Dissabte passat van començar les humiliants proves de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià, a través de les quals els valencians hem de demostrar que coneixem la nostra llengua per poder existir a tots els àmbits, però sobretot al laboral i administratiu. Estes proves són la constatació de que el nostre no és un país normal. És una exigència de la que es prescindeix a qualsevol país normal. Els castellans no han de demostrar davant ningú que coneixen el castellà per tal de desenvolupar les seues activitats quotidianes. I això per diverses raons: perquè la Constitució diu que és una obligació conéixer el castellà, perquè en el dia a dia es fa necessari el castellà, perquè els mitjans de comunicació parlen i escriuen en castellà, i perquè al sistema educatiu el castellà és vehicular. El mateix passa amb els francesos, els britànics, els alemanys, els italians, etc. A cap francés se li demana que demostre que sap parlar i escriure francés per tal d'accedir a serveis i oportunitats laborals al sector públic. Es presuposa, i en tot cas és una necessitat.
Els valencians, però, hem de demostrar que sabem valencià per poder relacionar-nos amb la nostra Administració. I això és la demostració de la manca de normalitat, de que el valencià no és una exigència a les relacions qüotidianes. Si es normalitzara l'ús del valencià, i si fóra necessari en les relacions quotidianes a tots els nivells, no caldria demostrar que sabem valencià, senzillament es presuposaria.
Es dóna la paradoxa que molts castellans, sobretot provinents de Castella-la Manxa, poden acreditar en fals a través de les proves del nivell elemental de la Junta Qualificadora que coneixen millor el valencià que qualsevol valencià que haja parlat tota la seua vida en valencià, però no ho haja acreditat.
La millor manera d'acreditar els coneixements del valencià en les proves selectives, per exemple, seria obligar fer l'examen en valencià. Però ah amic!, la Constitució diu que el castellà és cooficial i tothom té dret a moure's en castellà per on li vinga de gust per la Península, tret de Portugal. És una injustícia que els valencians, els catalans, els illencs, els bascs i els gallegs venim consentint de forma secular.
1 comentari:
Si home Gerard. Ara resulta que tu defenses el valencià. Estàs en un partit que vota en contra de ser llengua oficial a la UE, que vota en contra del requisit lingüístic per accedir a les administracions públiques valencianes, fa tot el miting central de les eleccions 20 N en castellà, etc. Ara veniu donant lliçons? Que vos compre qui no vos conega.
Publica un comentari a l'entrada