divendres, 30 d’abril de 2010

JA NO TENIM CASERNA



ARC IRIS INSTA A L'AJUNTAMENT A RECUPERAR LES PLACES D'APARCAMENT RESERVADES A LA GUÀRDIA CIVIL

La inauguració de la caserna de Tavernes dimecres passat ha deixat la de Simat pràcticamente fora de servei, amb la presència testimonial d'un agent que fa unes hores d'atenció al públic de matí. Arc Iris proposa al nou govern local que negocie amb el Ministeri de l'Interior la cessió de l'immoble per a usos municipals, i en qualsevol cas insta a recuperar d'immediat les places d'aparcament reservades per a la Guàrdia Civil durant els mesos que Simat ha estat caserna principal mentre a Tavernes estaven d'obres. Es tracta de dos desenes de places senyalitzades de groc a una i altra galta de l'avinguda de la Font Menor que vindran ben bé als veïns. Així que senyor regidor de Trànsit, que pressuposem que és Joan Serra atés que va ser ell qui va posar els cavallons a l'agost de 2008, anem per feina.

dijous, 29 d’abril de 2010

EL CENTRE EXCURSIONISTA DENUNCIA L'ABANDÓ DE LA NAU CENTRAL DE L'ANTIC MONESTIR

El Centre Excursionista de Tavernes ha denunciat en una nota de premsa l'estat d'abandó i la falta de manteniment que pateix l'església de l'antic monestir de la Valldigna. L'entitat ja va advertir fa un any sobre la necessària reforma integral de l'edifici, encara que la Generalitat, propietària actual del monument, no ha realitzat cap actuació en l'immoble per a rehabilitar-lo. El secretari del Centre Excursionista de Tavernes, Ximo Palomares, insisteix que aquest antic temple està en la mateixa situació que quan era propietat privada, i sembla encara un magatzem, encara que s'hagen llevat ja els utensilis de cultiu que tenia en el seu interior l'anterior amo. Palomares planteja el paradoxal esforç que es va realitzar per a retornar al monestir el Claustre de l'Abad, que estava en una finca de Madrid, mentre que gens s'ha fet per a resituar en l'església de l'antic monestir els antics florons que encara es troben en la parròquia de Benifairó. Per tot açò, des del Centre Excursionista es reclama als ajuntaments i a la Mancomunitat de la Valldigna que pressionen per a solucionar aquesta situació.
Arc Iris apunta a la nota que si ha de ser la Mancomunitat de la Valldigna la que ha de pressionar per a resoldre l'assumpte, podem agafar cadira.

dimecres, 28 d’abril de 2010

IBÁÑEZ TINENT D'ALCALDE, I MAINAR REGIDOR DE BENESTAR SOCIAL


L'antic organigrama continua encara a la web oficial de l'Ajuntament com document vàlid a l'apartat "Ajuntament".
Són les dos úniques novetats a l'organigrama municipal. El primer decret de la nova alcaldessa que s'ha conegut ara, i que sorprenentment porta data de 19 d'abril, deixa les coses com estan. Joan Serra, d'Esquerra (Republicana), segueix sent l'únic regidor amb facultat potestativa, és a dir, és l'únic, a més de l'alcaldessa, que pot dictar resolucions sense més obligació que informar a l'alcaldia en el termini d'un mes. Es suposa que esta atribució, que fins ara ha suposat decisions fatals i polèmiques, forma part del Pacte del Polit, del que Serra va rascar més del que podia rascar, i el PSPV es va deixar rascar. Com a única novetat hi ha l'ascens de Juli Ibáñez a la tercera tinença d'alcaldia, la qual cosa té zero efectes pràctics perquè el regidor reté les àrees que ja tenia, Cultura, Festes, Joventut i Esports.
Altra novetat, que en realitat tampoc ho és, suposa la delegació de l'àrea de Benestar Social a l'exalcalde, Eladi Mainar, qui ja exercia eixa tasca des de l'alcaldia.
Amb aquest primer decret l'alcaldessa no toca res, i es suposa que ella mateix reté les delegacions que ja tenia com a regidora, Participació i Dona, encara que no s'especifica al decret.
Éste organigrama té llacunes i lectures. En primer lloc hi ha departaments com salut pública o consum que ningú té assignats, tot i que a Simat hi ha per exemple punts de venda clandestins de llepolies on a més s'hi poden adquirir cervesses Amstel. En segon lloc l'exalcalde està infrautilitzat amb una regidoria que malauradament no té recorregut ni pressupost, tot i que l'atenció social deuria ser una prioritat a un municipi com Simat. O l'exalcalde no ha volgut implicar-se més o el nou poder local no ha permés a l'exalcalde cap protagonisme. Per contra, Ibáñez està carregat de competències, tot i que ha demostrat les seues limitacions. Haguera estat efectiu cedir Cultura a l'exalcalde, encara que sembla que ningú està per cedir protagonisme, com també destinar més pressupost a l'esport extraeient-lo de despeses sumptuàries com ara esmorzars, dinars i sopars a Ca Sancho, excés de mòbils o els 5.000 euros de protocol.
Serra queda en teoria com està, però en la pràctica dóna una empenta a les seues ambicions a causa de les absències de l'alcaldessa, el que deixa el poble en mans d'Esquerra (Republicana).
D'altra banda, cal recordar que resta decretar la dedicació de l'alcaldessa, l'horari, i passar pel ple les noves retribucions. El sou d'alcalde que estava assignat a Mainar no és aplicable a Sirerol.
Tot plegat, fa l'efecte que qui en realitat va a estar al capdavant del cotarro van a ser Ibáñez, qui ara té més temps per a l'ajuntament, i Serra. Déu ens guarde.

dimarts, 27 d’abril de 2010

EL POU DEL PLA OFERTA DEGOTEIG A LA ZONA DEL FUTUR POLÍGON


Al fons, a l'esquerra de la carretera, zona del futur polígon, si és que s'aprova el PGOU.
DESCONCERT I CONFUSIÓ ENTRE ELS LLAURADORS


Els propietaris del motor del Pla, que rega part de la zona escollida per al polígon industrial de Simat, no deuen tindre massa confiança en l'aprovació i desenvolupament del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU), a la vista de la decisió que han pres per oferir reg per degoteig fins i tot a qui no tinga dret d'aigua, tot just a la zona escollida per al polígon industrial.
Sense cap cost afegit i sense necessitat d'adquirir drets d'aigua, el llaurador només ha de fer front al cost de la instal.lació del reg per degoteig, que així i tot és una despesa important, i per tant no és un sistema que s'instal.le pensant en un imminent desmantellament a conseqüència de les obres del polígon industrial. El contrari seria una irresponsabilitat per part del promotor del nou sistema de reg. L'oferta del pou ha començat a arribar als llauradors, que l'han rebuda amb sorpresa, desconcert i confusió. La primera reacció és preguntar per a què va a instal.lar-se el degoteig si la intenció és construir un polígon industrial, o a la inversa, si és que s'ha renunciat al polígon industrial, perquè no tindria sentit fer front ara a una costosa inversió en el nou sistema de reg per a desmantellar-lo d'ací a poc si s'aprova el polígon, i damunt fer front a les quotes d'urbanització del polígon.
I mentre Simat es mou entre la confusió i el desconcert, el regidor Joan Serra, que casualment té les competències d'Agricultura i Urbanisme, coses de la vida, està entretingut en fer política de ganivet, en demanar la dimissió de Víctor Mansanet, en dictar-li a la nova alcaldessa el nou organigrama municipal, i en difondre notes de premsa on diu que la seua regidoria de Medi Ambient és la més activa entre Finisterre i el Cap de Creus.
I si la regidoria de Medi Ambient és el "pepinet" en vinagre, no digam ja el consell agrari, que ni ha tingut notícia de l'oferta del pou.

dilluns, 26 d’abril de 2010

MEREIXEN UN CARRER


Al Tall va demostrar ahir a Simat que mereix un carrer. En un concert de vora dos hores el grup va presentar el seu darrer treball, i a la part final va oferir un compendi de les seues cançons més conegudes, les més reconegudes, les que fan alçar el públic de la cadira. Però el que no mereix Al Tall és que un cop el carrer atorgat, se li retire, i després s'oficialitze la decisió amb un reglament aprovat un any després per tal de curar-se en salut. El govern local, i el Bloc en especial, es poden empipar tant com vulguen, però no ens cansarem de denunciar un acte del que no s'ha donat encara cap explicació i que atempta contra la dignitat del ple, que és qui va aprovar el carrer, i dels simaters en general.
Coincidint amb el concert, el Bloc s'havia montat la seua diada particular. Serra ja va tindre la seua amb allò de l'aplec d'excursionistes, i ara només resta una concentració mariana del PP a Simat.
L'alcaldessa Sirerol va tocar la trompeta i van acudir a Simat un grapat de portadors d'andes, encara que no tants com s'esperaven. Van disfrutar d'un dinar a la llar del jubilat regat amb una selecció de vins negres i blancs de Bodegas Gandia, i van pagar a tant per barba. Arc Iris s'ha encarregat de certificar-ho, per si de cas. Aquesta vegada, però, el portador d'andes més prominent al concert d'Al Tall, era Facund Puig. El promotor del transfuguisme Enric Morera no ha volgut més raons a Simat després d'haver eixit escaldat com gat pelat la setmana passada. Va dinar als jubilats, va fer el paripé amb el PSM, i se'n va anar. Al remat, una diada de "concòrdia", tot i que al final del concert Ibàñez i Sirerol no ocultaren el seu empipament amb Víctor Mansanet.

divendres, 23 d’abril de 2010

LES NOVES BATALLES D'ALMANSA

Un article de Víctor Mansanet, Pere Alberola i Toni Vercher

Nacionalistes d'Esquerres d'EUPV


El 25 d'abril de 1707 les tropes de Felip V de Borbó van vèncer l'exèrcit de l'arxiduc Carles d'Aùstria en una batalla de la qual fa testimoniatge el grup musicovocal Al Tall en la cèlebre cantata Quan el mal ve d'Almansa. Aquella desfeta històrica significà la pèrdua dels Furs, expressió juridicopolítica de la sobirania nacional del País Valencià. Avui, els efectes de l'esmentat conflicte encara perduren per culpa, en gran part, de la deslleialtat de governs de tota mena. Aquests governs s'han reafirmat en l'Espanya una, única i uniforme -això sí, amb tots els condiments regionalistes i de simple descentralització administrativa- que esdevé no només estat, sinó una ideologia amb tendència a l'autoritarisme.
En els darrers anys, i també sota un rei Borbó, s'ha barrat el pas al feble redreçament nacional del nostre país amb actuacions i decisions maldestres. Recordem, a tall d'exemples, les penoses actuacions perpetrades pel Consell de la Generalitat Valenciana, o la concepció reduccionista que el govern central -de distint signe, però amb la mateixa idea d'Espanya- té del nostre àmbit nacional. La desnaturalització de l'Estatut de Catalunya a les Corts espanyoles i la parsimoniosa peregrinació del text pel Tribunal Constitucional constaten aquest fet. Alguns altres exemples marquen l'actualitat més immediata, com ara la marginació dels intèrprets en valencià, els enfrontaments amb la Universitat, les censures inquisitorials d'exposicions fotogràfiques, la destrossa urbanística en barris tradicionals com El Cabanyal, la vulgarització i reducció a la mínima expressió de la nostre llengua, la manipulació dels mitjans de comunicació públics, la depredació del nostre territori o l'activitat impune de grups xenòfobs pertot arreu.
El País Valencià no és etern, és clar. Fins i tot pot desaparèixer o quedar reduït a una mera denominació geogràfica, folklòrica i insubstancial. Això no és impossible, tret que els valencians amb més o menys consciència nacional fem front als intents d'anihilació, d'asfíxia quotidiana amb els quals pretenen neutralitzar-nos com a poble diferenciat i amb una personalitat pròpia. Cada renúncia pròpia adoba el camí de la marcha triunfal al ritme de la qual desfilen els sectors més reaccionaris, rancis i antivalencians de la nostra societat. Per a frenar aquest procés, els nacionalistes d'esquerres d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) volem unir la resistència democràtica i la valencianista; la perspectiva de l'alliberament humà, amb la de l'alliberament nacional.

Model federal asimètric

La construcció d'un País Valencià sobirà comporta l'avanç local de les lluites altermundistes i les resistències a la globalització neoliberal; les resistències socials bastides des dels moviments de defensa del territori i contra l'especulació urbanística; les lluites per la nostra llengua i la recuperació de la nostra identitat nacional; l'aplicació urgent de mesures per combatre la crisi laboral, la falta d'ocupació i d'una vivenda digna, i la precarietat en el treball. Així mateix, aspirem a una nova relació entre els pobles i nacions de l'Estat espanyol per superar el conflictiu, insuficient i confús "estat de les autonomies" tutelat pel franquisme post mortem i somogut per vergonyoses corrupcions polítiques. En definitiva, cal impulsar i trobar el marc de col·laboració amb els pobles i nacions de l'Estat que també vulguen fer possible un model federal asimètric, plurinacional o confederal.
Sobirania, participació, autogestió, socialisme, sostenibilitat i dignitat nacional formen l'eix que mou els nacionalistes d'esquerres d'EUPV, els quals reclamem la modificació immediata de la LOFCA en la perspectiva d'arribar als concerts econòmics solidaris com a fórmula que garantix la suficiència financera i la solidaritat entre els pobles; la rebaixa del percentatge del 5 al 3% per accedir a les Corts Valencianes, igualant-lo a la realitat jurídica i estatutària de la resta d'estatuts d'autonomia "pluriprovincials" en el marc d'una llei electoral justa; l'aplicació del requisit lingüístic per a accedir a la funció pública; el reconeixement explícit en l'Estatut de la denominació de País Valencià per tal de defugir de qualificacions neutres -que no neutrals- i despersonalitzadores, com ara "regió valenciana" "comunitat" o "Llevant"; de la simbologia històrica valenciana i d'una televisió sense fronteres. Apostem alhora per la participació del País Valencià en l'aplicació de les polítiques europees en la nostra terra. Cal desplegar l'article 46 de l'Estatut d'Autonomia mitjançant una llei de comarcalització que elimine els organismes públics provincials i traspasse les seues competències als consells comarcals i a la Generalitat.
Sostenim un nacionalisme d'esquerres, cívic i pluralista, confrontat al nacionalisme espanyol excloent i exacerbat predominant entre la classe que hui ostenta la representació institucional i economicofinancera. És a dir, assistim com a protagonistes actius de la nostra pròpia història a un escenari on es lliuren noves "batalles d'Almansa" contra el poder financer, econòmic, militar, eclesiàstic i mediàtic que exerceix el nacionalisme espanyolista des de Madrid. Ja ho afirmava Joan Fuster: "Una projecció aproximativament 'científica' hauria d'enfrontar-se amb la mola dreto-esquerrana de l'espanyolisme". I eixa projecció passa necessàriament per una esquerra nacional, plural, alternativa i crítica fins i tot amb la mateixa esquerra.

EL DISCURS DE VÍCTOR MANSANET HA CAUSAT URTICÀRIA EN EL BLOCiU

Víctor Mansanet va dir el que havia de dir en el seu discurs al ple d'elecció de l'alcaldessa del Bloc, i ha rebut felicitacions certament inesperades. No obstant, el dirigents del BLOCiU, que sí van aplaudir amb entusiasme el discurs del PP, han patit un atac d'urticària. Víctor Mansanet va tindre la valentia política de dirigir-se al màxim dirigent del BLOCiU, Enric Morera, present al saló de plens a la primera fila reservada, per dir-li allò que calia dir-li: en primer lloc que ha promogut el transfuguisme donant suport a dos ex diputades d'EU per arrebatar a EU el grup parlamentari, que ell mateix ha traït a EU fomentant l'operació trànsfuga, que no sap per on va ni per on portar el partit, que menja sopes amb Rafael Blasco, que mai arriba enlloc per mèrits propis sinó fent el paràsit, i que per tant, no podia donar suport a cap alcalde del BLOCiU, es diga Sirerol o Tur.
D'altra banda, Víctor Mansanet va posar en dubte la dedicació de la nova alcaldessa a l'Ajuntament, i tant EU com Arc Iris reiteren que els tretze mesos del BLOCiU al capdavant de l'Ajuntament seran contraproduents per a l'interès general per manca de dedicació, per manca de suports al mateix ajuntament, i per manca de suports a altres institucions. A més, la dificultat de compatibilitzar el càrrec amb el lloc que l'alcaldessa ocupa a l'Ajuntament de Burjassot fruit del pacte del PSPV i el BLOCiU en aquest ajuntament de l'Horta, deixarà l'Ajuntament de Simat en mans del líder planetari Joan Serra, el que pot resultar encara més catastròfic.
Resulta si més no una paradoxa, d'altra banda, que els seguidors i dirigents del partit catòlic, neoblavero i conservador que ocupa l'alcaldia (com també van fer els seguidors d'Esquerra (Republicana)) aplaudiren amb entusiasme el minidiscurs del portaveu del PP, Sebastián Mahiques, senzillament perquè no va dir res, i això és el que vol el BLOCiU, que no es diga res. Tot un contrasentit amb la tàctica del BLOCiU de pretendre vincular a EU-Arc Iris amb el PP.

dijous, 22 d’abril de 2010

FITXATS

Tots aquells que van fer gestos d'aprovació cap al regidor d'EU-Arc Iris, Víctor Mansanet, i van aplaudir el seu discurs al ple d'elecció d'alcalde dissabte passat, han estat fitxats. Arc Iris ha hagut de rebutjar a esta web comentaris anònims que assenyalen amb noms, i sobre tot amb cognoms, tots aquells que aplaudiren el discurs de Víctor Mansanet, amb tot de desqualificacions personals i frases despectives, en el que representa un greu atac a la llibertat personal d'identificar-se amb una determinada opció política. És una mostra més de la regressió en valors que ha suposat la convulsió política provocada per aquells que s'han cregut triats pels déus, i cap partit polític de Simat ha de deixar de condemnar eixos fets.

dimecres, 21 d’abril de 2010

EL REGLAMENT SOBRE EL NOMENCLATOR ES VA APROVAR UN ANY DESPRÉS DE RETIRAR EL CARRER A AL TALL


El reglament al que al.ludeix el regidor de Cultura, Juli Ibáñez, sobre el nomenclátor de Simat per a justificar la retirada del carrer a Al Tall, segons el qual no es poden dedicar carrers a persones en vida, es va aprovar un any després de la retirada del carrer, segons ha especificat el regidor d'EU-Arc Iris, Víctor Mansanet, en resposta a les explicacions que va donar Ibáñez als amics del Facebook. Es, per tant, un reglament fet ad hoc per emparar i justificar la decisió nocturna i arbitrària de retirar el carrer al grup de música en valencià.
D'altra banda, la gerent del grup Al Tall, que casualment va compartir dinar diumenge amb el regidor d'EU-Arc Iris, ha confirmat que el regidor de Cultura no ha parlat res amb el grup sobre el carrer ni els ha donat cap explicació, en contra del que deia el regidor al Facebook. De fet, Al Tall pensava que la retirada del carrer s'havia produït a Tavernes de la Valldigna, i que havia estat decisió del PP.

dimarts, 20 d’abril de 2010

IBÁÑEZ EVITA DONAR EXPLICACIONS ALS SIMATERS DEL CARRER AL TALL PERÒ EN PARLA AMB ELS SEUS AMICS AL FACEBOOK

El regidor de Cultura de l'Ajuntament de Simat, Juli Ibáñez, que fins ara ha evitat donar explicacions públiques sobre la misteriosa desaparició del carrer Al Tall, sí en parla de l'assumpte amb els seus amics a la xarxa Facebook. Gràcies a aquesta eina hem conegut que l'Ajuntament no té cap intenció de reposar el carrer perquè diu que a Simat no es poden dedicar carrers a persones en vida, tot i que ell mateix va votar a favor el seu dia. I a més afig que ja ha parlat el que tenia que parlar amb els integrants d'Al Tall, als que ja ha donat unes explicacions que als simaters no ha donat. Ja tenim doncs excusa per no reposar el carrer al grup icona de la música en valencià. La pregunta és si quan haja mort algun integrant d'Al Tall se li podrà dedicar un carrer al grup, o hem d'esperar a que moren tots.
No obstant, el pitjor no és l'excusa, sinó l'ocultació. Unes explicacions que el regidor nega al conjunt dels simaters, i que sí dóna als amiguets del Faceebook fent el friki, una figura que ell, d'altra banda, tant denosta a la mateixa conversa. Arc Iris recomana no perdre's la seqüència del diàleg, amb més de 40 comentaris, que es pot seguir a través del perfil dels usuaris intervinents, i on el mateix regidor insereix o provoca comentaris denigrants contra Arc Iris.
Juli Ibàñez ha tardat només unes hores després de prendre l'alcaldia en fer una nova demostració de prepotència, menyspreu i ús d'informació privilegiada, com ja va fer al setembre de 2008 amb la programació oficial del 9 d'Octubre només unes setmanes després de ser nomenat regidor de Cultura. Hui per hui només els amics d'Ibáñez al Facebook coneixen les explicacions oficials sobre la retirada del carrer Al Tall. No obstant, el que no ha dit Ibáñez ni en públic ni al Facebook és qui va tindre l'ocurrència de retirar el carrer.
Juli Ibáñez deuria replantejar-se si realment està capacitat per a l'exercici de l'activitat política.
FRASES DE JULI IBÁÑEZ AL FACEBOOK
-"el que es tenia que parlar ja esta amb al tall, pero alguns volen fer polemica i traure merda d on no ha hi hagut res". (Llengautge propi d'un regidor de Cultura).
- "a simat no es pot posar nom a carrer de persona o persones en vida, perque amb la cosa d al tall ,trampa montada pel pp/arciris el proxim podria haver estat carrer de alfonso rus o paco camps... per ahi no passe". (O carrer Enric Morera, si hi ha prou vots. De tota manera, en això estàvem pensant a Arc Iris, en dedicar un carrer a Rus).
- "carrer xafantous...créc que està adjudicat, demà ho comprove" (proposa el regidor).
- "un bon carrer seria carrer frikiland, amb una bona representació simatera, jejeje!". (Je, je, je??? Serà per no plorar).

L'ALCALDESSA SIREROL ENCARA NO HA REFET L'ORGANIGRAMA

Tot i haver tingut dinou mesos per a rumiar-s'ho, la nova alcaldessa de Simat encara no ha dit què pensa fer amb l'organigrama municipal, quina serà la seua dedicació i quines retribucions percebrà. La primera mesura d'un alcalde acabat de triar ha de ser sempre un decret de ratificació o recomposició de l'organigrama municipal, on s'especifique a més quina serà la dedicació del nou primer regidor, l'horari d'atenció, les retribucions, i compatibilitat amb la seua ocupació actual.
Hui per hui hem d'entendre que l'alcaldessa segueix tenint delegades per l'exalcalde les àrees de la Dona i Participació Ciutadana, i que l'ex alcalde, el socialista Eladi Mainar, no té cap competència delegada, i ni tan sols sabem si el Bloc té intenció de delegar-ne alguna, si el cap de llista socialista té intenció d'acceptar-ne cap, o si acceptarà o no les que li propose Sirerol. A més a més, hem d'entendre que l'alcaldessa cobra els 300 euros mensuals que tenia assignada com a regidora. Tot això segueix vigent mancant un decret que ho modifique o bé ho ratifique, sobretot perquè les retribucions són nominals, i no poden ser genèriques, pel fet de que cada persona té circumstàncies distintes que la poden fer caure o no en incompatibilitats.
Amb tot el menyspreu, el BLOCiU de Simat ha dit a través de la xarxa Facebook que l'alcaldessa té coses més importants a fer que signar un decret de recomposició de l'estructura municipal. Potser. Arc Iris ha sigut testimoni de com Sirerol donava dilluns a les nou del matí les primeres instruccions al capataç municipal i com ordenava a la Policia Municipal patrullar des d'ara a peu en parella fent-se visibles pels llocs més concurrits. Però això no és cap obstacle per desembussar l'organigrama municipal, i més encara quan ha tingut dinou mesos per pensar-s'ho.

dilluns, 19 d’abril de 2010

DISCURS DE VÍCTOR MANSANET AL PLE D'ELECCIÓ DE L'ALCALDESSA DEL BLOCiU

El nostre vot és NO, perquè a nosaltres no ens mou cap encàrrec per part de l’interés partidista. És un NO crític i constructiu que naix d’un acte de rebel·lia. No volem ser còmplices d’aquest tripijoc absurd ni d’un equivoc absolut que resulta per a tots nosaltres una evidència unívoca: manar per manar. És un NO d’esperança cap al futur de Simat, perquè un poble que mira el seu futur, acaba per trobar-se’l.
No ens agradaria que algú, i encara menys la candidata a alcaldessa, interprete el nostre NO com una cosa personal. Nosaltres no podem, ni devem, votar una alcaldessa que ha basat tota la seua discreta i escassa gestió en l’obtenció d’un càrrec, el més important del municipi. No podem, ni devem, ni volem votar una alcaldessa que ha aportat ben poc, o quasi res, a la gestió del govern local. No volem ni devem donar la nostra confiança a una alcaldessa que ha incomplit el codi ètic que ella mateixa, amb el seu vot, va recolzar (assistència ostentosa a les processons religioses, aprovació de despeses de més de 7.000 euros en telefonia mòbil, certa deixadesa institucional i poc rigor a l’hora de portar endavant mesures del programa electoral).
No votarem una candidata que assumeix el paper de simple comparsa d’un govern del qual ella mateixa desconfia i en què hi ha persones que ha criticat fins i tot en algun article d’opinió. No donem suport a una candidata el grup municipal de la qual ha actuat en aquest Consistori amb favoritismes, caos organitzatiu, irresponsabilitat, ús partidista i privatiu d’informació generada per l’Ajuntament i complicitat amb actuacions refractàries com la retirada del nomenclàtor urbà d’un carrer dedicat al grup musicovocal Al Tall que prèviament havia sigut aprovat amb els propis vots del Bloc.
La nova alcaldessa s’ha trobat amb una Agenda 21 que li han fet gràcies a l’impuls d’Arc Iris. Però no sap què fer-ne amb les conclusions de l’informe socioeconòmic. El grup d’EU-Arc Iris ha insistit que l’Agenda 21 ha de ser l’eix que mou la política urbanística i de medi ambient de Simat. Aquest instrument és la garantia d’un futur millor i sostenible que estem obligats a conservar per als nostres fills i filles. Un futur que ha d’estar presidit per la convivència i la participació democràtica, la qualitat de vida i el respecte i promoció dels nostres valors culturals i paisatgístics.
La nova alcaldessa no s’ha distingit pel diàleg amb l’oposició, ni sembla estar massa assabentada de la legalitat urbanística en vigor i que justifica la incoherència del seu grup amb ínfules pamfletàries i paragrafades demagògiques. L’alcaldessa viu allunyada de la realitat quotidiana de Simat i el seu grup no s’ha prodigat en la presentació de mocions ni en marcar una línia d’actuacions en les seues àrees de responsabilitat (Participació Ciutadana i Dona), sent superada en iniciatives, moltíssimes vegades, pels seus socis de govern.
A més a més, per dignitat i per higiene democràtica, no volem ni podem votar la representant d’un partit, el BNV, que ha basat la seua darrera trajectòria amb contínues deslleialtats envers els seus socis accidentals; un partit que acull trànsfugues sense escrúpols i practica l’expoliació política com a arma per a aconseguir alguna renda institucional i algun que altre vot electoral. Un partit que sura entre la mar de la indefinició ideològica i que atia el foc de la cerimònia de la confusió fins a extrems d’autèntica ridiculesa. Un partit, al capdavall, que llevat d’algunes honoroses excepcions, ha capgirat el seu rumb cap a posicions d’autèntica formació regionalista i neoliberal.
Per a finalitzar, haig de confessar que l’acte que avui s’oficia ací és, ni més ni menys, la conseqüència d’una fatuïtat provocada per un pacte de conveniència que serveix, almenys, per conéixer fins a on pot arribar la hipocresia dels uns i l’ambició personal de determinats gestor públics que, tot i disposar de quasi el 80% del pressupost, ha demostrat amb escreix la seua incapacitat i la seua mediocritat per a administrar els diners dels nostres conveïns i conveïnes. No debades, “Cadascú en la seua òrbita i segons les seues forces, intenta procursar-se això: una vanitat satisfeta”. Així ho afirmava Joan Fuster. I tenia raó.

SERRA SUGGEREIX LA DIMISSIÓ A VÍCTOR MANSANET

El cap d'Esquerra (Republicana), segon alcalde, alcalde accidental, regidor d'Urbanisme, Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, conseller de mancomunitats, membre de consorcis, president comarcal d'Esquerra (Republicana), i president local consorte del partit, Joan Serra, va suggerir al seu discurs al ple d'elecció d'alcaldessa que el regidor d'EU-Arc Iris deuria dimitir en haver condicionat el seu càrrec a la durabilitat del Pacte del Polit de Simat. En primer lloc, Serra hauria de dir en quin lloc va proclamar solemnement Víctor Mansanet que condicionava la seua continuïtat a la durabilitat del Pacte del Polit.
I en segon lloc, que vaja en compte Joan Serra no siga ell qui haja de deixar el càrrec abans d'hora per haver coaccionat políticament amb arguments falsos un veí de Simat pertanyent a Arc Iris, abusant de la seua posició i aprofitant-se de la seua condició de tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme. Només per això, Joan Serra hauria d'haver dimitit sense que ningú li ho demanara.
PD: Aquest article no el podrà censurar Joan Serra tal com va fer a les publicacions al Facebook que va manar retirar al regidor Juli Ibàñez, el facebooker oficial de l'ajuntament.

ARC IRIS DEMANA AL BLOCiU QUE REPOSE EL CARRER AL TALL ABANS DEL CONCERT DE DIUMENGE


Per dignitat col.lectiva, i per respecte als acords del ple, Arc Iris demana a la nova alcaldessa Sirerol que ordene reposar el carrer Al Tall abans del concert que el grup donarà a Simat diumenge vinent. A més a més, Arc Iris exigeix a la nova alcaldessa que faça un gest i delate a la persona del govern local que va ordenar d'amagat a l'agost de 2008 la retirada del carrer, i que ha estat protegit durant els di-nou mesos de l'alcaldia de Mainar. Ara la nova alcaldessa té l'oportunitat de demostrar el que pregona als seus discursos. Per contra, si segueix encobrint l'autoria de l'atemptat contra la democràcia que va suposar la retirada del carrer, Arc Iris s'encarregarà de que el poble no ho oblide a les eleccions de 2011.
És greu que es retire de forma arbitrària un carrer que es va dedicar al grup musical per un acord del ple, però més greu encara és que ningú del govern local assolisca l'autoria, ni s'haja donat cap explicació sobre els motius de la decisió.

diumenge, 18 d’abril de 2010

PRIMERA FEIXISTADA

EL TRIO ES RESERVA LA PRIMERA FILA PER ALS SEUS
La renúncia de Mainar a l'alcaldia ha deixat al capdavant de l'ajuntament a la dreta catòlica, convergent, neoblavera i liberal del BLOCiU, en combinació letal amb Serra. I ja abans de que es produira l'elecció de la nova alcaldessa, ens van delectar amb la primera feixistada. La primera fila del saló de plens se la van reservar per als seus, i la van ocupar càrrecs del Bloc, però també altre persones que no eren càrrecs públics. D'entrada, un ple, ordinari o extraordinari, és una sessió d'un órgan col.legiat oberta al públic, i tan públic és l'inútil integral d'Enric Morera com qualsevol altre veí de Simat. No estàvem a la presentació d'una fallera major, encara que poguera semblar-ho. Però en segon lloc, a l'oposició ni tan sols li van preguntar si tenia algun convidat.
A la primera fila van seure el secretari general del Bloc, Enric Morera, Miquel del Pont que ni és regidor ni és res, l'esposa del coaccionador dels quatre milions, que no és cap càrrec públic, i la companya de l'exalcalde, que tampoc és cap càrrec públic. Mal començament per la nova alcaldessa, mal pel coaccionador, a qui corresponia dirigir el ple com alcalde accidental, i mal comiat per l'exalcalde en permetre-ho.
Els minuts previs van ser la gran desfilada del goig, la satisfacció i la integritat. Joan Maria Mansanet d'americana marró clar i camisa blanca recorria l'avinguda de la Font Menor camí de l'Ajuntament. Pel camí va recollir l'Aureli, per sort amb la salut recuperada, qui amb roba de dissabte va acudir a l'ajuntament en companyia de Joaquín Polache Santandreu. Pastorets i pastoretes, portadors d'andes i guions, tots a l'ajuntament. Tot una festa. I en això que arriba el gran estadista i promotor del transfuguisme Enric Morera amb tota la seua desvergonya a cavall de l'únic cotxe oficial del que pot fer ús el Bloc després d'haver traït a Esquerra Unida. Un privil.legi usurpat, per tant.
Eladi Mainar ja ens ha deixat l'empastrada del BLOCiU-Serra. Qui la desempastrarà?

divendres, 16 d’abril de 2010

ARC IRIS, CONTRA LA IMPUNITAT PER AL FRANQUISME


Monument als caiguts del bàndol feixista al cementiri de Simat.
Arc Iris dóna suport al moviment internacional que lluita contra la impunitat per al franquisme, i pressionarà al nostre àmbit, el local, per a eradicar tota la simbologia del règim franquista que encara perdura, com ara el monument als caiguts del bàndol feixista que perviu al cementiri municipal . Arc Iris exigeix als integrants del Pacte de "Progrés" instal.lats al govern local la immediata retirada d'aquest monument d'homenatge al règim feixista amb tanta celeritat com va desaparéixer la placa del carrer Al Tall.

dijous, 15 d’abril de 2010

MAINAR RENUNCIA I DEIXA A SERRA 63 HORES D'ALCALDE

Dissabte a les 13 hores la corporació local de Simat triarà nou alcalde. Fins aleshores, el segon alcalde, Joan Serrà, serà alcalde, per la qual cosa Arc Iris recomana tancar portes i finestres i estar a l'aguait. És possible que fins i tot ens delecte amb un ban per anunciar la seua alcaldia accidental. D'entrada, fent ús i abús de la seua condició, Joan Serra es va estrenar en la seua alcaldia accidental fent al ple extraordinari d'ahir, 14 d'abril, una patètica exaltació dels valors republicans, i altra no menys patètica exaltació de la tasca d'Esquerra (Republicana) al govern municipal. I això que quan ha tingut ocasió sempre ha renegat de la república espanyola. I ho va fer en un ple extraordinari on en teoria no caben torns d'intervencions, però ahir, una vegada acceptada la renúncia de Mainar, no hi havia autoritat per damunt d'ell que el fera callar, i ho va aprofitar. Serra alimenta el seu ego a mossos.
D'altra banda, ahir es va celebrar la primera sessió del ple sense comissió informativa prèvia, el que va generar les protestes del regidor d'EU-Arc Iris, Víctor Mansanet. De fet, s'hi va crear confusió en un dels punts de l'ordre del dia: una factura d'onze mil euros que gira l'enginyer Bernardo Montserrat, el del golf, per haver redactat el projecte d'una rotonda. És el reconeixement extrajudicial d'una factura que s'ha girat sense el format adeqüat, sense indicar el número de col.legiat acreedor, i que a més representa només una part del treball que s'ha de facturar, curiosament tot just sota límit legal a partir del qual s'ha de convocar concurs públic.
Per últim, el ple va aprovar el projecte de l'ampliació i rehabilitació de la planta baixa de la Casa de la Cultura per al servei de biblioteca i eliminiació de barreres arquitectòniques, una obra que costarà vora 300.000 euros (IVA inclòs), i que s'adjudicarà mitjançant procediment d'urgència a càrrec del segon Pla Zapatero.

dimecres, 14 d’abril de 2010

LA PLATAFORMA DELS POBLES CRITICA LA POLÍTICA URBANÍSTICA DE SIMAT

La PLATAFORMA PELS POBLES DE LA SAFOR, davant l’exposició pública de les subsanacions del PGOU del municipi de Simat de la Valldigna, vol al•legar:
• Des de la Plataforma lamentem la manca de sensibilitat mediambiental i patrimonial al no protegir ni contemplar cap mesura de protecció per l’horta simatera, el sistema de rec, els espais naturals i els edificis patrimonials situats en aquesta part del terme. Tots els PGOU són una planificació municipal del territori pels propers anys i han de facilitar tot tipus de polítiques, no únicament les urbanístiques. Per tant, exigim la protecció de l’horta simatera com a sòl agrícola protegit, dels espais naturals sensibles com la Font Tarda, com a sòl forestal protegit i dels elements patrimonials que hi ha a l’horta (alqueries, sèquies, sènies, corrals…) com a Béns de Rellevància Municipal (BRM).• Des de la Plataforma considerem que el PGOU és una gran oportunitat per a articular la connectivitat del municipi, ja siga ecològica, paisatgística com urbana, per tant, el PGOU ha de contemplar en primer lloc la protecció com a Bé de Rellevància Municipal (BRM) de la Mesquita de La Xara, i del seu entorn immediat i en segon la seua connexió amb el convent de Sta Maria de la Valldigna (BIC), que assegurara, no només la protecció i restauració d’un patrimoni fonamental del País Valencià, sinó també la seua integració paisatgística dins d’un entorn rural i no urbanitzat. Per tant exigim un corredor de sòl no urbanitzable protegit que unisca els dos valiosíssims elements culturals, la protecció de la Xara com BRM i un perímetre al voltant del BRM de sol no urbanitzable protegit. El corredor haurà de tenir com a poc els valors tècnics recomanables: 500 metres d’amplada irregular i un perímetre al menys com el mínim recomanable pels estudis d’impacte ambiental: 1.000 metres al seu voltant.• Des de la Plataforma recomanem la creació d’un Paratge Natural Municipal (legislat per la llei d’espais naturals del País Valencià), que abarcara el perímetre del BIC Convent de Sta Maria de la Valldigna, el perímetre de la Xara i el corredor agrícola en questió, per tractar-se d’un espai natural de gran valua, un clar exemple d’espai natural alterat agrícolament des de fa centenars d’anys i un espai importantíssim de recàrrega dels aqüífers.• Des de la Plataforma exigim la protecció de la Font Tarda, com a sòl forestal protegit i com a paratge natural municipal, que assegure la seua permanència, el seu entorn natural, un pla especial de planificació i polítiques de recolzament als propietaris, difusió dels valors naturals i patrimonials i restauració d’ecosistemes allà on calga.• Exigim la delimitació d’un perímetre mínim de 1.000 metres que és catalogue al PGOU com a zona de preferència arqueològica al voltant de l’edifici de la Xara.• Exigim aplicar “in extremis”, ja en aquestes subsanacions, la moció aprovada per l’Ajuntament de Simat en el que és declaren Bens de Rellevança Municipal (BRM),l’esmentat edifici i el sistema de rec primari que l’envolta, instar i promoure la tramitació perque la catalogació dels esmentats BRM siguen declarats Bens d’Interés Cultural (BIC) per part del Govern de la Generalitat.• Establir un programa de custòdia del territori, com a instrument per articular compensacions econòmiques i/o tècniqes als propietaris afectats pels perímetres de protecció en questió, pel corredor ambiental- cultural que els uneix, pels Béns de Rellevància Municipal i per les zones de sol no urbanitzables protegides o agrícola protegides. Aquest programa de custòdia del territori haurà de contemplar mesures que potencien la reconversió de les zones integrades en el programa (les anteriorment citades) a l’agricultura i ramaderia ecològica, així com mesures de compensació i assessorament tècnic, difusió i formació.• Des de la Plataforma, considerem que un PGOU és un moment determinant per establir el màxim de possibilitats territorials de tot tipus (no únicament urbanístiques), i per tant, considerem que és vital pel municipi que aparega al PGOU la promoció de la cultura ecològica i la promoció etnogràfica mitjançant la creació d’un Ecomuseu que arreplegue la tradició agrícola del poble. Igualment, amb aquest sentit i direcció, protegir tota la xarxa hídrica d’origen musulmà i mitjeval com a BRM, i un corredor agrícola protegit a banda i banda d’aquesta xarxa hídrica (com a sòl agrícola protegit), i finalment catalogar tot aquest espai (xarxa hídrica i corredor), amb la categoria d’Ecomuseu.
La PLATAFORMA PELS POBLES DE LA SAFOR, davant l’exposició pública de les subsanacions del PGOU del municipi de Simat de la Valldigna, vol manifestar:• La PLATAFORMA és congratula de les coincidències amb els plantejaments que a hores d’ara debat i documenta l’AGENDA 21 municipal prescriptiva davant qualsevol modificació del PGOU i convida al Govern a assumir el Pla d’Acció Local (PAL) així com les conclusions emeses des d’aquest fòrum convocat des del mateix Ajuntament.• Respecte a les informacions aparegudes en premsa en les que el Govern Municipal manifestava la seua intenció de convocar un Referèndum per tal de consultar al poble respecte a la construcció d’un camp de golf amb urbanització als voltants del Monestir i La Xara, manifesta que els BRM i els BIC són béns que queden protegits per la importància que tenen com a símbols de la nostra identitat i de la nostra història, com a fonts de coneixements i de cultura popular i com a elements generadors d’economia estable i duradera, que els espais que els voltegen, són vitals per a la supervivència d’aquests Béns i que garanteixen la seua coherència en un entorn al qual estan lligats totalment. La ciència ha determinat el gran valor d’aquests espais i un referèndum no pot legitimar la seua destrucció. El genocidi nazi no hagués estat legitimat encara que s’haguera referendat, i que qualsevol agressió als esmentats indrets tindrien per nosaltres caràcter de terrorisme mediambiental amb efectes irreparables en el paisatge, economia i estructura del teixit municipal, desbrafant l’essència i identitat que Simat hi te com a poble• Respecte a l’exposició publica que és duu a terme a hores d’ara a Simat, la Plataforma pels Pobles de la Safor, recorda l’obligació de les institucions públiques de facilitar mitjançant totes les eines disponibles l’informació d’interés municipal que s’hi tramite i demana la publicació en web municipal de les subsanacions integres ara en procés de tramitació.
La Plataforma Pels Pobles de la Safor presentarà per registre d’entrada a l’Ilm. Ajuntament de Simat de la Valldigna el present text com al•legació popular a les esmentades subsanacions del PGOU promogudes des del Govern simater, tot i demanant la seua consideració des del mateix dia de la seua publicació en premsa.

dilluns, 12 d’abril de 2010

MAINAR SIGNA LA RENÚNCIA


L'alcalde de Simat, el socialista Eladi Mainar, ha signat la renúncia al càrrec, i en donarà compte al ple a la sessió extraordinària convocada per a demà dimecres a les 19 hores. Tot seguit s'haurà de convocar una nova sessió extraordinària per a dissabte 17 d'abril, que en teoria deuria convocar el segon alcalde, per a l'elecció de nou alcalde. Mainar´compleix d'aquesta forma el pacte signat amb el Bloc i Esquerra (Republicana), pel que el PSPV havia de romandre 19 mesos a l'alcaldia, i deixar pas al Bloc els tretze mesos que resten de mandat. Per tant, si no hi ha sorpreses ni traïcions, la cap de llista del Bloc, Agustina Brines Sirerol, es convertirà dissabte en la nova alcaldessa de Simat.
Mainar deuria ara fer balanç públic del que han suposat els di-nou mesos a l'alcaldia, i sobretot valorar si li ha eixit a compte al PSPV local. Arc Iris insisteix en què el PSPV va estar massa generós en la signatura d'un pacte que ha deixat bona part de les competències en mans del regidor únic d'Esquerra (Republicana), qui d'altra banda seguirà controlant la gestió municipal, tant li fa si amb un alcalde del PSPV com amb una alcaldessa del Bloc. Això ha fet que bona part dels ciutadans i dels electors, encara hui, no hagen entés ni acceptat una moció de censura tardana que semblava tindre com únic objectiu desallotjar al PP. Les posteriors divergències en la gestió qötidiana, com s'ha demostrat sobretot en matèria urbanística, han avalat aquesta creença.
Ara s'obren més interrogants. La futura alcaldessa té un lloc de treball eventual a un ajuntament de l'Horta on el seu partit té responsabilitats de govern. Per llei, ninguna persona pot percebre dos remuneracions per dos càrrecs públics distints. Renunciarà, doncs, Agustina B. Sirerol al seu lloc a l'Ajuntament de Burjassot per a dedicar-se amb exclusivitat al poble del que serà alcaldessa? O serà alcaldessa a temps parcial absentant-se a la seua feina? Quina serà la implicació del PSPV en la nova configuració del govern local? Perquè la implicació de Joan Serra ja sabem quina serà: a més buit de poder, més poder per a ell. Mainar va vorejar la fulla de la navalla per tal de controlar a Serra. Ho farà també Sirerol? O deixarà que l'omnipotent Joan Serra acabe per fer-se amb el control absolut de l'Ajuntament de Simat de la Valldigna?
La solució, als pròxims mesos. El regidor d'EU-Arc Iris no votarà a Sirerol com a nova alcaldessa i explicarà els seus motius en el discurs al ple de dissabte.

dijous, 8 d’abril de 2010

UN GRUP DEMANA AL FACEBOOK UN MONUMENT PER A WARO



Un grup promogut per un anònim/a la xarxa Facebook reclama dedicar un monument a Waro, l'infatigable treballador municipal desaparegut fa dos anys. La iniciativa, que té ja més de trenta seguidors simaters, neix arran de la proliferació d'escultures a Simat. Davant aquest esclat d'art al carrer, els facebookers simaters reclamen un espai per a Waro. El més positiu d'aquesta iniciativa és que s'ha aconseguit una foto de Waro. Arran de la seua mort, el 14 de març de 2008, Arc Iris va tractar d'aconseguir una foto per il.lustrar un homenatge que se li va fer a aquesta web, i no va ser possible. Ara ja tenim una foto gràcies al grup del Facebook.




dimarts, 6 d’abril de 2010

AL TALL VISITA SIMAT PER PRIMERA VEGADA DES DE LA RETIRADA DEL CARRER



Segona visita del grup Al Tall a Simat, i primera des de la retirada del carrer que tenia dedicat al municipi. El grup no és alié a la polèmica. Sap que Simat era el primer municipi que li havia dedicat un carrer, i sap que el carrer el van retirar qui menys ens esperàvem. El que no saben els integrants del grup, com no sap encara ningú, es qui va ordenar la retirada del carrer i per quins motius. Potser el concert que oferirà Al Tall el 25 d'abril a Simat siga un bon moment per exigir transparència.

PERQUÈ S'HA TANCAT L'ABOCADOR DE FITOSANITARIS?


La regidoria d'Agricultrua, o potser la de Medi Ambient, tan acostumades a emetre bans banals, ha ordenat el tancament de l'abocador de residus fitosanitaris del camí de Malet sense més anunci que el cartell que ha instal.lat al mateix abocador, d'on s'han retirat els contenidors. No es saben els motius del tancament.
L'Ajuntament de Simat va aprovar al ple de setembre de 2008 un conveni amb l'empresa Sigfito Agroenvases per a la recollida i reciclatge d'envasos de productes fitosanitaris. Al mes de març de 2009 les regidories de Serra van anunciar als llauradors que el punt de recollida era l'ecoparc. No obstant, romania obert un punt d'abocament al camí de Malet que suposadament havia de gestionar l'empresa, però la freqüència de retirada no era l'adequada i sovint l'abocador es desbordava, tal com ha denunciat en diverses ocasions aquesta web.
Ara, de cop i volta, l'abocador ha aparegut clausurat sense més explicacions.

dijous, 1 d’abril de 2010

SERRABAN

La regidoria de medi ambient ha fet eixir hui a veïns i veïnes al carrer a les 14:20 per escoltar el següent ban: un grup de voluntaris vigilarà les muntanyes de l'u al 12 d'abril. Perfecte. És encomiable. Ara que algú ens explique la utilitat del ban, a no ser que siga d'efecte dissuasori per a que a ningú se li ocorra botar foc a la muntanya eixos dies que estarà vigilat. Algú abusa del megàfon.