divendres, 15 de març del 2013

PAPA NOU, MISÈRIES VELLES


Article de Marc Cabanilles

"El papa i els Jesuïtes, amb la seua infernal Inquisició, són els únics poders organitzats en el món que tenen com a recurs la daga de l'assassí, per a assassinar als qui ells no poden conquistar amb l'espasa o convèncer amb els seus arguments"
Abraham Lincoln

El nou papa donant-li la comunió a Jorge Videla,
 el criminal expresident de la dictadura argentina.
Que el seu déu els aculla a tots dos en el cel
Deixem que els grans mitjans de comunicació solten les seues lloances pel nou papa. Deixem que televisions,radis i periòdics només canten les bondats del nou pontífex. Però no tot és com volen fer-nos creure.
Vegem l'angelet que la burocràcia vaticana acaba de triar com a papa.
El nou papa sempre va callar davant l'evident brutalitat de la dictadura argentina. Quan era el superior dels jesuïtes en la província de Buenos Aires, no solament mai va criticar la dictadura argentina (1976-1983), sinó que organitzacions en defensa dels drets humans, l'acusen d'haver denunciat davant els militars a diversos sacerdots que treballaven en les anomenades "viles misèria" de l'extraradi de Buenos Aires capital. Alguns d'ells van ser torturats en la terrible Escola de Mecànica de l'Armada (ESMA), com es coneix al major centre clandestí de detencions i tortures que va existir amb el règim militar.
Ja en democràcia, sent cardenal i primat de l'església argentina, va ser cridat com a testimoni en l'últim judici als dictadors, però va dir que no podia assistir, posant com a excusa la seua investidura. Finalment va declarar en privat i sense que es conega el seu testimoni.
"Las Abuelas de Plaza de Mayo" i la fiscalia van demanar diverses vegades investigar al nou papa per ser coneixedor i haver participat en un pla perfectament estudiat de robatori de nadons nascuts en els calabossos de la dictadura. Malgrat els nombrosos testimonis, mai va arribar a ser investigat. I este dubte encara roman en el record d'els qui el coneixen bé. La resposta del papa cap als qui demanaven eixa investigació,  és que eren uns "traïdors", però les víctimes a dia d'avui segueixen esperant que l'església faça autocrítica de la seua actuació durant la dictadura.
En 2010 va destacar per la seua oposició visceral a la llei de matrimonis homosexuals que va presentar el govern argentí. Va arribar a qualificar l'actuació del govern com de "guerra contra déu" i de "iniciativa del diable". Amb una miqueta de sort, la llei serà aprovada i els homosexuals argentins podran casar-se. Però per a satisfacció de la nova santedat, les dones pobres d'Argentina (eixos pobres que el papa diu defensar), seguiran avortant i patint en la clandestinitat.
Per si no fóra prou, diu ser gran amic dels bisbes espanyols, cosa que en res li ajuda vista la posició retrògrada de les seues eminències locals, en temes com l'avortament, l'educació, l'homosexualitat, els anticonceptius, la recerca de cèl·lules mare...... Clar que també coincideix amb ells que els bisbes espanyols estaven molt còmodes durant la dictadura del "generalísimo".
De totes maneres, no sé si algú s'havia fet il·lusions , però sabent que l'església catòlica és una institució reaccionària, corrupta i tolerant (quan no còmplice) amb l'autoritarisme, del seu interior només pot eixir el que ix, i res més.
Sempre que s'inicia un nou període (començament d'un any nou, el nostre aniversari...), inevitablement fem promeses de fer règim, apuntar-nos al gimnàs, ser més guapos... Amb els papes passa el mateix; tots els nous són renovadors, conscients de la pobresa en el món, rebutgen el boato i als poderosos... però al final, seguim sempre igual, amb un estament religiós ancorat en el passat i incapaç de renovar les seues idees.
Davant tanta hipocresia, tanta cerimònia, tanta faula i davant tota eixa poderosa maquinària de modelar i controlar els cervells de la gent, només em queda demanar que deixen d'IMPOSAR les seues creences i que RESPECTEN (urbi et orbe) als qui no pensem com ells.