La Generalitat i la Fundació Jaume II, encarregada de la gestió de l'antic monestir de la Valldigna, mantenen en secret la troballa de la primera església del recinte, pertanyent al segle XIV. Segons fonts dels tècnics que formen part de la reconstrucció arquitectònica, les cates arqueològiques van deixar al descobert ja fa si més no un any la base de la primitiva església, tot just al costat del recentment reconstruït Palau de l'Abat. La zona que correspon a l'antiga església roman acordonada per malles de color taronja, com impedint l'accés als visitants.
L'arquitectura del Monestir i la lectura que avui es pot fer de les seues importants restes, contemplen tres etapes constructives : la implantació gòtica del s. XIV conformant l'estructura completa del conjunt entorn del claustre d'acord als cànons del Císter, a la que correspon la primitiva església; la important renovació patida després de les greus destruccions del terratrèmol de 1396, i finalment la seua segona renovació i definitiu enriquiment després del nou terratrèmol de 1644, amb substitucions completes i noves dependències, ja d'etapa barroca, dels segles XVII i XVIII, a la qual, per exemple pertanyen l'actual temple i la Capella de la Mare de Déu de Gràcia. L'església antiga quedà probablement destruïda pels terratrèmols, però la base va sobreviure sepultada probablement durant segles.
Preguntats els tècnics sobre els motius pels que no s'ha fet pública la troballa, apunten a una actitud de prudència, encara que les retallades pressupostàries no permetrien ara fer-se càrrec de forma adequada d'un rastreig arqueològic complet, i menys encara d'una reconstrucció.
La Fundació Jaume II admet que a hores d'ara només coneix el 30% del que amaga el subsòl de l'antic monestir, tot i que mitjançant el Taller d'Arqueologia, la Fundació està procedint a l'estudi, classificació i restauració del material arqueològic exhumat després d'onze anys d'excavacions en el recinte, amb vista a conformar una instal·lació museística de l'arqueologia del cenobi.
1 comentari:
Recorde una xarrada en què l'arqueòleg del monestir comentava que es van descobrir els ciments d'una mesquita anterior al monestir sota l'espai que ocupava el baldaquí. Deia que quan es van reunir les corts al monestir es va omplir a correcuita amb ciment (!) i s'ha impedit així tornar a investigar-ho ni saber-ne res més d'aquella troballa. En sabeu res, d'això? Parle de memòria i podria equivocar-me en algun detall. És un cas que em sembla molt més greu que el que es comenta hui.
Publica un comentari a l'entrada