de València, el Campus de Gandia passarà d’acollir un tribunal a acollir-ne dos, i ocuparà la majoria de les aules disponibles. Es tracta d’un esforç organitzatiu i pressupostari amb el qual es vol facilitar als estudiants que realitzen estes proves amb èxit. ‘Fins ara no s’havia pogut fer, perquè les proves d’accés a la universitat coincidien amb els exàmens dels estudiants del Campus de Gandia. Amb els graus, els exàmens s’avancen i hem treballat conjuntament per a respondre a esta necessitat’, afirma Mas.
L’alcalde d’Oliva, David González, i l’alcalde de Tavernes de la Valldigna s’han reunit diverses vegades amb el director del Campus de Gandia, Pepe Pastor; la vicerectora d’alumnat de la UPV, Victòria Vivancos i el coordinador de les proves d’accés, José Mas, per a satisfer les demandes dels centres educatius. Per a l’alcalde d’Oliva, David González, “es tracta d’una magnífica notícia tant per als estudiants com per a les seues famílies”. L’alcalde ha volgut agrair a Pepe Pastor i a tot l’equip directiu de l’EPSG l’esforç realitzat per a fer açò possible. També ha agraït la tasca realitzada pels directors dels centres de secundària d’Oliva i a la regidor d’Educació, Rosanna Torres. Finalment, l’alcalde d’Oliva s’ha mostrat satisfet amb esta notícia fruit també de la col·laboració entre dos ajuntaments de la comarca com són Oliva i Tavernes.

dimarts, 29 d’octubre de 2013

XARRADA INORMATIVA SOBRE ELS PREUS DE LA TAXA DE FEM I TRACTAMENT DEL CONSORCI RIBERA-VALLDIGNA

El Consorci Ribera i Valldigna realitza una xarrada este dimecres en la Casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna per a explicar de forma clara als veïns la taxa per tractament de residus domèstics
La xarrada serà a les 19 hores, este dimecres 30 d’octubre, en la Casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna. El Consorci Ribera i Valldigna explicarà a tots els veïns que s’acosten a la xarrada per què paguem el que paguem en la taxa pel tractament del fem.
Després de la xarrada hi haurà un torn de preguntes i dubtes dels assistents i, a més, es repartiran diferents materials per a fomentar el reciclatge.
A Simat es va fer una sessió semblant a principis de setembre amb la que el Govern local pretenia demostrar que el rebut conjunt per la taxa de fem i el tractament de residus s'havia reduït des de 2008. Així, segons les dades facilitades per l'Ajuntament de Simat, en 2008 i 2009 cada subjecte passiu pagava en total 95 euros, atés que encara no s'havia separat el concepte de tractament. En 2010, quan ja es van separar els conceptes, es pagava 50 euros per la taxa de fem i 53'96 pel tractament de residuos (en total 103'96). En 2011 es van pagar 40 euros per la taxa de fem i 52'80 pel tractament (en total 92'80). En 2012 la taxa va ser de 40 euros i el tratament 53'87 (93'87 en total), i enguany s'han pagat 40 euros per la taxa de fem i 46'45 pel tractament (86'45 en total).
L'Ajuntament de Simat ha insistit en què la taxa de fem es redueix a mesura que es llancen productes per al reciclatge als contenidors especials, atés que es reduix la quantitat per a tractar de residus orgànics. És a dir, quan més es recicla, menys es paga de taxa de fem. 

dissabte, 26 d’octubre de 2013

SIMAT S'OMPLI DE SEMINARISTES


Els turistes que vagaven hui per la Font Gran i el monestir no eren jubilats ni estrangers. Un total de 77 seminaristes del Seminari Major i Menor de l'arxidiòcesi de València han visitat hui Simat i han participat en una missa en la Capelleta. Els seminaristes visiten aquest cap de setmana l'arxiprestat de Sant Francesc de Borja per a oferir els seus testimoniatges en parròquies i llars de localitats com Ador, Barx, Castellonet de la Conquesta, Ròtova, Xeraco, Tavernes, Alfauir, Llocnou de Sant Jeroni, Xeresa, Beniopa, Simat o Gandia, entre unes altres, que pertanyen a la comarca de La Safor.


Els seminaristes s'incorporen durant dues jornades a l'activitat quotidiana de les parròquies de la zona i s'allotgen amb les famílies, que els acolliran en les seues cases, segons han indicat  l'agència AVAN fonts de la rectoria territorial VIII de l'arxidiòcesi.

Hui dissabte, a les 11 hores, s'ha celebrat l'acte de presentació dels sacerdots de l'arxiprestat en el monestir de Simat de la Valldigna, “amb una breu oració”.

Després, els seminaristes es distribuiran en les parròquies, “en les quals s'incorporaran a les celebracions litúrgiques i a les activitats pastorals habituals, com les catequesis o els Juniors MD, i coneixeran a les famílies amb les quals compartiran aquesta visita”.

El diumenge, a les 16:30 hores, la parròquia de Sant Nicolás del Grau de Gandia acollirà una celebració de comiat en la qual, “com és habitual, alguns dels seminaristes, sacerdots i famílies participants en aquesta trobada donaran testimoniatges espontanis de com han viscut aquesta experiència”.

Al llarg de l'any se solen organitzar dues visites de seminaristes als arxiprestat de la diòcesi, unes convivències “que són molt beneficioses per a les parròquies i famílies que els acullen, per al seminari, com a comunitat formativa, i per als seminaristes perquè coneixen en primera persona la realitat que viu un sacerdot”, segons fonts del Seminari Major.

divendres, 25 d’octubre de 2013

DESENES D'EXPERTS EN BIBLIOTECONOMIA I ANIMACIÓ LECTORA ES REUNEIXEN AL MONESTIR


Desenes d'experts en animació lectora participen hui a l'antic monestir de Simat en la Mostra Professional de Contacontes “CONTesCOLTES” que arriba a la sisena edició.
El recorregut fins ací ha sigut molt exitós com ho demostra el nombre màxim d’inscrits aconseguit el 2012 i la consolidació de “CONTesCOLTES ” com l’únic aparador de les experiències d’animació lectora que s’estan desenvolupant en la Comunitat Valenciana.
En esta VI edició s’han plantejat una sèrie de canvis enfocats envers dos sectors de públic amb diferents interessos, tot buscant el millor acomodament d’horaris, públics i objectius. La jornada està dividida en dues sessions amb una programació semblant: La sessió del matí està dedicada a professionals relacionats amb el món de la lectura: bibliotecaris, gestors culturals, contacontes, docents, fundacions culturals, etc. La sessió de la vesprada estarà enfocada a estudiants de Biblioteconomia, tècnics en animació sociocultural i tècnics en educació infantil.

dilluns, 21 d’octubre de 2013

LOURDES BOIGUES PROMOCIONA LA SEUA OBRA A VALÈNCIA


L'escriptora simatera Lourdes Boigues ha presentat este cap de setmana el seu darrer llibre, "Arc, el naixement d'una heroïna", a la llibreria de la cooperativa Abacus, a València. L'autora, especialitzada en literatura infantil, està immersa en una intensa tasca de promoció de la seua obra. 

divendres, 18 d’octubre de 2013

AL TALL, PER MOLT ANYS


D'esquerra a dreta, Vicent Torrent, Manolo Miralles (fundadors d'Al Tall) i Víctor Mansanet (biògraf del grup). Foto: EM

Divendres, 18 d’octubre de 2013, es constata un adéu anunciat: Al Tall s’acomiada dels escenaris en el Palau de les Arts de València. Se'n va, però se'n va per a quedar-se en l'imaginari, en les fonoteques, en la memòria fèrtil de la nostra cultura. És l'hora d'agrair tot el que han fet d'ençà el seu neixement, en 1975, per la nostra cultura, una cultura única i alhora plural, perquè el mèrit d'Al Tall ha estat unir música i poble, i rescatar del silenci no només una bona part del nostre patrimoni sonor, sinó també una manera de ser que ens ha fet (re)viure amb un cert ressò d’autenticitat, és a dir, d'identitat.
     Ells ens han brindat una visió antropològica de la música, i en part, de la cultura que ens arriba per l’expressió oral. Amb la laboriositat d’un arqueòleg del pentagrama, el grup rescata de les ruïnes de la tradició sonora peces d’un gran valor artístic, instruments que havien sigut soterrats, ritmes erosionats per la dictadura electroacústica del pop i el rock and roll, gèneres sotmesos a la dura llei del mercat. Sense la intervenció decidida d’Al Tall  hauria desaparegut una gran part del nostre patrimoni sonor. Què més en podem dir? Aquest conjunt ha estat i és encara la veu del poble que canta, el sabor del nostre terrer, l’essència d’aquest paradís mediterrani que anomenem País Valencià.
Portada del llibre d'Al Tall, de Víctor  Mansanet.
     No exagere en afirmar que Al Tall ha exercit de partisà de les resistències lingüística, cultural i també política. Vicent Andrés Estellés va destacar-ne «la humanitat, la intel·ligència i la sensibilitat contagiosa», tot i que el més important és d'haver incorporat i restaurat els substrats elementals d’una música nostrada que no ha sigut explotada ni desvirtuada, ni immolada en l’altar de la mercaderia. Aquesta labor ha tingut els seus efectes positius gràcies a la fórmula que van aplicar-hi, la riproposta, una música feta per músics d’avui que componen segons l’estètica de la tradició. Val a dir que aquest mètode de treball ja va ser experimentat per Federico Garcia Lorca amb sonoritats del folklore andalús, tot i que els vertaders «artífexs» van ser-ne la Nuova Compagnia di Canto Popolare, de Nàpols, i el compositor provençal Jan Maria Carlotti.
     Deia l’escriptor uruguaià Ernesto Sábato que el vertader artista, l’autèntic, és aquell que dóna constància del seu art, del seu temps, del seu país i d’ell mateix a través de la seua obra. Aquesta podria ser la frase que defineix Al Tall. La seua trajectòria artística, l’abast del seu treball, la transcendència de les seues actuacions públiques i el valor i la qualitat de les seues creacions constitueixen una rica experiència potser irrepetible i única. Ells, potser millor que cap altre representant cultural del País Valencià, han posat el seu treball a l’abast de tota la ciutadania d'arreu la Mediterrània. Cal destacar-hi, doncs, aquesta inquietud, aquesta generositat i aquesta visió geomusical pròpia d'uns professionals intel·ligents, honestos, dignes i agraïts.

Cant de llibertat
     L’obra d’All Tall no deixa de ser un crit de rebel·lia, un cant permanent de llibertat i un monument a la nostra cultura, pròxima, accessible, casolana, amb unes arrels profundes i un perfil ben definit; una cultura oberta a d’altres cultures, esculpida a tall de jotes, seguidilles, boleros, fandangos, polques i masurques, romanços, marxes mores i cristianes, havaneres, cançons de batre, albades o danses, tocs i vares, i amb títols que formen part de la banda sonora del nostre poble (Tio Canya, Cant dels Maulets, Darrer diumenge d'octubre). En una època en què els censors i els repressors, tant de la dictadura com de la «transició», s’obsessionaven a caçar «comunistes d’escena», «separatistes d’entaulats», «rojos del pentagrama» al més pur estil maccarthista, Al Tall va saber dir «prou!» amb les armes dels seus instruments i els arguments de les seues cançons.
     Gose de dir que Al Tall ens han instal·lat en una «segura i tranquil·litzadora tradició», tal com se sentia el novel·lista sicilià Leonardo Sciascia davant Victor Hugo o Emmanuele Navarro della Miraglia. Perquè continuar una tradició ─en aquest cas, rica en sonoritats, ritmes, lirisme i imaginació─ és prestar un servei a la cultura d’un poble, i si, com ha fet aquest grup musical, tracta de rescatar-la, rehabilitar-la i preservar-la perquè en gaudisquen les generacions futures, està ni més ni menys que preservant la consciència nacional del seu poble.
Codi tradicional
 
Cartell de l'últim concert d'Al Tall. Centre Octubre (Valencia). Foto: Arxiu.
Al Tall ha codificat la música de la cadena tradicional valenciana i n’ha recopilat una amplíssima mostra. A més, alguns dels seus membres van promoure la Fonoteca de Materials de la Generalitat Valenciana i la Trobada de Música del Mediterrani, inspirada en els «Rescontres de la Mar» que organitzava Carlotti, una iniciativa que cercava el mestissatge per revelar-nos les múltiples sensibilitats sonores que hi ha al nostre entorn mediterrani. I amb eixa fórmula, el conjunt valencià ha confirmat el que deia el savi suecà Joan Fuster: «Cantar és alguna cosa més que cantar, almenys entre nosaltres».
      La regressió cultural provocada per determinades polítiques obstruccionistes, negadores de la identitat del nostre país, han intentat sumir la Cançó en un estat de marginalitat. No ho han aconseguit. Resulta vergonyós que cap grup ni intèrpret que canten en valencià —especialment els que pertanyen al Col·lectiu Ovidi Montllor— meresca un sol minut en la televisió i les ràdios públiques autonòmiques. No és just ni intel·ligent prendre aquestes absurdes mesures discriminatòries. Al Tall, tanmateix, encapçala la resistència cívica i palesa la normalitat d’un art que reafirma la seua validesa amb nous valors (Obrint Pas, Pau Alabajos, Feliu Ventura, Pep Gimeno Botifarra, Eva Dénia, Joan Amèric, etc.). En aquesta lluita per recuperar la normalitat nacional, cultural i lingüística, Al Tall és la referència obligada pel valor cívic de la seua obra artística.
     Doncs bé, Al Tall se'n va, però es queda entre nosaltres per atiar la memòria i vigilar perquè no ens capgiren, una vegada més, la nostra pròpia història, i ho fa amb la vitalitat que transmet la seua música. Al remat, Josep Pla ens ensenyà que «la forma més alta de vitalitat intel·lectual és, potser, la memòria». I alhora de recuperar la memòria històrica d’un temps, d’un país i d’una gent que ha fet causa i bandera de la llibertat i de la dignitat del seu poble, que és també el nostre.
Víctor Mansanet i Boïgues
Simat de la Valldigna,18 d’octubre del 2013

dijous, 17 d’octubre de 2013

ELS SIMATERS ALFONSO MANSANET I DAVID LLÁCER TORNEN A ACTUAR JUNTS AMB LA VALL DIGNA BRASS BAND


La Casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna acull este dissabte 19 d’octubre el concert de la Vall Digna Brass Band, un grup dels que solen ser habituals als Estats Units d’Amèrica, Regne Unit, Alemanya i altres països del centre d’Europa, però no a Espanya. Està format pels instruments de vent metall que podem observar en les nostres bandes: trompeta, trompa, trombó tenor, trombó baix, bombardí, tuba baixa i tuba contrabaixa. També bateria, xilòfon i guitarra baixa.Col·laboren en el concert, entre altres, els simaters Alfonso Mansanet Serrano (tuba de la Banda Municipal d’Albacete), i David Llàcer Sirerol (tuba de l’Orquestra Municipal de València).
Serà el dissabte 19 d’octubre a les 20:00 hores. Els veïns de Tavernes podran gaudir del concert de Vall Digna Brass Band, una banda que va nàixer arran de les audicions dels alumnes de l’Escola de Música de la Societat Unió Musical Santa Cecília de Barx, que fan música de cambra en quartets, quintets i altres agrupacions reduïdes. En un primer moment es va denominar Brass Ensemble Barx (2006) i estava format per una trompa, quatre trombons, dos bombardins i una tuba, tots ells alumnes de l’Escola de Música de Barx. Però, amb la incorporació al grup de nous músics i de nous instruments, va adoptar el nom actual.
Els components són de diferents localitats: Ador, Beniatjar, Benifairó, Barx, Benirredrà, Canals, Cullera, Corbera, Daimús, Gandia, Grau de Gandia, Guadassuar, La Font d’En Carròs, La Pobla del Duc, Llutxent, Llanera de Ranes, Montesa, Novetlè, Palma de Gandia, Ràfol de Salem, Simat, Tavernes, Valencia, Villalonga i Xeraco.
La regidora de Cultura, Pilar Altur, recomana a tots els aficionats “que no deixen d’acudir a gaudir d’una experiència musical enriquidora i d’un gran nivell, que no és habitual en els circuits culturals. Tavernes té una gran cultura musical i uns grans professionals que estan presents en nombrosos projectes nacionals i internacionals”.
El seu nivell musical va des dels estudiants de grau mitjà o superior fins als titulats en grau superior. L’objectiu de Vall Digna Brass Band és promocionar els instruments de vent metall i fomentar l’intercanvi d’experiències musicals entre els seus components. Els arranjaments de totes les obres que s’interpreten en el concert han estat fetes pel director del grup, Fernando J. Chorro Plancha.

L'OBRA SOCIAL DE LA CAIXA OFERTA DOTZE PISOS DE LLOGUER SOLIDARI A SIMAT


L'Obra Social 'la Caixa' ha posat a la disposició dels ciutadans de la Comunitat un total de 103 pisos del programa Lloguer Solidari situats en els municipis de Beniarjó (2 pisos), Burjassot (2), Toixa (4), Alginet (12), Camporrobles (15), Énguera (22), Nàquera (16), Potries(18) i Simat de la Valldigna (12), segons ha indicat la institució en un comunicat. 
El programa Lloguer Solidari facilita habitatges per un preu de lloguer mensual d'entre 170 i 300 euros, en els quals s'inclou l'IBI i despeses comunitàries. L'Obra Social 'la Caixa' subvenciona la meitat del lloguer, de manera que els arrendataris pagaran entre 85 i 150 euros al mes.
D'aquesta forma, l'entitat financera posa part dels seus actius immobiliaris al servei de l'Obra Social, a fi de "donar resposta a les necessitats dels ciutadans". A més, ha reforçat el compromís adquirit en 2004 amb el programa d'Habitatge Assequible.

Amb la finalitat de respondre al context econòmic actual, el nou programa Lloguer Solidari es dirigeix a persones majors d'edat, d'unitats familiars amb rendes inferiors a 2,5 vegades el IPREM (Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples), és a dir, que no arriben als 18.600 euros anuals.
Quant a ingressos mínims, no podran ser inferiors a 5.000 euros anuals, ja que açò assegura que la despesa en lloguer no va a representar més del 30 per cent dels ingressos de la unitat familiar. Els habitatges s'adjudicaran per assignació directa. La vigència del contracte de lloguer serà de 5 anys.


dimarts, 15 d’octubre de 2013

"MI BUENOS AIRES (más) QUERIDO"

Article de Marc Cabanilles
Gràcies a la meua estada a l’Argentina, he tingut l'oportunitat d’escoltar directament, a alguna de les persones que en el seu moment es van querellar davant la justícia argentina contra els crims del franquisme.
En les seues cares no he vist cap odi, cap rancor, cap set de venjança, cap afany de persecució. Per contra, es lamenten de l'abandó que han patit durant tots aquests anys de democràcia, de la indiferència dels qui pretenen mirar cap a un altre costat, com si res haguera passat, la desesperança de veure que la seua vida s'acaba sense que s'haja fet justícia als seus pares, a les seues mares, als seus avis, als seus germans, als seus amics ……
Segurament, molts dels que veuen la situació des de fora, o que no es van veure afectats ells mateixos per la repressió, pensaran que ja han passat molts anys, que els culpables ja van morir o són ancians, que es deixen de remoure estes històries, que a hores d'ara ningú hauria d'anar a la presó per coses que passaren fa anys….
Els qui pensen d'esta manera, jo els dividiria en dos grups. Els que van de bona fe, en aquest cas, simplement és que no han entès res. I els no van de bona fe, el que clarament intenten, és ocultar la història i que moltes coses caiguen en l'oblit.
No s'adonen que no és important que algú vaja a la presó. L'important no és condemnar a una persona que avui puga tenir 80 o 90 anys. El que importa de debò, per la seua gravetat, és que l'herència del franquisme segueix viva, i les seues manifestacions s’estenen lliurement per una societat que es diu democràtica, però que viu encara acomplexada. Cada dia, estem assistint a un augment de salutacions i símbols feixistes, acompanyats de l'ús de la violència verbal o física. I per si açò fóra poc, ens trobem a membres del PP, restant gravetat a l'assumpte, quan no disculpant als seus autors amb l'excusa que són joves i que no saben el que fan. Açò és el que passa ací mentre la resta del món civilitzat intenta frenar aquest auge feixista, tan volgut pels actuals dirigents del PP.
Ens demanen que OBLIDEM amb l'excusa de la reconciliació. Però en realitat, volen que oblidem per a arribat el moment, quan es donen les circumstàncies adequades, tornar a repetir el que ja va passar.
I per açò són tan importants aquestes denúncies del franquisme. Per a que els qui ho van viure no ho obliden, i els qui no ho van viure, que coneguen el colp d'estat, la guerra que va provocar i els 40 anys de dictadura que li van seguir.
Els qui han posat la denúncia són taxats de “traïdors” a la pàtria. Però eixos que s'omplen la boca amb la paraula “pàtria”, haurien de tapar-se-la amb fang i morir-se de vergonya en veure que siga un altre país, en aquest cas Argentina, el que haja engegat els mecanismes per a fer justícia.
De quina pàtria parlen?
Potser de la pàtria del silenci, de l'exili, de la indignitat, que els seus antecessors van instaurar amb un colp d'estat i que van mantenir a força de reprimir als qui no estaven d'acord?
O és la pàtria de les més de 100.000 fosses comunes, escampades per cunetes i descampats, i on estan tirats com a alimanyes les restes d'els qui es van oposar a la barbàrie?
O serà la pàtria dels més de 30.000 bebès robats?
O per no anar tan lluny en el temps, potser serà la mateixa pàtria que tira a la gent de les seues cases mentre els banquers i especuladors que van provocar eixa ruïna se’n van de “rositas” muntats en l'euro.
O més bé, es refereixen a eixa pàtria que fa lleis perquè malalts de càncer o leucèmia s'hagen de pagar gran part del seu tractament. La patria que deixa als xiquets sense menjadors escolars, transports i mestres. La que davant la pobresa creixent, ens diu que l'únic remei és practicar la caritat.
Ho sent molt per eixos “patriotas”, però a hores d'ara, en aquest moment, la meua pàtria es diu Argentina, un país que ja va jutjar als seus dictadors, als seus repressors, als seus torturadors i que ara està posant els mitjans perquè cap frontera, i menys encara cap “pàtria”, supose un impediment perquè es faça justícia. No hi ha cap ciutadà o ciutadana ací a l’Argentina que no mostre la seua sorpresa i estupor quan s'assabenta que Espanya és l'únic país del món on es nega qualsevol tipus de justícia, fins i tot la de donar enterrament digne a uns familiars afusellats o torturats fins a la mort per una dictadura pronazi.
Mai com ara, m’han agradat tant els tangos “arrabaleros” que se senten per qualsevol cantonada de Buenos Aires.

diumenge, 13 d’octubre de 2013

UN CORREDOR DE XÀBIA GUANYA L'SPRINT VERTICAL



Ignacio Cardona, del Club Mountain Llebeig de Xàbia, ha guanyat este diumenge la tercera edició de l’Sprint Vertical al Toro, a Simat, en ascendir els 450 metres d’altitud i recórrer els 1460 metres en 17 minuts i 6 segons. El primer corredor local ha estat Olegario Alario, qui ha fet un temps 45 segons superior al primer classificat. La plaça de l’Ajuntament de Simat ha sigut tot el matí una festa des de primera hora, fins i tot abans que a les 9:30 es donara l’eixida al primer corredor. 112 corredors estaven inscrits. 

divendres, 11 d’octubre de 2013

LA SISENA MOSTRA PROFESSIONAL DE CONTACONTES ES CELEBRARÀ EL 25 D'OCTUBRE AL MONESTIR


La Mostra Professional de Contacontes “CONTesCOLTES” celebrarà la sisena edició el 25 d’octubre al monestir de la Valldigna, a Simat, i s’anuncien novetats.
El recorregut fins ací ha sigut molt exitós com ho demostra el nombre màxim d’inscrits aconseguit el 2012 i la consolidació de “CONTesCOLTES ” com l’únic aparador de les experiències d’animació lectora que s’estan desenvolupant en la Comunitat Valenciana.
En esta VI edició s’han plantejat una sèrie de canvis enfocats envers dos sectors de públic amb diferents interessos, tot buscant el millor acomodament d’horaris, públics i objectius. La jornada estarà dividida en dues sessions amb una programació semblant: La sessió del matí estarà dedicada a professionals relacionats amb el món de la lectura: bibliotecaris, gestors culturals, contacontes, docents, fundacions culturals, etc. La sessió de la vesprada estarà enfocada a estudiants de Biblioteconomia, tècnics en animació sociocultural i tècnics en educació infantil.
El model d’inscripció es pot descarregar en l’apartat documentació de la web del contacontes: http://www.contescoltes.es/.

S'OBRI LA MATRÍCULA PER A UNA NOVA EDICIÓ DE LES RUTES DE LA XARA


Sota el títol “Conflictes i respostes, transició o ruptura. Els reptes de la societat espanyola en la transició” se celebra el proper mes de novembre a Simat una nova edició de les Rutes de la Xara. La Xara Edicions i el CIG-UV volen, amb aquestes jornades, donar continuïtat a un projecte iniciat ja fa alguns anys, i que tan bons resultats ha donat en tots els àmbits, sobre tot en l’acadèmic.
Enguany, el cicle de conferències desenvoluparà temes al voltant de la democràcia actual, els problemes i entrebancs que l’han conformada des de la mort del general Franco fins l’actualitat, així com les perspectives de futur que se li pre­senten a la societat espanyola, dintre d’un marc de crisi econòmica, política i institucional, que provoquen una sè­rie de noves propostes polítiques i socials, les quals bus­quen una direcció, fins ara sense claredat específica. 
Per tractar tots aquestos temes s’ha convidat a gent de reconegut prestigi acadèmic i intel.lectual com els catedràtics d’història contemporània Carmen Gonzalez i Antoni Segura, el catedràtic d’Economia Vicent Soler, el professor de Ciència Política Carlos Taibo o els periodistes Ignacio Carrión i Miguel Ángel Aguilar.
Les conferències seran tots els dimarts i dijous del mes de novembre a les 19h a la Casa de la Música de Simat. El programa complet es pot consultar a la web del CIG-UV: www.uv.es/cig des d’on també es pot realitzar la matrícula.

dimecres, 9 d’octubre de 2013

ESQUERRA UNIDA DE SIMAT PARTICIPÀ EN L'HOMENATGE AL MAQUIS A SANTA CRUZ DE MOYA


Un moment de l'acte d'homenatge al guerriller maqui d'enguany a Santa Cruz de Moya. FOTO: E. Mahiques.

Tal com es va anunciar en aquest mateix blog, una delegació d'afiliats, afiliades i simpatitzants d'Esquerra Unida de Simat i de Benifairó de la Valldigna, i d'Arc Iris, encapçalada pel regidor de l'Ajuntament de Simat, Víctor Mansanet, van acudir a la XIV edició de l'Homenatge al Guerriller (maqui) antifeixista que se celebrà el passat diumenge, 6 d'octubre, a Santa Cruz de Moya (Conca), organitzada per l'associació La Gavilla Verde i diverses entitats republicanes. El grup de valldignencs es va adherir al manifest del 25 aniversari del guerriller i va confraternitzar amb alguns dels pocs supervivents de la guerrilla que van assistir-hi. També van recordar el seu company, Fede Oltra Merino, que no va poder acudir-hi a causa d'un accident laboral.
     En la festa republicana (comunista i llibertària) de Santa Cruz de Moya, es reuneixen els guerrillers antifranquistes, els maquis, des de fa 22 anys, junt amb seus familiars, amics, diverses organitzacions i seguidors de la seua causa, per recordar la seua lluita històrica i donar suport a les seues reivindicacions. La memòria d'aquests guerrillers es reivindica des de l'òptica de la reflexió, la divulgació i el reconeixement de la seua labor de resistència al règim franquista. En aquesta ocasió, han sumat el seu esforç a la recuperació de la memòria rural de la guerrilla, entre d'altres, l'exfiscal anticorrupció, Carlos Jiménez Villarejo, l'escriptora Dulce Chacón, i una sèrie d'investigadors, historiadors i integrants d'associacions i expresidiaris antifranquistes, així com d'Esquerra Unida del País Valencià, la Chunta Aragonesista i el PCPV i la CNT, entre d'altres.
    
Necessitat vital

Els guerrillers i la gent que els dóna suport reclamen la necessitat d'apressar el seu reconeixement formal per part de la incompleta Llei de la Memòria Històrica. "Amb prou feines se'ns anomena en la llei i no se'ns reconeix com a combatents en defensa de la II República", va relatar Pepe Navarro, un dels últims guerrillers valencians, mort fa poc. "La Llei de Memòria Històrica ha de ser executiva i proclamar l'honor de tots els que van caure en la lluita antifranquista", havia subratllat Navarro, qui l'any passat va proposar el desaparegut cantautor i exdiputat Jose Antonio Labordeta com a "guerriller d'honor". D'altra banda, Lluís Martín Bielsa, guerriller arribat de França, va assenyalar que la celebració d'actes com el que celebra a Santa Cruz de Moya "no es fa per brindar un record emocionat al maqui, sinó per reclamar els nostres drets i sumar-nos a la lluita contra un neofranquisme que en els últims temps es mostra molt desafiador".
     L'escriptora Dulce Chacón, a la qual es va retre homenatge, va declarar que "no podem estar aliens a la falta de memòria". I afegí: "El món no podrà ser just fins que no es recupere el nom de tots i totes les víctimes del franquisme". Per a Víctor Mansanet, ´"els maquis són els grans oblidats de la Llei de la Memòria Històrica, tot i que la normativa els anomena, però sense reconéixer-los cap dret ni pensions". Les associacions d'exguerrillers reivindiquen, al remat, que se'ls reconega com a "l'última expressió de l'Exèrcit Republicà" i que se'ls equipare als militars de l'Exèrcit de la II República. El maquis és l'única guerrilla antifeixista d'Europa els membres de la qual encara no han sigut recompensats pel seu país com a lluitadors de la llibertat.
     Per què Santa Cruz de Moya? Perquè en aquest municipi van vindre els primers grups de guerrillers i s'hi van establir campaments en 1945. Els pobladors de les aldees pedànies de Las Higueruelas, Rentos de Orchova i Casas del Marqués, van mantenir relacions amb els maquis de l'Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó (AGLA), que va portar a cap l'organització de la lluita armada contra el franquisme. Aquesta estreta col·laboració representà, en la majoria dels casos, la persecució, la tortura i la mort de les persones que van donar suport a la guerrilla (enllaços) i els seus familiars.
     El 4 de maig de 1948, la guàrdia civil descobreix el campament general del 23 sector (Tarragona, Saragossa, Terol i Castelló), en el terme municipal de La Sénia, comarca del Montsià, que va ser assaltat el 24 de mayo sense causar cap víctima, ja que havia sigut desocupat. El 7 de novembre de 1949, la guàrdia civil assaltava el campament de la guerrilla en Cerro Moreno (Santa Cruz de Moya) i assassinava 12 guerrillers que la direcció del PCE havia enviat des de França per a prendre la direcció de la guerrilla i convertir-la en un òrgan de resistència política. Aquesta matança va marcar el principi del fi de l'AGLA. En 1950, el PCE envià diversos guerrillers, entre els quals hi havia el català Josep Gros i el saforenc Adelino Pérez Salvat, Teo (Vilallonga, 1917-Gandia, 2009), amb la missió de desmantellar l'agrupació i evacuar els guerrillers a França. Els últims maquis van eixir cap al país veí el 1952, en un grup comandat pel cap de l'11 sector, Florián García Velasco, Grande.
Monument a la llibertat
Assistents al Dia del Guerriller. FOTO: E. Mahiques.
El 6 de juny de 1991 es va col·locar a Santa Cruz de Moya el monument "En memòria dels guerrillers morts en la lluita per la pau, la llibertat i la democràcia al costat de tots els pobles del món", al qual acudeixen any rere any, cada primer diumenge d'octubre, excombatents, familiars i simpatitzants. Aquest monument es va encarregar a l'escultor Javier Floren Bueno i va ser "fabricat" en l'Escola Taller de Moya, ja desapareguda. 
     L'autor va crear una escultura zoomórfica; en concret un colom, símbol de la pau, les ales del qual s'assemblen a dues mans unides. "Aquests dos elements s'acoblen i formen una unitat. Una germanor que parla de la unitat dels pobles", afirmà l'artista quan va presentar-lo. El seu caràcter fort, robust i al mateix temps eteri, com una pinta que acaricia el vent, està reforçat pel material triat per a la seua realització. "El formigó armat, material durador que amb el temps es mimetitzarà amb el paisatge i les seues roques, agafa d'aquestes els seus líquens i molses, la qual cosa fa d'aquesta escultura una cosa sempre viva", explicava Javier Floren, tristament mort fa uns anys.

dimarts, 8 d’octubre de 2013

PITJOR IMPOSSIBLE

La destrucció d'ocupació està dibuixant el nou mapa d'Europa i el País Valencià és la segona regió europea que més ocupació destrueix.
En eixe nou mapa, el País Valencià és una de les zones  que més han empitjorat les seues taxes d'ocupació entre 2008 i 2011, segons les dades que l'Oficina d'Estadística de la Unió Europea -Eurostat- ha difós.
La caiguda de l’ocupació ha sigut  de 9,5 punts percentuals. Si s'estén la comparació fins a 2012, València empitjora els seus nombres, portant-los fins als nivells de les regions més pobres d'Europa.
La dada, que indica la relació entre la població ocupada i la població en edat de treballar,  situa al País Valencià per darrere solament de Yuzhen Tsentralen, regió búlgara en la qual el nombre d'empleats va caure en 9,7 punts percentuals. Lituània la segueix amb una caiguda de 9,5 punts.
Un motiu més per a celebrar el 9 d’octubre.

LA POLICIA LOCAL AVORTA UN INTENT DE ROBATORI EN UN BAR DE SIMAT

La Policia Local de Simat va avortar la matinada de diumenge passat un intent de robatori en un bar-pizzeria pròxim al monestir, en rebre l'avís per part de veïns de que un grup de quatre persones (tres d'ells encaputxats) intentava forçar la porta de l'establiment. En arribar la Policia Local els delinqüents havien ja desistit de consumar el robatori en adonar-se'n de que havien estat descoberts, i els quatre estaven a l'interior d'un vehicle d'alta gama disposats a abandonar el municipi. No obstant, els agents van arribar a interceptar el vehicle, que  tot i això va desobeir l'orde d'aturar-se i va fugir a gran velocitat, en sentit contrari i de forma temerària, en direcció a Barx.
La Policia Local de Simat va alertar a la Guàrdia Civil i Cos Nacional de Policia per tal d'interceptar-los camí de Gandia, i no obstant això, se'ls va perdre el rastre pels camins de Marxuquera. Els investigadors que se n'han fet càrrec sospiten que es tracte d'integrants de la banda de la claveguera, caracteritzada per perpretar robatoris de forma ràpida, en dos o tres minuts, i fugir amb cotxes de gran potència.

MANIFEST D'ARC IRIS AMB MOTIU DEL NOU D'OCTUBRE

Vaja per endavant este manifest en memòria de les més de tres-centes persones africanes que han mort tractant d'arribar a les costes de l'illa de Lampedusa perquè la seua desgràcia servirà, si més no, per combatre la indiferència. Sembla absurd fer un manifest per reivindicar la dignitat com a poble quan al món hi ha qui no pot ni lluitar per la dignitat com a persona. 
La diada valenciana, el Nou d'Octubre, ve marcat per un fort debat sobre models de finaçament, estructures territorials, conflictes lingüístics al marc de l'ensenyament i manifestos de tot tipus que no trenquen l'embolcall del tòpic. No obstant, per a Arc Iris la història de les relacions dels pobles de la Península Ibèrica no és més que una història d'assetjament, imposició, colonització constant, sotmetiment, i manca de respecte de la cultura castellana cap a la resta. Se'n sorprenen i fins i tot s'enutgen de que a València, a les Illes o al Principat l'alumnat i la comunitat educativa reivindique estudiar en català i amb el català com a eina vehicular, i exigeixen el dret a fer la vida en castellà a tots els àmbits i a totes bandes. Què diria un castellà si al seu poble imposaren el català com a idioma vehicular en l'ensenyament? Només ficant-se en eixa situació, hom pot entendre el sentit de la lluita en defensa de la llengua pròpia als Països Catalans, com a Galícia o Euskadi. Bé que saberen els castellans defensar la seua llengua, la seua cultura i la seua independència quan Napoleó els va imposar el francés com a llengua oficial!
Des dels Reis Catòlics, passant per la Guerra de Successió i les posteriors dictadures, fins a l'actual democràcia, el poble castellà ha estat de forma incessant tractant d'imposar-se sobre la resta de cultures del seu voltant, i fins i tot tractant d'exterminar-les. Consagrar a l'actual Constitució que el castellà és la llengua universal de l'Estat i tothom té el dret de desenvolupar la seua existència en eixa llengua per tot arreu, hauria d'invalidar en sí mateix la Constitució. Si els pobles no aprenen a respectar-se i els qui es creuen superiors no contenen la seua inclinació a imposar-se per la via que siga, el resultat és la violència física. Quan s'entenga al mateix nivell que un castellà no pot accedir a la funció pública a un lloc on no es parle castellà, igual que un català no pot accedir a la funció pública només parlant català a un lloc on no es parle català, començarem a entendre'ns.
I el sotmetiment cultural i lingüístic té un objectiu final, que no és altre que l'expoli de béns (fiscal). Els pobles han de ser respectuosos, i solidaris, però cada poble ha de ser sobirà per decidir amb qui i en quina quantitat és solidari. Això de la unitat indissoluble de la nació espanyola, pàtria comuna indivisible de tots els espanyols, és una fal.làcia consentida pels anomenats "pares" de la Constitució amb l'objectiu de perpetuar l'assetjament i la imposició de la cultura castellana sobre la resta. 
I els tentacles colonitzadors dels castellans són tan subtils que armen estratègies tan simples com efectives, com es pot comprovar amb el divideix i venceràs aplicat als territoris de parla catalana. Així, propicien protagonismes aberrants a la política casolana amb personatges ridículs que només tenen protagonisme per dir que el valencià ve del mossàrab. Eixa obstinació per fer-nos creure que "esto es Espanya y en España se habla español" no té altre objectiu que seguir aplicant l'expoli fiscal durant uns segles més. No té cap altre objectiu. 
Com a conclusió, Arc Iris insta este Nou d'Octubre a agafar els manifestos institucionals d'Alberto Fabra, Rita Barberá, Alfonso Rus i Ximo Puig, convertir-los en rotllos de paper higiènic, i fer-los servir als vàters de cada casa. 
Bona diada. 

divendres, 4 d’octubre de 2013

TORNA EL SENY AL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ


Deu anys després de que Arc Iris recomanara la rehabillitació de vivenda com a motor per al sector de la construcció, en compte de l'ocupació irracional i indiscriminada de nou sòl, les autoritats sembla que entren en raó. La consellera d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, Isabel Bonig, ha assenyalat este divendres 4 d'octubre que la rehabilitació d'habitatge "pot ser el motor" que dinamitze el sector de la construcció "tan castigat per la crisi".
Isabel Bonig i l'alcaldessa de Torrent, Amparo Folgado, com a presidenta de l'empresa pública de promoció immobiliària Nous Espais Torrent, han signat un conveni de col·laboració per a l'ús i difusió de la web www.calidadentuvivienda.es de l'Institut Valencià de l'Edificació, segons ha indicat la Generalitat Valenciana en un comunicat.
Durant la signatura del conveni, Isabel Bonig ha assenyalat que des del Consell "s'estan impulsant" actuacions de rehabilitació i reforma dels habitatges de manera que "es col·labore en la dinamització econòmica del sector de la construcció tan castigat per la crisi", alhora que es fomenta l'actualització del parc habitatges a les noves demandes socials.
En aquest sentit, la consellera ha destacat l'anunci que va realitzar el president de la Generalitat en el discurs del debat de Política General, sobre una nova deducció autonòmica en l'IRPF per obres de millora de l'habitatge que ajudarà a impulsar l'activitat en el sector i la creació d'ocupació.
Segons ha afegit Bonig, aquesta web ofereix tota la informació "rellevant" que necessita el ciutadà per a reconèixer i millorar la qualitat del seu habitatge. Així mateix, ha explicat que es concep com un instrument de "conscienciació i divulgació", on es fa partícip al consumidor de la seua importància en la millora de la qualitat en l'edificació, en la reducció del consum energètic de les seues llars o, fins i tot, en l'impacte mediambiental.
Així, ha ressaltat la importància de la signatura d'aquest conveni per a la difusió dels continguts de www.calidadentuvivienda.es i ha reiterat la "voluntat" de la conselleria de seguir establint una "estreta col·laboració amb aquelles entitats que comparteixen amb nosaltres l'objectiu d'informar i sensibilitzar al ciutadà", ha agregat.
Amb el conveni signat amb l'Ajuntament de Torrent ja són 42 entitats les que col·laboren en la difusió i ús d'aquesta pàgina web amb l'objectiu que el seu contingut arribe al major nombre d'usuaris.
La web es desenvolupa en quatre seccions: 'Triar habitatge amb qualitat'; 'Estalviar energia en el teu habitatge'; 'Millorar l'accessibilitat', i informació per a estrangers interessats en l'adquisició d'un habitatge a la Comunitat.
La qualitat de l'aire, l'estalvi de l'energia, el confort acústic, la funcionalitat, la sostenibilitat i l'accessibilitat són els paràmetres bàsics que regeixen els criteris de qualitat en l'habitatge. En www.calidadentuvivienda.es es pot trobar consells i informació sobre aquests aspectes ja siga per a comprar o rehabilitar l'habitatge.
Així mateix ha recordat que un habitatge accessible millora la comoditat i l'accessibilitat de les persones majors i amb mobilitat reduïda. Amb aquest objectiu, la web fa un recorregut de com han de ser les parcel·les, les entrades, els vestíbuls, els elements auxiliars, els ascensors i les rampes.
Finalment, la web dedica una secció en anglès dirigida als estrangers que estiguen interessats en l'adquisició d'un habitatge a la Comunitat Valenciana. En aquesta secció es poden trobar informació precisa sobre el sistema de garanties de qualitat tècnica, legals i administratives que regula l'edificació.

dimecres, 2 d’octubre de 2013

SEBASTIÁN MAHIQUES, NOU PRESIDENT DE LA MANCOMUNITAT DE LA VALLDIGNA

L'alcalde de Simat, Sebastián Mahiques, és des d'ahir el nou president de la Mancomunitat  d la Valldigna en substitució de l'alcalde de Tavernes, Jordi Juan, que seguirà formant part de la Junta de Govern.

Així es va pactar fa dos anys, en el moment de la constitució dels nous órgans de govern de l'ens, a l'inici del mandat. Al ple convocat ahir, en el que es va formalitzar el relleu, hi van assistir tots els consellers, llevat de la representant de Tavernes, Karina Vercher.

Sebastián Mahiques té davant seu la tasca de donar sentit a una institució que fins ara s'ha demostrat irrellevant i ineficaç a l'hora de resoldre problemes de l'àmbit de la Valldigna, i només s'ha mostrat operativa a l'hora d'organitzar activitats culturals o festives. No obstant, va amagar el cap baix l'ala durant el conflicte de l'alta tensió, i no ha estat mai reivindicativa davant altres institucions pel que fa a infraestructures i serveis de les que la Valldigna encara no té.