dissabte, 30 d’abril de 2011

L'ATUR: EL DRAMA CONTINUA

Al País Valencià ja som líders en atur, igual que som líders amb presumptes corruptes a les llistes electorals.
El primer trimestre de l’any, l’atur ha augmentat en 24.000 persones, amb la qual cosa l’index arriba al 24,12%, front al 21,29 de la mitjana estatal.
El nombre total de desocupats al País Valencià arriba ja a les 599.900 persones, segons dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) feta pública aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
El nombre d'aturats s'ha incrementat a l’estat espanyol en 213.500, de manera que la taxa d'atur en arriba al 21,29%, quasi tres punts per davall de la taxa general valenciana. La taxa d'atur masculí s'ha situat en el 23,77 per cent en el primer trimestre del 2011, mentre la taxa de l'atur femení és del 24,54 per cent.
Això suposa que cada dia han anat a parar a l’atur prop de 2.300 persones. Hi ha 1,38 milions de famílies amb tots els seus membres sense feina i el 80% dels que hi son a l’atur, tenen menys de 35 anys.
I Camps preocupat per no sentar-se a la banqueta dels imputats per corrupció.

divendres, 29 d’abril de 2011

NOTÍCIA INÚTIL I SENSE TRELLAT (com tantes altres coses)



Observeu amb calma la imatge.
A continuació, penseu què es pot fer:

1.   Trencar definitivament la corda
2.   Tractar de recompondre la corda
3.   Esperar pacientment el trencament definitiu de la corda
4.   Dir que la fotografia és bonica
5.   Dir que la fotografia deixa molt a desitjar
6.   Preguntar-se si l'autor d'aquest blog no té millors coses que fer
7.   Preguntar-se qui és el cabró que ha fet açò a una corda
8.   Preguntar-se per què la corda no s'ha resistit
9.   Concloure que la corda és la veritablement culpable de tot
10. Decidir que eixa corda estaria millor en el coll del fotògraf
11. Pensar que el filet d'unió que queda és un pur artifici del fotògraf
12. No fer res i decidir no tornar a visitar aquest blog
13. Deixar que el tripartit talle la corda i pose una placa de record
14. Altres
15. No sap / No contesta
16. Preguntar-se què respondria María de Cospedal
17. Preguntar-se per què no respondria Rajoy
18. Concloure que amb Franco i amb Aznar, no passaven estes coses a les cordes

dijous, 28 d’abril de 2011

EL VOLEI-PLATJA, ABANDONAT

Només uns mesos ha estat operativa. Després de la despesa, la xarxa està destrossada, més bé no està, i els potencials jugadors han renunciat perquè la capa de sorra ha quedat tan tina que no resguarda dels bacs . Resultat, sense ús.

dimarts, 26 d’abril de 2011

COSES QUE L'ALCALDESSA HAURIA D'ACLARIR ABANS DEL 22 DE MAIG

L'Ajuntament de Simat celebra demà dimecres el darrer ple d'este mandat, extrardinari, d'altra banda, tal com ens tenen acostumats, però amb assumptes ordinaris, com ara l'aprovació definitiva d'una actuació urbanística a la Font Menor (un poc més i s'esgota el mandat sense aprovar-ho), la pròrroga del conveni amb el Govern per executar el projecte que havia de ser per sanejar la Font Gran i que finalment serà una remodelació urbanística, i donar compte dels contractes d'arrendament de sòl per crear aparcaments o no aparca ningú als carrers del Calvari i Sant Antoni.
Al marge dels assumptes ordinaris amb els que l'accidentada corporació s'acomiada, Arc Iris no desitja que l'alcaldessa, Agustina B. Sirerol, i el seu partit, el BloCiU, tanquen la paradeta sense aclarir determinats aspectes relacionats amb les seues actituds a l'alcaldia i al capdavant del govern tripartit, sobretot pel que fa a diverses contractacions.
Assumptes que Sirerol hauria d'aclarir abans de marxar per sempre:
1- A qui se li ha adjudicat el contracte per a la renovació de la web municipal, mitjançant quin procediment dels contemplats a la Llei de Contractes del Sector Públic, amb quins criteris, amb quines bases, amb quina pulibicitat, i amb quina quantitat final.
2- A qui se li ha adjudicat el contracte per a la confecció de la ruta de l'aigua, mitjançant quin procediment dels contemplats en la Llei de Contractes, amb quins criteris, amb quines bases, amb quina publicitat, i amb quina quantitat final.
3- A qui se li ha adjudicat la confecció del catàleg fotogràfic de façanes, mitjançant quin procediment de la Llei de Contractes, etc, etc.
4- A qui se li ha adjudicat el contracte de treball del casal jove, amb quina relació administrativa ha començat a treballar la persona escollida, quin tipus de procediment de selecció s'ha efectuat, quina publicitat se n'ha fet del lloc a ocupar, quants eren els aspirants, i quins han estat els criteris.
Si l'alcaldessa Sirerol se'n va sense aclarir si més no els quatre punts referits, mereixerà no rebre cap vot el pròxim 22 de maig. Fins on Arc Iris sap, la contractació de la persona encarregada del casal jove ha motivat airades queixes fins i tot del primer tinent d'alcalde i soci imprescindible del tripartit, Joan Serra, que ja són ganes de queixar-se d'això i no d'altres coses.
No obstant, com l'alcaldessa se n'anirà sense aclarir cap de les aclaracions que li exigim, Arc Iris recomana ignorar-la a ella i al seu partit el pròxim 22 de maig. Se n'ha passat amb això de repartir el pastís.

dijous, 21 d’abril de 2011

ARC IRIS I EL 2011

Alguns lectors i oïdors ens fan arribar inquietuds, dubtes i preguntes sobre la candidatura de Arc Iris.
Com a aclariment, fem una miqueta d'història.
Arc Iris va nàixer en 2002, degut a l'evidència que EU no anava a presentar candidatura en les eleccions municipals del 2003. Davant els temors que l'esquerra quedara sense cap tipus de representació, un grup de persones no afiliades a cap partit, decidirem impulsar una candidatura que poguera representar als qui no volien votar als de sempre (PSOE, PP i BLOC).
Així va ser com en el 2003 i al voltant d'aquesta candidatura es van reunir tant persones no afiliades, com simpatitzants d'EU, i d'Esquerra Republicana (que aleshores encara no existia en Simat).
Arribades les eleccions del 2007, i davant una Esquerra Republicana embravida i avassalladora, i una EU dubitativa i encara no recuperada de la seua quasi desaparició en 2003, acordem una candidatura conjunta amb EU, que ha funcionat bé durant estos últims quatre anys, amb una política informativa transparent i abundant, a través de la web d’Arc Iris, i amb multitud de propostes als plenaris municipals, la majoria d'elles rebutjades pel tripartit.
Arribem al 2011. I ens trobem d'una banda amb una Esquerra Republicana, borratxa de poder i més preocupada per la seua imatge i continuïtat en el “poder y mando” que per les necessitats del poble. I d'altra banda amb una EU totalment recuperada, activa, amb molta autoconfiança i amb gent suficient per a intentar dur a terme el seu projecte.
Arc Iris no va nàixer com un partit tradicional (no té militants ni carnets). No va nàixer per a perpetuar-se infinitament. No va nàixer per a buscar vots i càrrecs. No va nàixer per a apoltronar-se en l'ajuntament. No rebem pressions des de València o des de cap “comarcal”. Per tant, en les condicions que es donen en aquest 2011, lliurement hem decidit no presentar una altra candidatura que per a l'única cosa que serviria, és per a dividir les forces d'aquells, qui de debò, volen canviar les coses.
Seguim sent fidels als principis que van inspirar el naixement d’Arc Iris: Els partits han d'estar per a servir al poble, i no com a passa ara, que estan per a servir-se del poble (dels seus vots, dels seus impostos) i acaparar poder, comandament i càrrecs per als seus militants.
I quan un partit ja no serveix a la societat, sinó que s’aprofita d'ella, el que hauria de fer, és desaparèixer i dedicar-se a altres coses.
En aquest sentit, per a Arc Iris, no és cap problema presentar-se o no presentar-se, ser un partit o un simple col•lectiu de gent, existir o desaparèixer. Com ja hem dit abans, la nostra raó d'aparèixer en 2002, va ser que no es perguera la força que representaven els vots d'una esquerra que no anava a presentar-se a les eleccions del 2003.
Si canvien les circumstàncies, Arc Iris simplement pot desaparèixer o pot seguir existint com qualsevol altre col•lectiu organitzat. La vida existeix més enllà dels partits polítics i les seus pràctiques.
I per als fanàtics de qualsevol partit tradicional, que no caiguen en la temptació de pensar que amb la desaparició d’un col•lectiu com Arc Iris, ja s'han arreglat els problemes de Simat. Els que així pensen, estan lluny de la realitat.
Tot el contrari. Vist el vist, la ciutadania del carrer, que només disposem dels nostres braços i caps per a treballar, hem d'agarrar-nos amb força i apretar les dents, perquè els anys van passant, i igual manant els uns que els altres, cada dia ho anem a tenir més difícil per a poder seguir vivint dignament i amb tranquil•litat.
Tots anem a necessitar tindre sort, molta sort, perquè al llarg dels anys, ja hem après que quan ens piquen dient que la política va bé, que l'economia millora, açò vol dir que va bé per a uns pocs, sempre els mateixos, però no per al poble.
Així doncs, d'una o una altra forma, Arc Iris seguirà ací, exercint el dret que qualsevol persona o col•lectiu té en democràcia, és a dir, opinant, criticant, mobilitzant, proposant, informant, debatent, agitant, malgrat que li pese i disguste als de sempre.

Salut , treball, sort i si pot ser, evitem abusos, mobilitzant-nos i protestant una miqueta més.

Marc Cabanilles
President d'Arc Iris

dimarts, 19 d’abril de 2011

PRESENTACIÓ DE LA CANDIDATURA D'EU

El pròxim 22 de maig se celebren les eleccions municipals i Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) ha reunit un col•lectiu de gent senzilla, responsable i treballadora amb l’objectiu de canviar les coses a l’Ajuntament. Volem convidar-te a la presentació de la nostra candidatura, que tindrà lloc el dimecres, dia 20 d’abril, a les 7.30 de la vesprada, en la Casa de la Cultura.
No ens fiem d’uns polítics que han fracassat en la seua gestió de traure avant el Pla General d’Ordenació Urbana i han sigut incapaços de fer uns pressupostos participatius; que han malbaratat recursos públics i han aplicat impostos abusius, que s’han repartit l’alcaldia com a un símbol d’ostentació. Uns polítics que han actuat de manera partidista, han afavorit l’amiguisme i el clientelisme, entre altres coses).
En temps de crisi, l’important no és inaugurar obres sumptuoses, algunes d’elles de poc gust estètic i despersonalitzadores de la identitat del municipi (Font Menor, Font Roja, Font Gran); ni és cap mèrit posar-se “plaques”, amb el nom gravat sobre pedra, dels distints alcaldes, o inaugurar una aula de la Natura totalment buida. Per a EUPV l’important és atendre les persones, sobretot les més humils, que per culpa de la crisi econòmica pateixen situacions desesperades, i fins i tot d’extrema necessitat.
Pensem que els diners públics s’han d’administrar amb una total transparència i responsabilitat, amb la participació dels sectors productius, culturals i més dinàmics de Simat, amb equitat i justícia, a fi d’aconseguir uns millors serveis per als nostres veïns i veïnes, una major qualitat de vida i el màxim benestar social.
Però ara mateix, la nostra principal preocupació és buscar solucions per satisfer el dret al treball de tots els simaters i les simateres, així com assistir els joves i les joves perquè troben una eixida a les seues expectatives laborals, formatives i culturals.
EUPV assumeix els valors propis de l’esquerra transformadora (llibertat, igualtat, pluralisme, solidaritat, dignitat, laïcisme, respecte a les minories, república, pacifisme, feminisme, dret a la diferència, ecologisme, identitat i estima a la nostra terra). Per a portar a cap aquests principis, comptem amb gent honesta que, com tu, destaca per la seua qualitat humana, integritat ètica, coratge i capacitat de treball.

La teua veu és la nostra força i el nostre estímul la teua complicitat. T’esperem.

Salut i República!


Col•lectiu EUPV Simat de la Valldigna

dilluns, 18 d’abril de 2011

CONFUSIÓ

La batalla electoral està generant una intensa confusió entre els interessos partidistes i els institucionals. El públic assistent a determinats espectacles organitzats ara amb profusió per l'ajuntament no tenen clar si qui organitza és l'Ajuntament o el partit de l'alcaldessa, el BloCiU, que per la xarxa Facebook ha arribat a convidar a espectacles organitzats per l'ajuntament sense dir que estaven organitzats per l'ajuntament.
El mateix ha passat amb l'autobús per traslladar-se a València dissabte amb motiu de la manifestació a favor de TV3. L'embolic era de tal dimensió fins l'extrem que hi havia gent que no sabia si el vehicle el pagava el Bloc o l'ajuntament. En realitat el pagava l'Ajuntament de Benifairó perquè li corresponia en el torn pactat entre ambdós municipis per assistir a manifestacions.
D'altra banda l'ajuntament de Simat, en situació de roïna financera, es dedica a subvencionar viatges a València en plena precampanya, tot deixant clar als viatgers i viatgeres per part del regidor socialista Eladi Mainar que el vaitge ha estat possible gràcies a l'alcaldessa, regidora i candidata del Bloc, Agustina B. Sirerol. Per si algú en tenia dubtes. Estranya aliança entre Mainar i Sirerol, per a satisfacció del nou candidat socialista, D. Mogort.
No es poden utilitzar els recursos públics per traure rèdit partidista, i menys encara si no hi ha recursos. EU-Arc Iris va a denunciar estes pràctiques al llarg de la campanya fins que els electors simaters prenguen consciència de la manipulació als que se'ls està sotmetent amb els diners de tots.

dissabte, 16 d’abril de 2011

SENSE PRIORITATS

És el que té el tenir un tripartit governant.
Per a destacar sobre la resta de la coalició, es necessita posar per davant l'interès personal o del partit, abans que l'interès general de la ciutadania.
Perquè diem açò.
Li regidoria de medi ambient, rural i marí de l'inefable Joan Serra, s'ha gastat prop de 6.000 euros (un milió de les antigues pessetes), a repartir unes bosses de plàstic per a reciclatge de brossa.
Tots som partidaris de reciclar, però hi ha prioritats.
Amb les xifres d'atur conegudes (184 persones en Simat), potser haguera sigut més prioritari, el donar treball a 10 persones durant 1 mes. Amb el que 10 famílies hagueren ingressat 600 euros (clar que coneixent com actuen, caldria veure com es triaven estes persones per a evitar compra-venda de vots).
Atès que en el pressupost de 2011, aprovat recentment, hi ha 0 (zero) euros d'inversió real, serà legal, però és moralment reprovable gastar-se un milió de pessetes en bosses de reciclatge. Diners hi ha però només per al que interessa.
Com s'acosten les eleccions, ja no hi ha prioritats. Ara només hi ha interessos. Interessos per a fer-se la màxima publicitat, al marge dels altres socis del tripartit, per a aconseguir el major nombre possible de vots.
I que diu la resta del tripartit?.  Doncs res. No diuen res, per dues raons.
Primer perquè ells, en quan puguen, van a fer el mateix.
I segon perquè amb el pacte que van fer en el seu moment, PSOE i BLOC, només volien figurar en l'alcaldia, deixant-li a Serra la major part dels diners i per tant del poder. Així que ara no poden queixar-se d'una cosa, que van signar per pura avarícia i afany de figurar.

dimecres, 13 d’abril de 2011

VÍCTIMES DEL FRANQUISME

Esquerra Unida, en commemoració del 80é Aniversari de la proclamació de la II República, organitza un acte per la recuperació de la Memòria Històrica de Simat i Benifairó de la Valldigna.
Un acte que pretén homenatjar les víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista als nostres pobles.
Després de tants anys, des d'Arc Iris creiem que és de justícia el reconeixement d'els qui van lluitar per salvaguardar la legalitat republicana i van pagar per açò amb la vida, l'exili, la persecució, o simplement el silenci i la indiferència.
En l’acte també es rendirà homenatge a la persona de Jose Selfa Fons (El Blanco), històric militant d’Esquerra Unida, per una vida compromesa en la defensa dels valors de l’esquerra.

Lloc: Auditori de Benifairó
Dia: Dissabte 16 d'abril
Hora: 20 hores

dilluns, 11 d’abril de 2011

6.000 EUROS EN BOSSES DE RECICLATGE

Atés que la darrera pamfletada d'Esquerra (Republicana) no informa, ho fa Arc Iris des del seu butlletí digital. El cost de les bosses de reciclatge que s'ha posat a regalar el regidor Joan Serra és de 6.000 euros. Transparència. No s'entén que en una panfletada de quatre fulls distribuïda divendres passat el multiregidor es dedique a dir-nos què guapo, què alt i que templat és, i no informe del cost de les seues ocurrències.
I eixa despesa es produix en un any en el qual el pressupost municipal té en l'apartat d'inversios reals zero euros. No hi ha diners per a inversions, però sí per a que la regidoria de medi ambient regale bosses en precampanya.
Fer una despesa supèrflua de 6.000 euros en un any en el que el pressupost l'absorbeix la despesa corrent i de personal, mereix exigir responsabilitats polítiques. No hi ha diners per fer cantar un ceg, però les regidories de Serra lliguen els gossos amb llonganisses.

divendres, 8 d’abril de 2011

NOU LLIBRE DE LOURDES BOÏGUES


L'escriptora de Simat, Lourdes Boïgues farà la presentació del seu llibre, ESTEL I ELS ÀNGELS, el proper diumenge 10 d'abril, a les 18 hores.

Lloc: Fira del llibre de València. Jardí de Vivers

Des d'aquestes modestes pàgines, ens sentim orgullosos i t'animem a seguir delectant-nos amb les teues històries.

LA NOVA ENQUESTA D'ARC IRIS APORTA NOVETATS

La penúltima enquesta d'Arc Iris abans de la jornada electoral del 22 de maig aporta novetats respecte de les que s'han anat encarregant els darrers semestres. Si fins ara amb els successius sondatges l'espectre romania immòbil, ara s'han produït novetats pel que fa a la distribució de regidors entre EU i Bloc. Ambdós formacions es movien en la forqueta 1-2. No obstant, amb la nova enquesta EU avança i es situa en la forqueta 2-3, mentre que el Bloc es manté en 1-2.
També es consolida la percepció de que el PP va a tindre molt difícil arribar al cinqué regidor. Així, i sobre una mostra de setanta enquestes, el panorama polític simater és ara mateix el següent: El PP guanyaria les eleccions i obtindria 4 regidors (cal observar que desapareix la forqueta 4-5), el PSPV n'aconseguiria 3 ó 4, EU millora les seues opcions i es mou en la forqueta 2-3, i el Bloc en el millor dels escenaris pot conservar els seus dos actuals regidors, però perilla lleugerament el segon i es pot quedar en només un, tot en funció del percentatge de participació i de les restes. Qualsevol de les següents distribucions de regidors seria possible: (4-3-2-2), (4-4-2-1), però compte, perquè també seria possible 4-3-3-1, tot corresponent al següent orde: PP-PSPV-EU-Bloc.
En percentatge, el PP es mou al voltant del 35%, el PSPV en el 29%, EU en el 17%, el Bloc en el 12%, i en l'apartat de "otros" apareixeria Esquerra (Republicana) lleugerament per davall del 4%, amb un vot en blanc que es sitúa lleugerament per damunt del 3%.
Només amb una participació que superara el 82% el PP tindria possibilitat d'obtindre un cinqué regidor, que aniria en detriment de qualsevol dels altres partits amb representació, és a dir, del quart del PSPV, del tercer d'EU o del segon del Bloc, en funció de les restes. No obstant, la participació elevada tampoc garateix el cinqué regidor al PP, que ara mateix el té molt allunyat.

dimecres, 6 d’abril de 2011

EL MIRADOR DE LA VISTETA, EN ESTAT LAMENTABLE




Suposem que el regidor i candidat d'Esquerra (Republicana) no va incloure l'estat de la Visteta en el balanç de gestió que va fer en l'acte públic de divendres passat a la casa de la cultura, com tampoc degué incloure la pèrdua de la subvenció del voluntariat ambiental per haver fet una pobra memòria de l'any anterior, ni la paràlisi del Pla General, ni l'incompliment de la promesa de fer els pressupostos participatius, ni la ferotgía urbanística de la Generalitat en el Pla de Corrals on en teoria es va anunciar un pacte per consolidar la zona, ni l'augment de la pressió fiscal, ni el nyap de casal jove, ni l'ocultació de xifres de despeses i carrers desapareguts... No obstant, i com que la rehabilitació de la Visteta està en les seues màns, Arc Iris insta a la regidoria a recuperar d'immediat el paratge, pel bé de la imatge del municipi.

dissabte, 2 d’abril de 2011

Article de Marc Cabanilles

A Jesucrist el van matar en una creu i els seus seguidors, no solament inunden carrers, col·legis, parcs, muntanyes, edificis públics.. etc . amb la joiosa creu, sinó que a més, i en ús de la seua llibertat, se la pengen al coll per a demostrar les seues creences.
Si en els temps actuals, un fundador de religions parlara d'amor, pau, treball i pa per a tots, igualtat i justícia, és possible que els banquers, el socarraren en la cadira elèctrica. No obstant açò, a ningú entre els seus seguidors, se li ocorreria escollir la cadira elèctrica per a penjar-se-la del coll, o posar una cadira elèctrica en cada racó o paret que vegen lliure.
De voler posar alguna cosa, jo posaria el pa, les flors o la coloma de la pau, la balança o algun instrument del treball humà o les mans de la solidaritat. Però mai se m'ocorria posar un sàdic instrument de mort o execució, ni en un parc, ni penjant dels sostres de les aules on estudiaren els meus fills: ni creus, ni guillotines, ni corones d'espines ni cadires elèctriques.
Tots hauríem d'estar en contra de la presència pública d'instruments propis de mentalitats prehistòriques o de superxeries inventades, que cadascú és lliure de creure i adoptar, però que no ens obliguen als altres a tenir-les presents per tots els costats.
Ara bé, no tardaran a eixir els qui diguen que tenen dret a posar eixos símbols on vulguen i em diran intolerant per no creure'm les seues històries i oposar-me a eixa inundació de simbols. Però per a ells, la paraula respecte, només funciona en una direcció: La d'aguantar-los, de forma obligatòria, totes les seues ocurrències. Totes les sectes funcionen igual: Com es creuen posseïdors de la veritat ABSOLUTA, les seues creences han de ser d'acceptació ABSOLUTAMENT obligatòria per a la resta.
Les creences formen part de la vida personal i privada de cadascú, i els objectes d'aquestes creences, crucifixos, mitges llunes, estels de David, etc. han d'estar en els llocs privats, locals d'esglésies o en la casa d'aquells que ho desitgen tenir, etc.
Que difícil tenen els mal educats de l'Església catòlica el de respectar als que estem per viure la vida, sense interferències divines i al marge d'eixes qüestions.