diumenge, 18 de febrer de 2018

L'AJUNTAMENT REPOSA EL PANELL DE LA VISTETA


L’Ajuntament de Simat ha reposat el panell turístic del mirador de la Visteta amb l’esperança de que aquesta vegada siga respectat. Este mateix panell va ser destrossat fa ja vora un any en un acte de pur vandalisme gratuït. Es tracta d’una reproducció fotogràfica a gran tamany del mateix paisatge que els visitants contemplen des del mateix punt d’observació del panell, que conté explicacions de tots i cadascun dels punts d’interès de la Valldigna. És un element molt valorat pels turistes, atés que en un colp d’ull ofereix la informació més rellevant que el viatger pot trobar a la Valldigna només descendint el port de Barx. 

dimarts, 13 de febrer de 2018

BALDUINO: "AMB COETER II S'ACABARÀ LA PILOTA A SIMAT. NO HI HA RELLEU"


Balduino Company Martí ha estat pilotari de primera línia i ara és un dels més importants trinqueters. No obstant, pràcticament va arribar al món de la pilota de casualitat. Abans va ser jugador de futbol, en la posició de porter. “Jo tenia afició al futbol i les motos, fins que un dia un amic, Toni Martí, em va animar a anar al trinquet, i curiós per naturalesa, hi vaig anar”. Eixe dia hi havia una partida d’aficionats, Balduino va trobar fàcil la pràctica, i en eixe mateix moment va arreglar la seua primera partida. Era una partida “de riure”, afirma, però un dels espectadors va comentar “eixe esquerrà és porrero però quan l’encerta la porta forta”. Ahí va començar el Balduino pilotari.
A partir d’ahí començà a acudir totes les vesprades al trinquet, i a jugar contra els millors aficionats. Després començà a freqüentar el trinquet de Tavernes, on Manolete li arreglava partides amb aficionats de tots els pobles del voltant, i després començà a vestir de blanc de la mà del també expilotari simater Sagasta, i seguint els consells del desaparegut Ángel el Trinqueter, qui va ser un dels principals artífex d’este esport a Simat. “Recorde la primera partida com a professional, a Vilallonga, i d’ahí ja vaig passar a jugar a trinquets com ara Gandia, Oliva, Canals, l’Olleria, Llutxent, i als de la Marina, Gata, Pedreguer, Ondara, Benidorm i Benissa. Allà on ens llogaven”, explica.
Era l’època daurada de la pilota a Simat, un santuari ara tancat. De la mà de Rafael Mogort “El Coto” i Ángel el Trinqueter, el raspall va viure una època d’esplendor a Simat. Eixiren pilotaris com ara Coeter, Loripi, Ciscaret, Jaume, el propi Balduino, i posteriorment Coeter II i Sagasta II, entre altres. “Tot açò s’ha acabat”, afirma l’expilotari, qui atribueix la situació al tancament del trinquet, inactiu de fa vora tres dècades, tot i ser el segon més antic després del de Pelayo.
Balduino ha viscut moments memorables amb la pilota, una vida esportiva en la qual “per sort” el van respectar les lesions. Va guanyar la lliga de raspall en 1988, i recorda de forma especial que va jugar la partida d’exhibició a les Olimpiades de Barcelona en 1992 al costat de Loripi, fins ara els dos únics simaters que poden dir que han  pres part en unes Olimpiades.
Als 39 anys començà a abandonar la pilota. “Ja no disfrutava i tenia moltes obligacions laborals”, afirma. No obstant, encara va jugar durant cinc anys més, i durant un periode major va exercir de monitor a les escoles de pilota de Tavernes, Alzira i Gandia. Va ser una època en la que també va disfrutar de l’esport, afirma.
Ja fora de la competició, va seguir acudint als trinquets com espectador, i recorda una conversa amb Malonda que li va propiciar romandre lligat al món de la pilota. El pilotari oliver li va fer notar a Balduino en una conversa que molts trinquets estaven tancant, i molts jugadors no podien ni fer partides. “Ací hi ha que fer alguna cosa, ens vam dir”, relata. Dit i fet, crearen l’empresa Rojos i Blaus, llogaren als clubs i començaren a fer campionats per tots els trinquets que ho sol·licitaven. Balduino pensa que aquella iniciativa ha resultat fructífera, perquè al poc de temps obriren el trinquet de Castelló de Rugat en col·laboració amb el club local. “Es tractava de vore si podíem ambientar la cosa, i va resultar un èxit”, afirma. A Castelló de Rugat comença, doncs, la seua etapa com a empresari trinqueter. Després passà a gestionar també el de la Llosa de Ranes, i ara comptabilitza ambdós escenaris.
El futur de la pilota
Sobre el futur de la pilota, Balduino es optimista: “Crec que d’una o altra manera ho farem bo. El que hem d’aconseguir és que els valencians deixen de vore el trinquet com una cosa que no va amb ells. Recorde quan jugàrem a Barcelona que els catalans es mostraven admirants de que els valencians tinguérem un esport propi i atòcton. Si preguntes a molta gent que ara no sent cap interés pel trinquet ni la pilota, de segur que els seu pares o els seus avis hi van jugar o van ser aficionats al trinquet”, afirma. 
Té més motius per ser optimista: hi ha més escoles que mai, però cal estimular més als professionals per a que els més joves tinguen referents en este esport. La figura del trinqueter és per a ell una peça clau per a retornar la pilota a la condició d’espectacle esportiu. Té confiança també en el paper que juguen la Fundació i la Federació.
Reclama, això sí, un poc de suport institucional. “A tots els polítics els veus amb molta voluntat, però jo sempre dic el mateix, mai els veig als trinquets. Només van el dia de la foto, i no sempre”.
Pel que fa al trinquet de Gandia, ara amb les obres paralitzades, està convençut  de que més d’hora que tard acabarà obrint, perquè, afirma, “Gandia ha estat sempre un referent en el món de la pilota”. No té la mateixa impressió del futur de la pilota al seu poble, Simat, abans un referent indiscutible i centenari. En opinió de Balduino, no hi ha perspectives de que s’hi vaja a reobrir el trinquet, i per suposat que no hi haurà relleu generacional. Amb Coeter II s’ha acabat la pilota a Simat.

dimarts, 6 de febrer de 2018

EL SIMATER CARLOS FERRANDO ES CLASSIFICA PER AL CAMPIONAT D'ESPANYA DE DUATLÓ


L'atleta simater Carlos Ferrando, entrenador del CA Safor Delikia Sport, va competir diumenge 4 de febrer amb la Universitat d'Alacant en el XXIV Duatló Carnestoltes d'Águilas (Múrcia), en distància sprint. Va quedar en 13ª posició amb un temps de 56:36 i va aconseguir classificar-se per al Campionat d'Espanya de Duatló, que es disputarà els pròxims dies 7 i 8 abril a Avilés (Astúries).

divendres, 26 de gener de 2018

EUPV, EN AGITACIÓ INTERNA

EUPV va jugar un paper determinant en la persecució de la corrupció en la vuitena legislatura de les Corts (2011-15), i també a la Diputació de València, on va posar al descobert els tripijocs de l'expresident Rus, i no obstant, va quedar sense representació parlamentària a les eleccions autonòmiques de 2015. D'aleshores ençà, la situació interna no ha fet més que empitjorar, fins l'extrem que s'ha hagut de convocar una assemblea extraordinària per a febrer per a ratificar o fer for l'actual coordinador, David Rodríguez.
Escoltant uns i altres no es sap ben bé qui era qui desitjava l'assemblea extraordinària, si els partidaris de Rodríguez o els seus detractors. El sector afí al coordinador, que s'anomena "L'esquerra a l'ofensiva", afirmen que la convocatòria arriba arran de centenars de signatures de militants donant suport a Rodríguez, i presenten l'assemblea de febrer com una oportunitat de depurar el Consell Polític Nacional, on creuen que no estan ben representades les actuals correlacions de forces. Els detractors preferien una dimissió de Rodríguez i la reposició del càrrec al Consell Polític, órgan que fa pocs mesos va retirar la confiança al coordinador.
"Ara serà la militància la que amb els seus vots decidisca el futur de l'organització", afirmen des de l'entorn de David Rodríguez. En aquest sentit, afirmen l'aposta ha sigut ferma perquè és el conjunt de de la militància la que vote de manera presencial a la nova direcció.
En la petició d'Assemblea Extraordinària, hi ha en joc la "necessitat" d'harmonitzar els estatuts d'EUPV amb els de IU (en relació a la presència dels partits polítics integrants en l'òrgan de coordinació, la recuperació dels protocols amb els partits, la representativitat de les comarques, etc), encara que aquesta última proposta no ha sigut aprovada pel CPN en la seua actual composició.
Ara començarà un procés democràtic de consulta amb les bases per a l'elaboració d'una candidatura "el més àmplia i representativa d'EUPV".
Tal com ha destacat el propi coordinador general d'EUPV, David Rodríguez, "aquesta assemblea ha de significar el primer pas per a posar a l'organització a treballar plenament en els seus objectius, per a mobilitzar a la societat cap a la transformació real, per a combatre la situació d'emergència social que es viu en el País Valencià, i per a aplicar mesures que realment s'enfoquen a la defensa de la classe treballadora, amb una aposta clara per un programa d'esquerres. Allo important no són les individualitats sinó el millor equip de direccio, i que tot està obert”.
EUPV era l'esperança per als electors de l'esquerra que ja no es senten representats pel PSOE, i que han quedat un tant decebuts amb Podemos en el paper de combatre la situació d'emergència social a través de mesures realment transformadores i en defensa de la classe treballadora.
Però la condició d'extraparlamentari d'EUPV no ha sentat bé a les seues perspectives, per més que Rosa Pérez Garijo s'esforce des de la Diputació amb els tocs de distinció d'esquerra genuina davant un PSOE i un Copromís més ocupats en copar llocs de gerent en empreses públiques i semipúbliques. I si les perspectives d'EUPV ja no eren bones, no cal que parlem si l'assemblea de febrer l'han de resoldre a ganivetades. 


dimecres, 24 de gener de 2018

41 ANIVERSARI, MATANÇA D'ATOCHA

La matança d'Atocha de 1977 va ser un atemptat terrorista comesa per terroristes d'extrema dreta al centre de Madrid la nit del 24 de gener de 1977, en el marc de l'anomenat terrorisme tardofranquista. Cinc advocats van ser assassinats, la qual cosa va marcar la Transició espanyola iniciada després de la mort del dictador


dissabte, 30 de desembre de 2017

COMPTE, ENTREM EN ANY ELECTORAL

El missatge de Cap d'Any d'Arc Iris es centra en parar compte de que dilluns 1 de gener podrem dir ja que l'any que ve hi ha eleccions. Entrem, doncs, en any electoral, eixes dates a les que els governants li tenen pànic, i en les que s'ha de donar compte si allò promés o els objectius fixats es corresponen amb la realitat del 2018. Els esbossos, les maquetes, els plànols i les paraules queden enrere, ara es reclamen coses tangibles.
Arc Iris llança la pregunta de si tenim un model, una ruta diferent de la que teniem fa quatre, huit, dotze, setze o vint anys, i la pregunta la deixem en l'aire mentre insistim en una realita que cap any electoral podrà remeiar: la indisimulada discriminació del Govern del Botànic cap a Simat amb la complicitat del Govern del Musical, aquell que es va presentar després de les eleccions del 24 de maig de 2015 al saló d'actes de la Societat Unió Musical, inclosa una comissió de seguiment del pacte que suposem s'haurà constituït i reunit. 
S'han destinat cent vegades més diners a buscar fòsils de dinosaure a Morella que a mentenir un mínim de pols vital al voltant de l'antic monestir de la Valldigna. La discriminació perpètua i sistemàtica de Simat per part de l'actual Consell és una cosa que de segur els simaters no oblidaran quan a meitat de 2019 hagen de triar de nou els seus representants municipals i autonòmics.

BON 2018. 

diumenge, 17 de desembre de 2017

LOURDES BOÏGUES GUANYA PER SEGONA VEGADA EL PREMI ENRIC VALOR


L’escriptora simatera Lourdes Bogues tenia este dissabte la presentació del seu darrer llibre, “Fills de la fam”, a la casa de la cultura del seu poble a les 19 hores. Va haver d’avançar una hora eixe acte per eixir tot seguit disparada a Picanya per a rebre el 37é Premi Enric Valor de literatura juvenil, convocat per Edicions de Bullent i l’Ajuntament de Picanya, per l’obra La revolta d’Adam, un relat de ciència ficció. Boïgues ha destacat fonamentalment en el camp de literatura infantil i juvenil i no és la primera vegada que guanya este premi. Ho va fer fa deu anys amb El secret de Caterina Cremec.
Lurdes Boïgues ha produït ja una quinzena d’obres, moltes d’elles premiades, com ara Una lectura perillosa (Premi Ciutat de Badalona 2014; Edicions Bromera, 2014).
L’Enric Valor està dotat amb 6.000 euros i el premi és un gravat del pintor Rafael Armengol i la publicació del llibre per Edicions del Bullent. 

dijous, 23 de novembre de 2017

VIA VERDA "CARCAIXENT-GANDÍA"

Més aviat que tard, els municipis de Carcaixent i Dénia tornaran a estar connectats mitjançant una via verda que discorrerà per l’antic traçat del trenet Carcaixent-Gandia-Dénia, que va unir aquestes localitats fins l’any 1974.
L'anomenat "trenet", era el traçat de via estreta més antic de la península. El servei es va iniciar en 1860 amb tracció animal fins el 1881, que va ser transformat en ferrocarril a vapor fins el juliol de 1969 que es tancà el tram Carcaixent- Gandia i en febrer de 1974 el tancament definitiu amb la supressió del tram fins a Dénia.
L’itinerari, d’una longitud total de 66 kilòmetres, també implicarà als nuclis poblacionals d’Alzira, la Barraca d’Aigües Vives, Benifairó de la Valldigna, Tavernes de la Valldigna, continuarà per la comarca de la Safor, i servirà de nexe d’unió entre Oliva i el nord de la demarcació d’Alacant.
Els trams previstos son: el tram urbà de Carcaixent; de Carcaixent a la Barraca d'Aigües Vives (8,2 km); de la Barraca d'Aigües Vives al l'estació de Benifairó (7,5 km), de l’estació de Benifairó a Tavernes (5 km) i des del final del casc urbà de Tavernes fins a l'estació Renfe Tavernes (6,3 km).
Els pressupostos de la Generalitat per al 2018 contemplen condicionar el tram entre La Barraca i Benifairó, amb una inversió de 750.000 euros. Serà una de les obres que es contemplaran dins del Programa Operatiu FEDER 2014-2020 de la Unió Europea, amb subvenció del 50 %.
Els diferents agents que impulsen la recuperació d’aquest antic traçat de ferrocarril -considerada la primera línia de via estreta a l’Estat espanyol- asseguren que la implementació del projecte afavorirà que turistes de la costa, veïns i veïnes de la Safor, així com un gran nombre de cicloturistes puguen endinsar-se en la comarca de la Ribera i a l’inrevés, ja que el trajecte resulta pràcticament pla i discorre per enclavaments de gran bellesa paisatgística i cultural, com el Monestir de la Valldigna, el Convent d’Aigües Vives i les immediacions del parc natural de la Murta, a les localitats d’Alzira i Carcaixent.



dimecres, 15 de novembre de 2017

UN ENAMORAT/DA CAUSA DANYS A L'ERMITA DE LA XARA



L’antica mesquita de la Xara, a més de ser un element clau del patrimoni artístic valencià, ha estat també l’escenari inoblidable de la història d’amor d’algú que n’ha volgut deixar petjada gràfica, encara que per a això haja de fer malbé les parets del monument. L’autor va besar al seu o la seua estimada sota els murs de l’antiga mesquita, i ho va tornar a fer huit mesos després. El romanç ha quedat grafiat sobre les parets que en van ser testimoni. 
La Mesquita de la Xara, ara Ermita de Santa Anna, és una de les mesquites més importants que es conserven al País Valencià. Es va construir al voltant del segle XV com a centre de cult per als musulmans que vivien a la Valldigna després dels assentaments cristians. Quan en 1525 es va aprovar un decret que obligava a la conversió dels moriscs al cristianisme, els habitants de la Xara van abandonar l’alqueria i poc després la mesquita es va reconvertir al cult cristià sota l’advocacaió de Santa Anna. No obstant, encara conserva molts dels elements originals, com ara el minaret i les portes àrabs. 
És un temple de planta rectangular amb quatre pilars que divideixen el seu interior en tres naus. A l’esquerra de la porta existeix una escala de caragol amb antiga funció de minaret. Es conserven també els arcs del mihrab en el mur de la Quibla que és l’element més important de les mesquites ja que ha d’assenyalar la direcció de la Meca. En l’exterior es trobar un pou que fa referència a l’antic pou de les abluciones.