dijous, 30 de desembre de 2010

FINALMENT NOU INSTITUT ?


Sembla que els estudiants de l'IES Valldigna, començaran l'any en classes noves. Prop de 600 jóvens que cursen estudis en este centre deixaran arrere anys de docència en barracons i passaran a un centre completament nou.
Després de decades de reivindicacions, els escolars d'este centre començaran el 2011 en les noves aules de l'institut que s'ha edificat en la zona del Cambro de Tavernes.
En l'últim plenari celebrat en la Vall es va parlar de la possibilitat que el centre iniciara la seua activitat el proper dia 10 de gener i així sembla que serà.
Per este motiu els operaris continuen treballant contrarellotge en la zona per tindre rematades les obres. En els pròxims dies s'espera realitzar el trasllat del material a les aules i finalment allotjar els alumnes en el nou institut el proper 10 de gener.
L'edifici té capacitat per allotjar 600 alumnes i la seua construcció ha tingut un cost de més de set milions d'euros. La parcel.la en què s'ubica el nou centre acadèmic té 15.300 metres que donaran cabuda a quatre línies d'estudi i diversos serveis com un gran gimnàs, una cafeteria amb menjador, una vivenda i diversos magatzems.
La Conselleria es va comprometre a allotjar tots els alummes de l'IES Jaume II i l'IES Valldigna, amb el compromís d'acabar les obres en Nadal. El futur de l'institut també ha tingut polèmica. L'adscripció dels alumnes a este centre va causar un gran rebombori en Tavernes, Simat i Benifairó.
Finalment la Conselleria va dictaminar que al nou institut acudirien els alumnes de Simat i dels col.legis Sant Miquel i Divina Aurora de Tavernes.

dimecres, 29 de desembre de 2010

LA LLUM APUJARÀ EN GENER UN 9,8%

La mesura afecta vora 21 milions d'usuaris acollits a l'anomenada Tarifa d'Últim Recurs (TUR), amb potències contractades inferiors a 10 quilovats. En tres anys l’augment ha segut del 36%.
Al mateix temps es coneixen dos notícies.
La primera que les principals companyies elèctriques (Iberdrola, Unió Fenosa, Endesa i REE), estrenaran el 2011, repartint 1500 milions d'euros entre els seus accionistes. El major desembossament el realitzarà Iberdrola, que repartirà 600 milions d'euros.
La segona que per primera vegada, Espanya exportarà electricitat a França, gràcies a les abundants pluges i a l'augment de producció de les energies renovables.
Com és possible que es castigue d'esta manera a la ciutadania mentres les companyies elèctriques continuen repartint beneficis i venent electricitat a la resta d'Europa i El Marroc?
I encara no sabem el que ens queda per veure.

dimarts, 28 de desembre de 2010

APAGADA ELÈCTRICA

Amb els termòmetres per davall de zero, Simat ha patit esta matinada una interrupció generalitzada en el subministrament d'energia elèctrica que ha durat 25 minuts, entre la mitjanit i vora les 00:30. Abans, però, faltant pocs minuts per a les 23:00, el poble havia patit ja una apagada de només cinc minuts que era premonitòria. Cap altre municipi de la Valldigna es va vore afectat.
Arc Iris prega a l'Ajuntament que es dirigisca a la companyia subministradora, i atés que vam tindre el detall de deixar-li passar la línia d'alta tensió, es digne a informar dels motius de l'apagada d'esta matinada.

dilluns, 27 de desembre de 2010

LA CENSURA QUE NO ACABA

Ens escriu un lector (per la seua adreça electrònica suposem que de Benifairó), queixant-se de la censura.
Segons diu, després de llegir a la web de La Cotorra de La Vall aquest article:
http://lacotorradelavall.blogspot.com/2010/12/sacosten-eleccions-aprofiteu-vos.html
va posar el següent comentari que no va ser publicat i segons ell, no entén perquè:

Aprofiteu-vos !! Com venen eleccions el PP, arreglarà parcs i jardins.
Abans no se'n recordava.
Aprofiteu-vos !! Com venen eleccions el BLOC, trau la revista InfoBLoc.
Abans no se'n recordava
No dic que sigau tots iguals, però actuar, actueu de la mateixa manera.
Aprofiteu-vos !!!


Des d'Arc Iris, sols ens fem ressó de la queixa del lector.
Cadascú que traga les seues conseqüències.

dissabte, 25 de desembre de 2010

DELS PLANS ESPECIALS ALS ENDERROCAMENTS

Pocs dies després de la moció de censura i del pacte de progrés que havia de salvar als simaters de tots els seus problemes, el nou regidor d'Urbanisme, Joan Serra, va vendre a la premsa a plat i bombo que l'Ajuntament preparava plans especials per regularitzar la situació de centeners de casetes i xalés del Pla de Corrals i les Foies. Els titulars de la premsa d'aquell dia informaven de que Simat anava a propiciar la regularització de les zones residencials mitjançant plans especials que anaven a dotar-les de clavegaram i altres serveis urbanístics, mitjançant contribucions especials de les que s'anaven a fer càrrec els beneficiaris. Es donaven esperances als propietaris de dos zones tradicionals d'estiueg a Simat.
No obstant, vora tres anys després, els plans especials no existeixen, i no només això, sinó que dimarts passat es va procedir a executar l'enderrocament d'un xalé a les Foies, i sembla que no serà l'últim, a la vista dels expedients que es tramiten tant a les Foies com al Pla de Corrals.
El regidor d'EU-Arc Iris demanarà al regidor d'Urbanisme que informe què és el que hi ha d'aquells plans especials que va anunciar, i quines mesures ha pres per tal d'ordenar i regularitzar ambdues zones.

dimarts, 21 de desembre de 2010

DENÚNCIA A L'AGÈNCIA DE PROTECCIÓ DE DADES

Arc Iris ha formalitzat en nom del grup municipal de l'Ajuntament la denúncia davant lAgència de Protecció de Dades per la difusió d'una enquesta sobre temes urbanístics en la que l'Ajuntament demanava dades de caràcter personal. A la vista de que l'autor de l'enquesta no té intenció de retirar-la o rectificar-la, EU-Arc Iris ha fet arribar la denúncia al carrer Jorge Juan de Madrid especificant les dades personals que es demanen, algunes amb caràcter obligatori, per si correspon l'nici d'expedient sancionador o actuacions per determinar si concorren circumstàncies que justifiquen l'inici d'eixe expedient. Un exemplar de l'enquesta s'adjunta a la denúncia.
Cal recordar que a l'enquesta, difosa per prendre l'opinió al voltant d'unes obres de remodelació del carrer del Monestir, s'hi demanen de forma obligatòria el nom, congnoms, DNI, any de naixement, sexe, associació a la que pertany i grau de vinculació al municipi dels enquestats, amb l'advertència de que l'enquesta no serà vàlida sense eixes dades. I a més, amb caràcter voluntari, s'hi demana professió, telèfon i correu electrònic.
En cap moment s'adverteix de l'ús que se li van a donar a eixes dades, ni s'informa dels drets d'accés, rectificació, cancel.lació, exclusió ni oposició, tal com especifica el reglament que desenvolupa la legislació de protecció de dades.

dilluns, 20 de desembre de 2010

VORADA PERILLOSA AL CAMP DE FUTBET


La recent instal.lació de gespa artificial al camp de futbet del poliesportiu de Simat no s'ha aprofitat per eliminar o protegir la perillosa vorada de formigó que envolta la pista, tot i que ha estat denunciada des de fa mesos en esta web. Un recobriment de goma haguera estat una solució per previndre accidents, i més encara ara que amb la gespa artificial ha augmentat el número d'usuaris. Arc Iris insta al regidor d'esports, que no sabem qui és, a eliminar o protegir la vorada, abans no hàgem de lamentar-ho.

divendres, 17 de desembre de 2010

VÍCTOR MANSANET PRESENTA A SIMAT EL SEU DARRER LLIBRE, "AL TALL, LA MÚSICA D'UN POBLE"


Anit es va presentar en el pub Dalt la Font de Simat, el llibre "Al Tall, música per a un poble", de Víctor Mansanet, que ha tret EdicionS Bromera. A l'acte intervindran els fundadors d'Al Tall, Manuel Miralles i Vicent Torrent, així com l'autor, qui s'ha especialitzat en l'estudi d'aquest grup, pioner de la música tradicional del País Valencià, que enguany ha complit 35 anys de carrera artística. Prèviament, es projectarà un documental sobre Al Tall
Víctor Mansanet s'ha convertit, així, amb una espècie de biògraf de cambra d'Al Tall, ja que va publicar en 1995 un altre llibre sobre aquest conjunt. Però no ha estat l'únic llibre de música que ha escrit Mansanet. L'autor simater ha publicat també Lluís Llach, alè de revolta, potser la biografia més important i completa del cantant català que el crític i escriptor barceloní, Ignasi Riera, ha qualificat de "biografia exemplar"; i el llibre en castellà "Sabina, la provocació permanent", sobre el cantant i intèrpret andalús Joaquín Sabina. Al mateix temps, Víctor Mansanet va publicar la versió en català del llibre Serrat, de Carles Gámez; i ha estat col*laborador de la revista Enderrock.
Per a Mansanet, Al Tall "es una referència obligada no només per a la cançó tradicional del País Valencià, sinó en el treball de recuperació d'una part importantíssima del patrimoni sonor del nostre poble". El llibre s'introdueix en la formulació musical d'Al Tall i en unes creacions que per a l'autor simater "constitueixen una rica experiència que forneix el vertader sentit artístic de la nostra música popular i tradicional".
Curiosament, Víctor Mansanet va presentar una moció, que va ser aprovada per unanimitat per la Corporació Local de Simat, per a dedicar el nom d'un carrer a Al Tall, però l'actual equip de govern va decidir llevar eixe nom sense donar cap explicació. Mansanet afirma que això és "una pura, però trista anècdota, que retrata les misèries, frustacions o prejudicis de determinades persones".
El llibre sobre Al Tall que es presenta aquesta vesprada s'emmarca en un temps històric en què els mateixos components del grup es van convertir en uns "autèntics maulets en solfa i uns partisans que han despertat la consciència nacional i lingüística dels poble valencià", segons Mansanet. El text està acompanyat de fotografies i el complementa un disc que recull les principals cançons d'Al Tall, entre les quals hi ha El tio canya i el Cant dels Maulets. Víctor Mansanet ha volgut dedicar aquest llibre a la memòria d'Ovidi Montllor.

dijous, 16 de desembre de 2010

ARC IRIS EXIGEIX UNA FÒRMULA QUE PERMETA DISPOSAR DE BAR AL POLIESPORTIU


El bar està "xapat".
.
El bar del poliesportiu està gairebé sense activitat. Als adjudicataris no els ix a compte l'hivern en les actuals condicions d'adjudicació. Arc Iris demanarà al bipartit que busque una forma de concessió que faça viable l'obertura del bar per doanr servei mínim, amb clàusules que establisquen un horari. En les actuals condicions els adjudicataris només donen servei permanent a l'estiu, sobretot coincidint amb el periode de piscina, i després deixen d'interessar-se per la concessió.
Si l'ajuntament ha estat capaç de renunciar als guanys de l'explotació de l'energia solar als edificis públics per posar-la en mans d'inversors, també podria rebaixar les condicions d'explotació del bar del poliesportiu per donar servei i estimular la presència de públic i l'ús de les instal.lacions. Si en compte de gastar els diners en una pista de pàdel es fera una concessió retribuïda, potser tindríem servei constant de bar i cafeteria en un lloc privilegiat.

dimarts, 14 de desembre de 2010

ARC IRIS DEMANA A LES INSTITUCIONS QUE NO RENUNCIEN A RECUPERAR EL TRENET

Les Mancomunitats de la Safor i la Ribera, la Conselleria d'Infraestructures, i el Ministeri de Medi Ambient han anunciat un projecte per a convertir l'antic traçat del tren Carcaixent-Dénia en una via verda. No obstant, Arc Iris considera que esta iniciativa, que es presenta com un gran assoliment, representa en realitat renunciar de forma definitiva a la recuperació del trenet entre Carcaixent i Dénia.
La via verda és la solució més barata per a les administracions. En realitat el que necessiten les comarques de la Safor i la Ribera Alta en matèria de transport, i així ho ratifica la densitat de trànsit de la carretera Tavernes-Alzira, és l'extensió del servei de Ferrocarrils de la Generalitat des de Castelló de la Ribera fins Dénia, recuperant el traçat de la línia Carcaixent-Dénia, que va desaparéixer en 1969.
El projecte, encara que costós, és factible, i ni la Valldigna ni la Safor deuen renunciar. De fet, a principi d'esta legislatura va estar a punt de tramitar-se una proposició no de llei del Grup Socialista a les Corts Valencianes per tal de recuperar eixe tram del trenet. La mort sobtada del diputat que l'havia de tramitar va deixar la iniciativa aparcada, i la roïna financera de la Generalitat tampoc ha ajudat a prendre'n interès.
La línia Carcaixent-Dénia va donar servei durant vora un segle fins 1969, i durant els primers decennis del franquisme fins i tot van començar les obres de prolongació entre Carcaixent i Castelló de la Ribera, on ara hi ha la darrera parada del "Metro". Amb eixe tram s'haguera pogut anar des de Simat a València en trenet si no s'haguera abandonat la línia.
Ara és el moment per a que les institucions recuperen aquell projecte, rescaten els terrenys i pressuposten partides per tal de fer-lo realitat. La carretera Tavernes-Alzira està absolutament saturada, i el creuament d'Aigües Vives és un autèntic perill per l'existència d'un hospital, un col.legi, una residència i diverses urbanitzacions residencials que generen constants eixides i incorporacions a la carretera, per no parlar de la travessia de la Barraca. Els veïns de la Barraca potser són els qui més agrairien la tornada del trenet.
D'altra banda, cal advertir que molts dels terrenys de l'antic traçat del tren han estat ocupats de forma il.legal per particulars, sobretot absorbits per horts de tarongers, tal com ha denunciat Arc Iris en altres ocasions. La deixadesa de la Generalitat ha estat evident en este aspecte.

dilluns, 13 de desembre de 2010

SIMAT PAGARÀ SENSE SUBVENCIÓ LA PISTA DE PÀDEL


El que ens van vendre en un principi com una actuació subvencionada amb 15.000 euros per la Diputació de València, resulta que ara ho hem de pagar en la seua totalitat sense subvenció. L'Ajuntament de Simat va aprovar sota l'alcaldia de Mainar construir una pista de pàdel al poliesportiu amb una subvenció de 15.000 euros de la Diputació. Ara, però, eixe acord no és vàlid, i el pitjor és que no s'ha explicat perquè no és vàlid, si és que Diputació ha retirat la subvenció o que l'ajuntament l'ha deixada perdre, com ha perdut altres subvencions per fer mal les coses, com ara la del voluntariat mediambiental.
No obstant, els afeccionats al pàdel no han de patir. Tindrem pàdel amb o sense subvenció. Eixe esport tan popular a Simat, on la gent clama amb pancartes pel carrer la construcció d'una pista, obtindrà la resposta que cal, de forma que l'Ajuntament n'assumirà la totalitat del cost.
Anem per pams. L'esport més popular a Simat, el futbol, només té un camp que està ocupat tots els dies de la setmana pel futbol base. Qui vullga jugar a futbol no té opcions, perquè no té horari ni té un camp alternatiu.
El segon esport més popular, la pilota, no té canxa.
Però tindrem pista de pàdel.

divendres, 10 de desembre de 2010

SIMAT RENUNCIA A L'AULA DE LA NATURA I DESTINA L'EDIFICI A JOVES I IMMIGRANTS


L'edifici s'ha construït sobre zona verda.
L'Ajuntament de Simat farà servir l'edifici construït a una zona verda de l'Avinguda de la Valldigna de casal jove i d'oficina d'atenció als immigrants. El multigovern renuncia d'eixa manera a l'ús inicial d'aula de la natura per al que estava destinat l'immoble, i de passada permet a Joan Serra complir la seua promesa de dotar a Simat de casal jove, encara que a l'edifici no càpiga ni un futbolí. Els joves, però, hauran de compartir l'espai amb el personal encarregat de l'atenció als immigrants.
Tot plegat té una lectura: li peguen un mos a una zona verda per plantar un casunyet i després no saben que fer amb ell i improvisen usos per fer com si compliren promeses electorals en el tram final de legislatura.
En primer lloc l'alcaldessa i l'alcaldesso han d'explicar perquè s'ha renunciat a l'ús original per al que es va construir l'immoble, i si la renúncia és definitiva o temporal, i en segon lloc han de demanar disculpes als joves pel menyspreu que suposa dedicar un casunyet a casal jove on amb prou feines si es podrà organitzar una partida de parxís, i a més compartit amb altre servei municipal.
Arc Iris recomana a Joan Serra que encarregue una enquesta entre els joves per conéixer què els pareix el casunyet, i de pas que demane les dades personals als joves enquestats, sense oblidar-se de la data de naixement, el telèfon i el correu electrònic.

dijous, 9 de desembre de 2010

ARC IRIS DEMANA LA RETIRADA DE L'ENQUESTA DE L'AJUNTAMENT


El regidor d'EU-Arc Iris, Víctor Mansanet, demanarà formalment la retirada de l'enquesta de l'Ajuntament sobre el projecte de remodelació del carrer del Monestir per demanar dades personals contravenint la Llei de Protecció de Dades i la pròpia Llei de Procediment Administratiu Comú en allò que conté l'article 37 referit a les dades personals que figuren en fitxers públics.
La Llei de Protecció de Dades és ben clara pel que fa a l'obligació d'advertir als ciutadans de l'ús i la finalitat de les dades que se li estan demanant, i la Llei de Procediment Administratiu estableix que l'Administració ha de transmetre al ciutadà la confiança de que les seues dades personals no van a ser utilitzades de forma indeguda.
I la veritat és que l'enquesta que ha encetat l'ajuntament sobre la remodelació del carrer del Monestir no genera excessiva confiança sobre l'ús que se li van a donar a les dades, senzillament perquè per recollir l'opinió pública sobre un projecte urbanístic és innecessari demanar telèfon, correu electrònic, data de naixement, professió, DNI, pertenença a associacions, o vinculació al municipi.
Per a què vol l'ajuntament el correu electrònic i el telèfon d'aquelles persones que desitgen opinar sobre un projecte? I més encara, per a què vol l'any de naixement?
Sobra dir que el full omet les advertències sobre confidencialitat i bon ús estipulades a la llei.
Per una vegada que el tripartit es digna a demanar opinió sobre un projecte, clava la pota en el procediment. Arc Iris farà seguiment de l'ús que se li vaja a donar a les dades personals recollides a través d'aquesta enquesta.

divendres, 3 de desembre de 2010

PERILLA EL MONUMENT ALS PILOTARIS?


S'escampen núvols sobre el recentment inaugurat monument als pilotaris al carrer del Convent. Sembla que l'administració autonòmica ha posat en dubte la ubicació per ocultar el monestir, i que va a aprofitar-se una remodelació del carrer per reubicar l'escultura.
La Regidoria d'Urbanisme ha anunciat que està enllestit un projecte de remodelació del carrer del Monestir per tal de connectar-lo amb la Font Gran i el casc antic. És un projecte finançat amb 100.000 euros que ERC li va traure al Govern mitjançant una esmena als Pressupostos Generals, i que en teoria corresponen a un projecte de sanejament de la Font Gran arran de l'episodi de contaminació de fa dos anys. No obstant, sembla que finalment serà més una intervenció urbanística que de sanejament, i que a més es pot aprofitar per reubicar el monument.
L'Ajuntament ha obert una enquesta per demanar opinió al voltant del projecte. És la primera vegada que es demana opinió, després d'haver remodelat la Font Menor, la Font Gran, el Mercat, la plaça de l'Església i el carrer Major sense haver demanat cap opinió.
Benvinguts siguen els diners però des d'Arc Iris hem de denunciar determinats aspectes. Fa no res es va renovar l'enllumenat públic de l'entorn de l'antic monestir, és a dir, la zona afectada pel projecte que ara s'anuncia. Va ser una inversió important que no sabem si és compatible amb les obres que s'anuncien ara. De tota manera, si es tenia previst remodelar el carrer del Convent, no s'entén que poc abans s'haja renovat l'enllumenat. O això, o s'està improvisant. També seria una mostra d'improvisació si finalment es reubica l'escultura dels pilotaris, que no té dos anys.
Arc Iris agrairia a l'Ajuntament que, a més de demanar opinió mitjançant esquenes, s'informara sobre com es va gestar la remodelació del carrer del Monestir i si és compatible amb la recent renovació de l'enllumenat i amb l'escultura.

dijous, 2 de desembre de 2010

QUÈ FEM ARA AMB LES ILLETES DE LA FONT MENOR?


Amb la segona fase de remodelació de la Font Menor les illetes que distribuïen el trànsit en direcció a Xàtiva o per fer canvi de sentit a l'interior del casc urbà, han quedat aïllades, valga la redundància. És a dir, han perdut la seua utilitat en eliminar-se el trànsit per la part inferior de la Font, i han quedat com elements aliens a la trama urbana. No es pot entrar ni eixir, a no ser que es permeta circular per la nova zona de vianants, i provisionalment s'està utilitzant d'estacionament.
I ara què fem amb les illetes? Potser l'excel.lentíssim ajuntament de Simat ens té reservada una tercera fase de remodelació de la Font Menor de la que encara no tenim notícia, i recompose la calçada. El més sensat, no obstant, haguera estat buscar una solució en el mateix projecte de la segona fase de remodelació que s'està executant ara, que ben bé haguera pogut consistir en incloure les illetes en l'actuació i perllongar l'espai de la Font Menor per tal d'absorbir les illetes.

dimecres, 1 de desembre de 2010

FUGA D'ACTIVITATS EMPRESARIALS

La darrera empresa en baixar la persiana a Simat i obrir-la a a altre municipi (en este cas Tavernes) ha estat Aluminis Simat. El llistat és ja massa llarg. Des que l'empresa de transport públic Simbus establira la seua seu social al polígon industrial del Real de Gandia fa més d'una dècada, han estat ja massa les empreses que s'han vist obligades a fugir per diversos motius. En primer lloc par la manca de sòl adequat on implantar les seues activitats, i en alguns casos per la manca de servei, com va fer la cooperativa de transportistes Alfandech, que va donar de baixa l'impost de vehicles de tracció mecànica de l'Ajuntament de Simat, i va inscriure els camions a Benifairó. Fins i tot alguna empresa constructora de Simat i que opera a Simat té el seu domicili social a Alzira.
Empreses simateres de fitosanitaris hi ha a Real de Gandia i Benifairó, una empresa simatera de venda a l'engròs té les seues instal.lacions a Benifairó, i les empreses encara simateres que van adquirir terrenys al sòl assenyalat per al polígon industrial amb la intenció d'instalar-s'hi desconfien ja de que el polígon vaja a ser realitat, entre altres coses perquè no hi ha notícies de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge sobre el PGOU de Simat.
El panorama és desolador. L'única agència de viatges que tenia Simat va haver de tancar a causa de la crisi, i un dels dos únics establiments comercials que hi ha al carrer Major està en liquidació, mentre als dos únics pubs ja no els ix rendible ni obrir dissabtes perquè Simat no té cap atractiu per als joves, i la resta de l'hostaleria desconfia de les tímides mesures que posa en marxa l'Ajuntament per tal de reactivar el sector.
Si algú a Simat té capacitat d'invertir i generar llocs de treball, ha d'acabar anant a altre municipi, mentre les possibilitats de prosperar i de desenvolupar un model propi dormen en un calaix de la Conselleria d'Urbanisme.
A tot això cal afegir que la despesa evadida a Simat (diners que les famílies simateres gasten fora del seu municipi) està al voltant del 70%. La fuga és gairebé del 100% en sectors com oci, cultura, roba o electrònica. Mal pinta.