dissabte, 30 de juny de 2012

L'AJUNTAMENT QUEDA CURT EN LA SEUA INICIATIVA DELS CAMPS ABANDONATS

Tarongers arrencats a la finca de la Vinya.


L'Ajuntament de Simat queda curt amb la seua proposta per reactivar l'activitat agrícola als camps abandonats. La seua proposta es limita a fer d'intermediari entre els propietaris dels camps i les persones interesades en conrear. L'alcalde reconeix, a través d'un article publicat al Butlletí Oficial del Lermisme, que desconeix el número de camps abandonats al terme municipal, i a més admet que no té mitjans per a fer un cens.
El paper d'intermediari és ridícul per a una institució. Arc Iris fa mesos que proposa al govern local del PP la creació d'una empresa municipal agrària que es fera càrrec amb mitjans propis de reactivar els conreus abandonats, amb personal contractat, així com de la seua comercialització. S'aconseguiria així augmentar l'activitat econòmica, els llocs de treball i els beneficis.
Fer d'intermediari és fer-li la feina debades a aquells grans inversors locals que s'estan aprofitant de la desesperació del llaurador tradicional per tal de llogar-li la terra a preus ridículs, i de vegades fins i tot sense preu a canvi de mantindre l'activitat. Fer de comercial d'aquests nous explotadors no és funció d'un ajuntament.

dijous, 28 de juny de 2012

DESAPAREIXEN LES MANCOMUNITATS


Arc Iris porta, des que va nàixer, demanant la supressió de les Mancomunitats per ser institucions ineficients i balafiadores, per gestionar malament els recursos, per no complir el paper que haurien de tenir i per ser un lloc de retir de polítics que van perdre el poder en els seus respectius ajuntaments.
Per fi, s'ha decidit eliminar les 1.482 mancomunitats que existeixen a l'estat espanyol, mesura que permetrà estalviar 2.500 milions d'euros a través de la redefinició de competències.
I si desapareixen les Mancomunitats "oficials" com la de La Safor, que dir de "bodrios" com la Mancomunitat de la Valldigna, assídua de menjarots i soparots, organitzadora de mercats medievals, promotora de paelles gegantes i com a gota que va omplir el got, institució neutral enfront d'Iberdrola quan es discutia el traçat de la línia d'alta tensió.
Els polítics locals i els seus acòlits oficials, van taxar la proposta d'Arc Iris d'utòpica, irreal, radical i que només buscàvem  enredrar.
Doncs bé, per fi ha arribat l'hora de la seua desaparició, malgrat els sàpiga malament a uns i altres (més a uns que a altres).
Ara la següent proposta d'Arc Iris, és la desaparició de les Diputacions Provincials, entitats franquistes que han intentat reciclar-se, refugi de caciques, llocs d'intrigues per a fer xantatge a municipis on els alcaldes no són del partit que governa la diputació, i sobretot perquè són una estructura paral·lela als governs autonòmics, i per tant les seues competències, poden ser assumides perfectament per eixos governs autonòmics.
En fi, ens tornaran a dir de tot, però més ràpid que tard, les franquistes diputacions provincials desapareixeran igual que ho fan ara les mancomunitats.
Ja està bé que l'estalvi siga exclusivament en sanitat, en educació, en medicines, en pensions. És hora de començar a estalviar en polítics, en càrrecs oficials, en institucions duplicades, en privilegis de viatges en primera classe i hotels de luxe.

dilluns, 25 de juny de 2012

ADICAE I EU ACUSEN ELS BANCS D'ESTAFA GENERALITZADA

Toni Verger (esquerra) i Daniel Araque (dreta)

Esquerra Unida de Benifairó de la Valldigna va celebrar divendres passat una assemblea per a informar públicament les persones afectades per les participacions preferents i per la compra d’accions de BANKIA-BANCAIXA, la CAM  i altres entitats de crèdit. En l'acte van intervindre el coordinador local d'EUPV, l'economista Toni Verger, i el tècnic de consum de l'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (ADICAE), Daniel Araque, qui va acusar les entitats financeres implicades d'haver fet una "estafa generalitzada i enganyar perones humils". Només a Benifairó de la Valldigna, les persones estafades superen els dos centenars.
Per la seua banda, Toni Verger va manifestar que l'assemblea que convocà EU es feia per a informar, però també perquè "no volem que ens enganyen més". Més de 50 bancs i caixes d'estalvis han venut participacions preferents com si foren dipòsits sense risc, "i ara ens obliguen a canviar-les per accions i deutes", indicà Verger. Tant EU com Adicae exigeixen als bancs que donen una solució i que tornen els diners a les persones estafades, la majoria de les quals són ciutadanes i ciutadanes humils, d'edat avançada, que havien confiat els seus estalvis als bancs. "La Comissió Nacional del Mercat de Valors ha de reaccionar i exigir responsabilitats als que van col·locar aquests productes tòxics", assenyalà Daniel Araque.
Araque va declarar que l'acceptació del canvi ("canje", en castellà) "no suposa, de cap manera, la renúncia a accions per la col·locació de participacions per part de l'entitat financera en base a la defectuosa informació sobre les característiques del producte proporcionat per la dita entitat". Tant Araque com Verger van coincidir que "la crisi ha destapat tota aquesta classe d'abusos i estafes". Adicae porta més de 24 anys defensant els drets dels usuaris i usuàries financers i té un experimentat equip jurídic que ha aconseguit nombrosos èxits en procediments col·lectius.
Per a més informació i per a poder reclamar per la vida legal els estalvis de tota una vida que s'havien confiat a un banc o caixa, cal posar-se en contacte amb Adicae per mitjà de la pàgina web www.adicae.net

FORMULA1: MÉS LLENYA AL FOC


Ja ha acabat una nova edició de la Fórmula 1.
Un any més, els mitjans de comunicació, amb Canal 9 al capdavant, ens volen fer creure que tot és pa i glòria.

I eixa no és la realitat.
La realitat és que el públic ha donat l'esquena a la fórmula 1 a València i ben lluny queda el “gran esdeveniment”  que posava a València “en el mapa”, que omplia hotels i que no anava a costar “res” als valencians.
La realitat és que el nombre d'espectadors del Gran Premi d'Europa de Fórmula 1 disputat al circuit urbà de València ha descendit més d'un 70% d’ençà la primera edició (2008), això sí, els costos segueixen sent els mateixos.
La prova ha passat estos quatre anys d’un aforament de 112.000 localitats el primer any a les 45.000 que, segons els organitzadors, s’oferiren ahir. No obstant, EL PAÍS assegura que els seients disponibles del circuit no passaren de 22.000.
La realitat es que no té cap sentit  aïllar una zona sencera de la ciutat i és un gran desficaci, tallar més de 100 carrers per a un espectacle del que solament gaudeix una èlit de la societat.
La realitat és que la Fórmula 1 és un capritx que ha costat més de 551 milions, l'equivalent a 137 escoles o 8.200 investigadors, entre altres exemples.
Les instal.lacions han costat més de 200 milions, mentre hi ha més de 26.000 dependents que segueixen sense cobrar la seua pensió, més de 200.000 famílies que no perceben cap tipus de prestació ni subsidi, i els pensionistes i malalts crònics van a haver de pagar part dels seus medicaments.
Com tenim els governats que tenim, i  com ja s'han adonat que ho aguantem tot: L'any que ve, més.

dijous, 21 de juny de 2012

EU ORGANITZA UNA ASSEMBLEA INFORMATIVA PER ALS AFECTATS PER LES PARTICIPACIONS PREFERENTS A BENIFAIRÓ

Esquerra Unida organitza este divendres una assemblea informativa d’ADICAE a Benifairó per a informar els/les afectats/ades per les participacions preferents i per la compra d’accions de BANKIA-BANCAIXA i d’altres entitats. Només al poble de Benifairó s'estima segons fonts consultades que els/les afectats/ades podrien ser més de 200, per no dir la xifra a la que podria ascendir si considerem la subcomarca de la Valldigna o la Safor.
En l’assemblea, que tindrà lloc el proper divendres 22 de juny, a les 17:30h. a l’Auditori Municipal de Benifairó de la Valldigna, intervindràDaniel Araque, en nom d’ADICAE (Asociación de Usuarios de Bancos, Cajas y Seguros) per tal d’informar sobre l’agrupació d’afectats/ades per les accions preferents i per la compra d’accions de BANKIA que està coordinant l’associació, per tal de presentar una demanda col•lectiva contra una més de les moltes pràctiques que, amb poca o nul•la ètica professional han vingut practicant diverses entitats bancàries.
ADICAE, que ja té experięncia per haver interposat amb èxit diverses demandes col•lectives d’afectats contra bancs i empreses, com el cas dels fons estructurats de RURALCAJA, el cas del tancament de les acadèmies d’anglés OPENING o els cas de l’estafa filatèlica de FORUM-AFINSA, es troba ara en procés d’agrupació d’afectats pels casos de participacions preferents i compra d’accions de l’entitat BANCAJA-BANKIA. L’agrupació d’afectats té per objecte presentar una demanda col•lectiva en defensa dels legítims drets dels clients que, com en molts altres casos, i en la majoria de les ocasions, es tracta de clients habituals de l’entitat, d’avançada edat o escassa formació financera, que han confiat els estalvis de tota una vida i que difícilment han estat en capacitat d’entendre el complicat llenguatge financer del contractes que firmaren.
Des del col·lectiu d’Esquerra Unida anima els afectats/ades, a informar-se en aquesta o altres associacions per tal de defendre legítimament els seus drets o els dels seus familiars, tal i com ja va ocòrrer amb els cas dels fons estructurats de RURALCAJA, en el que diversos afectats/ades del poble junt a molts altres de diverses localitats del País Valencià, i a través d’esta associació, han aconseguit que la justícia, malgrat que després de més de 10 anys de litigi, els haja donat la raó i haja obligat l’entitat bancària a tornar tots els diners i al pagament dels interessos de tot estos anys.

SIMAT ENCARA NO HA INGRESSAT ELS 200.000 EUROS DEL CARRER DEL MONESTIR

Les obres van començar sense haver ingressat la subvenció.


Les obres estan acabades, pagades en un 80%, i estrenades, però l'Ajuntament de Simat encara no ha ingressat la subvenció de 200.000 euros aprovada pel Congrés dels Diputats sota l'epígraf de "Sanejament de la Font Gran", i que finalment van consistir en una remodelació urbana del carrer del Monestir. L'Ajuntament va avançar 160.000 euros del cost de les obres, i ara el govern local del PP prega perquè la subvenció no decaiga dels pressupostos generals de l'Estat. Bo està el forn per a "bollos". Fa si més no dos anys que la partida hi apareix als pressupostos, però no es fa efectiva i es trasllada a l'exercici següent. No obstant, el pànic s'ha instal.lat a l'Ajuntament davant el temor de les retallades.
El que sí es pot deduir d'esta notícia és que potser les obres es van executar amb massa pressa, sense esperar a ingressar la partida, i sense preguntar abans si el pressupost municipal estava en condicions d'avançar 160.000 euros per tant de temps. I el constructor? Ha cobrat en la seua integritat?

dimarts, 19 de juny de 2012

CLOENDA DEL CURS DE VALENCIÀ DE LES AMES DE CASA



     
                            
El proppassat cap de setmana va tindre lloc en la Casa de Cultura de Simat la presentació del darrer llibre de Lourdes Boïgues, La venjança de Caterina, publicat per Edicions del Bullent. L'acte va tancar el curs de valencià que va impartir Víctor Mansanet en el Col·legi Públic Valldigna, de març a juny, impulsat per l'Associació d'Ames de Casa en col·laboració amb l'Ajuntament. L'autora simatera, a qui Mansanet va ajudar en els inicis de la seua carrera literària,va declarar que "escric per necessitat" i confessà la seua passió per la lectura, una activitat que per a Víctor Mansanet és, avui dia, "quasi un atreviment". Ambdós autors van convidar a les persones que van assistir-hi a endinsar-se "en el meravellós món del llibre".
 Per la seua banda, l'alcalde de Simat, Sebastià Mahiques, mostrà la seua satisfacció per la presència de dos autors locals i també per la realització del curs de valencià, i anuncià la voluntat de l'Ajuntament de "continuar el pròxim curs amb aquesta activitat". Cal dir que, a més de Lourdes Boïgues, el curs va comptar també amb la presència, el 25 de maig, del prestigiós escriptor Josep Lozano, autor de les novel·les històriques Crim de Germania i El Mut de la Campana.

SALVE'S QUI PUGA


EIXA SEMBLA SER LA CONSIGNA DEL CAPITALISME
Si el vaixell s'enfonsa, l'única cosa que demanem és que també s'enfonsen amb ell, els qui amb la seua ineptitud, el seu egoisme, les seues pors, la seua avarícia , la seua hipocresia o les seus mangarrufes han contribuït al fet que així siga. I no cal dir noms.
PERQUÈ JA ESTÀ BÉ QUE SEMPRE SE SALVEN ELS MATEIXOS

dijous, 14 de juny de 2012

ACTE DE SÁNCHEZ GORDILLO A XÀTIVA


El divendres 15 de juny, a partir de les 20:00 hores, en el jardí de la Glorieta de Xàtiva (al costat de l'Ajuntament, i amb el permís de Rus) Juan Manuel Sánchez Gordillo, alcalde de Marinaleda i diputat en la Junta d'Andalusia per IU, parlarà sobre la situació internacional i el municipalisme.
Seguidament acturarà el grup Rojo Cancionero y Banderas Rotas, que interpretarà cançons del seu darrer disc "Rojo y Directo".
Després el col·lectiu d'EU ha organitzat un sopar de sotabraç.

LOURDES BOÏGUES CLAUSURA EL CURS DE VALENCIÀ DE LES AMES DE CASA


L’escriptora simatera, Lourdes Boïgues, farà divendres, 15 de juny, a les 8 de la vesprada, una xerrada en la Casa de la Cultura sobre la seua labor com a literata i presentarà el seu darrer llibre, La venjança de Caterina, publicat per Edicions del Bullent. Aquesta xarrada tancarà el Curs de Valencià que ha organitzat l’Associació d’Ames de Casa, en col·laboració amb l’Ajuntament de Simat.
L’acte serà presentat pel també escriptor, Víctor Mansanet, qui ha qualificat Lourdes Boïgues com “una de les millors, més prolífiques i brillants autores de literatura infantil i juvenil que hi ha actualment al País Valencià”. De fet, Mansanet va impulsar la carrera literària de l’escriptora simatera, ja que va actuar com el seu padrí.
Lourdes Boïgues ha guanyat nombrosos premis, entre els quals hi ha el Carmesina de narrativa juvenil (2006), el Benvingut Oliver (2009), el Vicent Silvestre (2009) i el Premi Enric Valor (2007). Entre la seua obra literària, cal destacar els llibres El secret de Caterina Cremec, Estel estel·lar, La mascota que no existia, La màquina i els somnis, La taverna del bandoler i Una iguana al monestir.

MESQUINS

                                                                             Grècia.                                                foto: el país


Mesquins, miserables, desalmats, desgraciats, delinqüents, rates, roïns, sàtrapes, bavoses, feristeles... i no ens venen al cap més qualificatius per a tots aquells responsables d'haver provocat aquest desastre econòmic que ha portat al gruix de les famílies fins i tot a demanar almoina. Uns s'han enriquit sense escrúpols per a que ara li lleven el pa de la boca a gent que no ha fet més que treballar per sobreviure, i als seus fills. No són incompetents. Ells han fet la seua feina amb una eficàcia impecable. Sabien el que estaven fent i ho han fet a la perfecció. Han saquejat a consciència tot el que podien saquejar fins que la situació ha portat fam, eliminació de serveis públics i drets bàsics, amuntegament d'alumnes a les aules i malalts als hospitals, eradicació d'ajudes socials, empobriment generalitzat, desnonaments, famílies amb fills sense casa, sense menjar i sense lloc al que acudir, retallada de sous als qui menys cobren. Si tota aquesta gent demana comptes tots alhora, s'ha acabat el bròquil. Ànim.
I esta tirallonga de qualificatius ve en resposta als que ens van dedicar a tots els que al seu dia vam advertir de tot açò. 

dimecres, 13 de juny de 2012

LA RECONVERSIÓ DE CONREUS VE DELS GRANS INVERSORS

El guaiabo gunaya punts per tal de convertir-se en el conreu substitutiu de la taronja al terme de Simat. És si més no la fruita en la que s'han fixat els grans inversors de l'agricultura. La immensa finca simatera de la Vinya ha estat llogada a un inversor local que ja ha constatat els beneficis de la rendibilitat de la guaiaba en operacions anteriors de producció i comercialització. Ara es fa càrrec per un periode de dotze anys de la Vinya, desenes de fanecades que dedicarà al conreu d'esta fruita originària de zones tropicals i de contrastats beneficis.
És un bon símptoma que s'albiren alternatives per a l'agricultura valenciana després d'haver permés la destrucció de la citricultura per la creació de noves zones de conreu al sud de la península i al Marroc, per la incapacitat del llaurador tradicional per a augmentar la productivitat, i pels abusos de les cadenes de distribució. També és un esperançador símptoma que el capital haja abandonat la idea obstinada de la rajola.

dilluns, 11 de juny de 2012

MICHELLE BACHELET, A SIMAT

L'AJUNTAMENT TORNA A PUBLICITAR MAL UN ESDEVENIMENT



Simat ha tornat a deixar perdre l'oportunitat de treure partit d'un gran esdeveniment. Tot i que l'organitzador és la Unesco, la presència dissabte que ve de l'expresidenta de Chile Michelle Bachelet per participar als actes de la Multaqa és un fet que un ajuntament no pot deixar passar per tal de promocionar el municipi aprofitant la visita. La de Michelle Bachelet és una de les visites més il.lustres que rep Simat des de les pernoctacions reials del segle XVI, i a hores d'ara no és que a Simat , que pretén viure del turisme, es desconega l'esdeveniment, és que no se n'ha fet cap divulgació ni entre els propis simaters, i no digam ja més enllà del Rajolar.  
Només el centre de la Unesco a València ha fet alguna promoció remetent notes de premsa que han estat recollides només en breus a la premsa comarcal. La Multaqa, una paraula àrab que equival al català "aplec" i que significa trobada multitudinària i amistosa, és un forum internacional que té lloc al nostre municipi i que cada any reuneuix a rellevants figures. En 1988 Unesco va convocar la 1ª Gran Multaqa del Mediterrani, constituint-se el Consell Mediterrani de Cultura i el Programa mediterrani de la Unesco. L'any 2000, la Unesco va declarar a Santa María de la Valldigna calmi de la seva activitat mediterrània i des de llavors s'han celebrat allí set Multaqas. La propera, que tindrà lloc els dies 15, 16 i 17 de juny tindrà com tema «La dona, el mediterrani i la pau» i a ella acudiran, entre altres importants personalitats, Michelle Bachelet, expresidenta de Xile i directora del Programa Dona de l'ONU. El Centre Unesco València ha programat la sortida de diversos autobusos per poder assistir a la Multaqa que serà de lliure entrada. 
Una de les activitats més importants de les diverses Multaqas i d'aquesta especialment, és subratllar el paper de la dona en aquells països que, de tradició àrab i jueva, mantenen en la seva legislació i costums una certa actitud masclista, que fa difícil l'accés de les dones a oficis i professions que al món occidental ja estan oberts a elles. 
Tot això tindrà lloc a Simat, però sembla que Simat es limitarà a posar l'escenari i no en traurà cap rèdit per incompetència pròpia. Si Michelle Bachelet visita Simat, un ajuntament com cal s'encarregaria de que el món sencer se n'assabentara de que Bachelet visita Simat.


TRES GRANS EMPRESES ESPANYOLES EN LA LLISTA NEGRA DE TREBALL ESCLAU


Joves de la Índia empleades en condicions pròpies de l'esclavitud en els tallers que subministren productes tèxtils a les primeres marques mundials.
Xiquetes explotades, salaris miserables (0.88 euros diaris), ambient insalubre, jornades laborals interminables (72 hores semanals); falta absoluta de mesures de seguretat; abusos verbals i, en ocasions, assetjament sexual; confinament en els centres de treball o prohibició de l'activitat sindical.
I mentre, les autoritats del gegant asiàtic toleren els abusos, perquè 77 grans empreses occidentals, entre elles El Corte Inglés, Inditex (propietària de marques com Zara i Pull&Bear) i Cortefiel, segueixen obtenint sucosos beneficis.
Així ha tornat a denunciar-ho el prestigiós Centre for Research on Multinational Corporations, una organització independent holandesa sense ànim de lucre que investiga les pràctiques de les grans multinacionals.

divendres, 8 de juny de 2012

DE NYAP EN NYAP


Un lector remet la foto de dos sacs d'escombreries que van deixar els operaris de Red Eléctrica sobre una vorera del carrer Templemars fa dos setmanes. No ha estat l'únic detall de la manca de cura amb la que la companyia esta fent els seus treballs a Simat. El cablejat elèctric que estan instal.lant arreu del poble com a conseqüència de la repotenciació de diversos carrers és un atemptat a l'estètica urbana i una manca de respecte als veïns. Un municipi declarat turístic hauria d'haver-se fet de respectar per esta companyia.

dimecres, 6 de juny de 2012

60.000 EUROS PER A REURBANITZAR EL BARRI DE LA MUNTANYETA

L'Ajuntament de Simat acometrà obres de reubanització, reforma i adequació del barri de la Muntanyeta i els seus accessos, subvencionades en part per mitjà del Pla Provincial d'Obres i Serveis de la Diputació, amb un pressupost de 51.953 € i 9.351€ d'IVA. El projecte de les obres ha estat redactat per l'arquitecte simater Juan José Sancirilo. Era una actuació demandada pels veïns, que contribuirà a la integració urbana d'un espai semiaïllat.

dilluns, 4 de juny de 2012

MEDIA MARKT, TOTS TONTOS

Diu la campanya publicitària de la macrocadena d'electrònica alemanya Media Markt que tots aquells que no compren en els seus establiments són tontos. És una campanya irrespectuosa, atés que falta al respecte d'aquells que opten per comprar els aparells electrònics a altres llocs. Dijous passat va obrir una tenda Media Markt a Gandia, és a dir, a la Safor, i diu que va crear 53 llocs de treball directes. En realitat n'ha desfet un centenar. Preguntem, si no, als petits serveis oficials d'altres marques establits a Gandia i altres municipis de la Safor, o a les tendes de tota la vida. A més, l'obertura de Media Mark escenifica el fracàs d'una inversió anterior, la del centre comercial Plaza Mayor, on darrerament no acudia ningú, sobretot des que va obrir al costat el centre la Vital. Tot de centres comercials a la perifèria mentre els centres de les ciutats moren. 
En realitat, si Media Markt diu tontos als qui compren en altres establiments, Arc Iris pensa que quan fem realment el tonto és quan comprem a Media Markt, per posar-la com a exemple dels perjudicis de la gran distribució. Els alemanys fabriquen tot tipus d'aparells electrònics, i per assegurar-se la seua exportació, creen una cadena de distribució que obre tendes arreu del món, i tots els tontos hi van per a que els alemanys puguen continuar exportant i creant llocs de treball a les seues indústries, mentre la Merkel diu a la resta del món quines polítiques ha d'aplicar, com han de viure, i amb quants diners. De més tontos impossible. La teoria és aplicable a altres cadenes: Ikea (que arruïna la indústria valenciana del moble), Carrefour (que ens satura de productes agrícoles francesos), i no en parlem dels xinesos i les seues exportacions. 
Per tant, Arc Iris li dóna la volta a la campanya publicitària de Media Markt: No sigues tonto, compra l'expremedor de suc a la tenda del teu barri, i si potser fabricat el més prop de tu possible, encara que et coste un euro més. 

ENCARNA SANSALONI RECUPERA LA MEMÒRIA DEL TRENET

La professora Encarna Sansaloni, guanyadora del Premi Valldigna 2011 amb el llibre "El tren Carcaixent-Dénia al seu pas per la Valldigna", va presentar divendres a Simat la seua obra, amb la que rescata de l'oblit el que va significar aquesta líniea ferroviaria per a la Valldigna, les seues repercussions, i sobretot, obre una reflexió sobre el que haguera suposat el manteniment d'aquesta línia.
Els valldignencs no som conscients del que va suposar la desaparició d'aquest servei de transport, ni ens podem imaginar el que haguera suposat el seu manteniment en termes de mobilitat, oportunitats, turisme, desenvolupament i prosperitat.
En l'actualitat el traçat de la línia ferroviaria, tot i que es suposa de domini públic, ha estat ocupat al llarg dels anys per les propietats annexes, o s'ha convertit en camins semiparticulars.  Encara hi ha la caseta d'animals del Portitxol, i alguns ponts, a més d'alguns edificis que es van fer servir d'estació.  
A més a més, als anys cinquanta es van començar les obres de connexió de la via entre Carcaixent i Castelló de la Ribera, on ara acaba la línia del Metro de València. Eixes obres es van abandonar, i encara estan els terrenys. 
En l'actualitat este trenet seria ben útil, sobretot en matèria de turisme, mantindria la Valldigna connectada amb Alacant, i restaria potser trànsit en les carreteres.