diumenge, 7 de setembre del 2008

SERRA APROFITA UNA ASSEMBLEA DE LA SEUA COOPERATIVA PER A FER PROPOSTES POLÍTIQUES

El segon alcalde de Simat, Joan Serra, va fer ús de la seua condició de segon alcalde per a dirigir-se com a tal als socis de la seua cooperativa en l'assemblea celebrada divendres, per a anunciar que mentre siga regidor d'Agricultura farà el possible per a fusionar les dos cooperatives de Simat.
El projecte de fusió és tan vell com ambdues cooperatives, i des d'Arc Iris ja vam fer una proposta en este sentit el passat 4 d'abril en un escrit a esta web (veure arxiu) que ara fa seu el segon alcalde.
La voluntat és bona i el segon alcalde tindrà el suport d'Arc Iris si es pren amb seriositat el projecte de fusió. Ara bé, el que no es pot fer és aprofitar una assemblea de la cooperativa per a dirigir-se com a segon alcalde a desenes i desenes de cooperativistes que havien estat cridats a una assemblea de la seua cooperativa, i no a una reunió municipal.
Si Serra vol fer propostes polítiques relacionades amb les cooperatives, hauria de convocar com a segon alcalde o com a regidor d'Agricultura a tots els cooperativistes, els d'una i els de l'altra cooperativa, i fer els plantejaments que crega convenient davant dels que decidiren acudir.
A foro alié no pot irrompre una autoritat municipal per a fer les seues propostes polítiques.
Des d'Arc Iris ja deiem el passat 4 d'abril que pel bé de Simat i de les seues famílies, pels llauradors, i pel futur col.lectiu, cal fer un esforç per optimitzar els recursos que té ara el poble per a manipular i comercialitzar els productes del nostre camp. Cal deixar de banda orgulls, hipocresies i ambicions personals i pensar com de bé ens aniria als simaters una fusió de les dos cooperatives. S'està malbaratant la capacitat dels simaters de traure més rèdit de l'exportació dels nostres productes agrícoles.
I com s'ha de fer? Només es pot d'una manera: deixant-ho en mans professionals. Cal encarregar a persones qualificades un projecte de fusió i aplicar-lo seguint al peu de la lletra totes les indicacions.
Qualsevol projecte de fusió recomanaria, potser, el nomenament d'una junta única provisional amb persones capacitades per tal de dur endavant un procés que no es fàcil, però tampoc impossible. Eixa junta provisional seria l'encarregada de valorar el patrimoni i la capacitat productiva de cadascuna de les cooperatives, i de promoure unes instal.lacions noves, modernes i ajustades a les necessitats, sufragades amb el valor patrimonial actual, que evidentment s'hauria de vendre.
L'imminent execució del polígon industrial de Simat, ara ja no tan imminent, seria una ocasió única que no es pot deixar passar per a fusionar les cooperatives, construir unes modernes instal.lacions úniques, i donar pas a una renovació de la direcció quan la junta provisional havera acabat eixa tasca.
Simat multiplicaria per deu la seua competitivitat en la producció, tractament i comercialització dels seus productes agrícoles, i el llaurador començaria a guanyar diners després de molts anys sense arribar gairebé a cobrir les despeses.
En eixe escrit del 4 d'abril defeniem que l'ajuntament no pot restar al marge del procés. És més, hauria de ser l'impulsor. Només portar amb èxit una operació d'eixa magnitud justificaria tot un mandat municipal. Però afegíem en aquella data que per a això cal valentia política, capacitat, i sobre tot visió de futur. Potser és el que li falta al nostre govern municipal, dèiem aleshores, quan el govern encara era del PP. Vorem si l'actual govern té valentia i capacitat per portar endavant el projecte amb èxit, això sí, sense irrompre en assemblees alienes.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja s´haveu comprat el gos?
Es que sinò Serra no us podrà denunciar.
Quanta merda.

Anònim ha dit...

Eixa mesura de sancionar els propietaris de gossos que no recullen les deposicions dels animals és exagerada, i per tant serà contraproduent. És intolerable que hi haja propietaris d'animals que no recullen les deposicions. Però el que cal no és aplicar mesures coercitives de cop i volta. El que caldria és, primer, una campanya de sensibilització dirigida als propietaris d'animals, facilitar bosses de recollida, i passat un temps, si cal, campanya de sancions. Ara bé, s'hauria de mirar també de sancionar l'Ajuntament per no disposar d'un Servei Públic de Neteja. Perquè si guarros són els que embruten, guarros són els que no netejen. És intolerable que un gos cague al carrer, però és més intolerable que l'Ajuntament deixe la boñiga setmanes i setmanes perquè no hi ha servei de neteja. O no? Serra, te n'has passat.

Anònim ha dit...

qui embrute que neteje, i si no que pague.