LA VALLDIGNA I ELS SOPARS DE GALA

Article de Marc Cabanilles

(Publicat al diari Levante 08-03-2013)

Que una cosa siga legal, no significa que no siga immoral o antidemocràtica.

Per si no teníem prou amb la immoralitat que les institucions civils vagen organitzant actes religiosos, ara ens trobem amb que la Mancomunitat ha organitzat un "Sopar de Gala" per a lliurar els premis Valldigna.

Un sopar de gala a la qual, imaginem, s'accedeix gratis per invitació i capritx de president de torn de la Mancomunitat (un alcalde que es diu d'esquerres), o s'accedeix mitjançant el corresponent pagament, amb la qual cosa queden exclosos una gran part dels ciutadans i ciutadanes de la Valldigna.

Després si els ve bé, ens presentaran els comptes per a demostrar que són molt democràtics i transparents. Però el tuf i la pesta de la política "basura" que implica organitzar aquests actes elitistes, no se'l podran llevar de damunt per molts comptes que ens presenten.

Una vegada més, veiem que els interessos d'els qui es diuen "els representants del poble sobirà", no sempre coincideixen amb els legítims interessos del poble que els va votar .

Com deia Albert Einstein, la formulació d'un problema és més important que la seua ràpida solució. Però aquests polítics mediocres, que ni d'un costat ni d'un altre, aporten res nou en les seues formes d'actuar, elecció després d'elecció, sempre van directament a la solució:

Que cal lliurar uns premis, doncs Sopar de Gala al cant i problema solucionat.

Que la aconfesionalidad de l'estat no permet que les institucions organitzen actes religiosos, munte una missa i problema solucionat.

És la teoria de l'ex president Aznar (PP) quan va enviar a Àfrica a uns quants emigrants emmordassats, emmanillats i drogats: Teníem un problema i ho hem solucionat. I la gent aplaudeix aquesta forma d'actuar, sense parar-se a pensar que algun dia poden ser ells mateixos les víctimes. I s'aplaudeix perquè en el fons es pensa que "a mi mai em va a tocar". Fins que et toca, clar.

Si volen lliurar premis, els faig dues propostes.

La primera, que ho facen en públic i no en privat.

I la segona, podrien lliurar els premis a l'agricultor que resisteix malgrat la ruïna de preus. Lliuren-los al cooperativista que ha vist tancar les dues cooperatives de Simat. Lliuren els premis als aturats que han de traure avant la seua llar dia a dia. Lliure'ls a els qui no poden pagar la seua casa per haver perdut el treball. Lliuren els premis als dependents a els qui han retallat l'ajudes. LLiuren el premi a les persones que han d'estar mesos i mesos a la llista d'espera en sanitat,....

Potser no seria un acte tan bonic i "glamuroso", però segur seria més moral, més democràtic, i sobre tot, més reivindicatiu i solidari.

Dubte molt que els polítics entenguen el significat d'aquestes propostes, perquè creuen viure en una altra dimensió, però per déu (i ho diu un ateu): Facen alguna cosa de profit, encara que només siga per una vegada. I si han de rectificar la seua forma d'actuar: !!! Rectifiquen !!!