ABANS DEFRAUDADOR QUE IMBÈCIL

Article de Marc Cabanilles

Fins que visquem en una societat socialista (sense més adjectius), o siga, una societat on les paraules llibertat, igualtat, solidaritat, respecte, honestedat  tinguen el valor que se'ls suposa, jo pense defraudar, dins de les meues possibilitats, tot el que puga.

Perquè?.

Doncs perquè ja està bé que els més poderosos, els que més tenen, els qui no pateixen cap aclaparament econòmic, sempre siguen els més beneficiats pels qui governen, segons ells mateixos, en nom del poble.

A Espanya, mentre s'embarguen habitatges, se saquegen els bancs, es pugen els impostos, es faciliten acomiadaments, es congelen les pensions, es retalla la sanitat, en educació i en ajudes a dependents, al mateix temps, es decreta una amnistia fiscal perquè els defraudadors només paguen el 3 % del defraudat, i mantinguen l'anonimat, sense veure's sotmesos a cap judici.
Per no parlar dels "capitostes" del PP, tots cobrant en negre  mentre donen lliçons d'austeritat i ens diuen que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats.

A Alemanya, els diners alemanys dipositats a Suïssa (milers de milions) hauràn de pagar entre un 19 i un 34 % en impostos (abans era un 42 %). O siga, es castiga impositivament als comptes, però no als seus propietaris, que mantindran la seua condició de ciutadans exemplars i bons patriotes.

A Suïssa, en ple cor d'Europa, està la major borsa de frau del món, on els seus bancs col·laboren activament en l'evasió d'impostos procedents de qualsevol país i de qualsevol client que no tinga molt clar allò de “hisenda som tots”.

Vivim en unes societats on els seus “democràtics” dirigents, semblen tenir enormes problemes de consciència a l'hora de perseguir i castigar als rics que es neguen a retornar a la societat una mínima part del que van obtenir (o robat) d'ella.

Jo em pregunte per què les autoritats, en una actitud realment ingènua, creuen que els qui porten anys i anys mostrant-se egoistes, insolidaris i insensibles al sofriment de països sencers, ara van a canviar la seua actitud.

Els papers s'han canviat. Se suposava que els proletaris no hauríem de tenir pàtria (recordeu allò de “proletaris del món, uniu-vos” o de “la meua pàtria és el món, la meua família la humanitat”), però ara resulta que els qui no tenen pàtria (ni la volen ni la necessiten) són els rics, el fals patriotisme dels quals és com els comptes secrets a Suïssa, no coneix fronteres, no li importen les banderes.

Si la quantitat defraudada és prou gran, per a regularitzar el cos, sempre hi haurà una amnistia que et convertisca de nou en un “honorable” contribuent. I per a regularitzar l'ànima, sempre hi haurà un retor que et perdone el pecat perquè pugues gaudir la fortuna defraudada en els cels.

Així que mentre visquem en aquest capitalisme salvatge, depredador, insolidari i fals, que només mira pels que més tenen, preferisc ser un defraudador abans que em prenguen per imbècil.