dimarts, 15 de maig de 2018

dissabte, 5 de maig de 2018

LA SENTÈNCIA DE LA MANADA

EMPAR ARIÑO            
Dona. Doctora en Filosofia i vicepresidenta d’AVALL (Associació Valenciana d’Ateus i Lliurepensadors)
La sentència a “La Manada” que es va fer pública el passat 26 d’abril, ha suscitat la reacció en contra de gran part de la ciutadania. Aquesta sentència serà recorreguda per ambdues parts: acusació i defensa, i és possible que en ella s’acabe reconeixent que en els fets jutjats va haver-hi violacions i no solament (“solament” ?) abusos.Perquè no torne a donar-se un fet tan vergonyós com el d’aquesta sentència, i diria més, perquè no es parle d’abusos sexuals com alguna cosa diguem “menor”, és necessari que concórreguen diverses circumstàncies que no es donen en aquests moments.La més important, la bàsica, és la implicació transversal, és a dir la implicació de tota la societat en la defensa dels drets de les dones, de la seua dignitat com a éssers humans, del respecte que mereixen en igualtat al que tenen els homes en iguals circumstàncies.Per descomptat, és necessari que es revise la situació de la Magistratura i l’accés a la mateixa. Com és necessària una autocrítica dels professionals de la medicina en els seus plantejaments sobre el cos de la dona. Per açò és imprescindible una formació generalitzada de la perspectiva de gènere per a totes les professions i de manera molt especial per a l’exercici de la medicina i tot allò relacionat amb la jurisprudència.
I és que, com bé assenyala Michel Onfray en el seu ”Tratado de Ateología”, en el Dret i en la Medicina és on d’una manera més greu es plasmen els prejudicis d’arrel religiosa sobre la corporeitat humana en general i sobre la condició de la dona en particular. Prejudicis que s’integren en una cosmovisió o visió del món que rebem i acceptem acríticament com a vertadera.Però aquesta revisió crítica dels prejudicis rebuts no serà possible ací i ara, (i em referisc a l’estat espanyol en l’actualitat) mentre no hi haja una separació efectiva entre Església i Estat de manera que el nacional- catolicisme patriarcal (valga la redundància) deixe d’influir en l’educació i formació de xiquets i joves. No oblidem que en una de les arrels del Patriarcat estan les religions monoteistes, les anomenades religions “del llibre”: judaisme, cristianisme i islamisme. Totes coincideixen a considerar a la dona com a inferior a l’home, al que deu submissió. I a l’home com l’únic subjecte que posseeix i pot posseir l’autoritat i el dret.No obstant açò, i desgraciadament, el patriarcat i la visió del món que aquest manté i imposa, va fins i tot més enllà de les creences religioses en les quals clarament es recolza i a les quals utilitza per a mantenir-se. Per açò, no serà veritablement superat mentre els homes no reconeguen la il·legitimitat dels privilegis dels quals han gaudit des de fa mil·lennis, i entenguen que aquests privilegis estan ancestralment basats en el fet de tenir major força física que les dones.

dimarts, 10 d’abril de 2018

NOU HOMENATGE ALS ALCALDES I REGIDORS DE LA REPÚBLICA

L’Ajuntament de Simat va celebrar per primera vegada este homenatge en 2016, amb un acte institucional amb el què per primera vegada d’ençà el final de la Guerra Civil un equip de govern retia homenatge als regidors i alcaldes republicans en aquesta població. El sentit d’aquest acte era precisament homenatjar, i també recordar unes persones que van lluitar, i algunes fins i tot morir, per la legalitat republicana i  per les seues idees, des del seus llocs de regidors o alcaldes democràticament elegits.

dijous, 15 de març de 2018

UN DIA DE LA VALLDIGNA ATÍPIC


La Valldigna celebrarà entre el 23 i el 25 de març un dia de la Valldigna (15 de març) atípic, sense Tavernes però amb un programa que manté la marxa de torxes que, tot i les desavinences, partirà de Tavernes en direcció al monestir el 24 de març amb eixida de Tavernes a les 18 hores. Serà tot un desafiament al govern local de Tavernes comprovar quants veïns d'este municipi van al marge de les males relacions institucionals per expressar la seua voluntat de mantenir els lligams valldignencs.
Els actes comencen divendres 23 amb la inauguració a les 19:30 de l'exposició "No tindrem pau després de la guerra" al refectori del monestir, seguit de la presentació del llibre "Misteris de la Valldigna a l'almàssera. 
Dissabte i diumenge Mercat d'Artesania i Productes Locals, i diverses visites guiades gratuïtes al monestir, per a les quals és necessari reservar. Joan Giner presentarà a les 17:30 el seu llibre "El valencià de la Valldigna" a l'almàssera, i a les 18 hores hii ha previst un concert de rock a a Font Gran amb els grups No Name i Cabos Sueltos, a més de l'actuació del grup Marjal Groove als jardins del monestir. Diumenge pel matí hi ha prevista l'actuació d'Elies Monsolí amb el conte musical "Odissea, el viatge de Ningú" a la nau central del monestir, i un teatre infantil a la Font Gran. La revetla a la Font Gran a partir de les 17:30 tancarà els actes. 

dissabte, 24 de febrer de 2018

PER FI, UN POC DE DIGNITAT

L'alcalde de Tavernes ha actuat de forma prepotent pel que fa a les relacions amb la resta de la Valldigna, ha estat i se n'ha anat a la Mancomunitat segons li ha interessat, ha actuat fins i tot amb menyespreu, ha mirat només per ell fins extrems sorprenents, i ha demostrat no tenir cap visió del fet comarcal, ni tenir la capacitat d'exercir la capitalitat de la Valldigna, que és el paper que li correspon a Tavernes. Només en una cosa tenia raó Jordi Juan, de Compromís: la Mancomunitat de la Valldigna no serveix absolutament per a res, no presta cap servei, i no ha eixercit mai el paper que li corresponia. No obsant, les formes que ha emprat l'alcalde de Tavernes per a agreujar a la resta de la Valldigna tampoc han estat les correctes. Un mal polític, per tant.
La conseqüència és que Simat, Barx i Benifairó s’han afartat, i les bones formes han donat pas a la determinació per a procedir de forma reglamentària a l’eixida de Tavernes de la Mancomunitat de la Valldigna, el que suposarà reclamar a este últim ajuntament deutes per vora 120.000 euros per diversos conceptes. És la factura de l’eixida exigida d’acord amb els procediments establerts, i si no s’abona, els ajuntmaents de Simat, Benifairó i Barx estan disposats a acudir a la justícia.
Així ho han declarat el president de l’ens comarcal, Vicent Ribera, i els alcaldes de Simat, Benifairó i Barx, Víctor Mansanet (EUPV), Josep Antoni Alberola (Compromís) i Miquel Donet (Ciutadans), respectivament. És una mostra de dignitat que dóna esperances en el fet que es puga reconduir una extrema ineficàcia institucional. La voluntat és donar sentit a la Mancomunitat sense Tavernes, i dotar-la de contingut.
No perdonen el que consideren una actitud prepotent per part de Tavernes, que va anunciar fa més d’un any que abandonava l’ens, va retornar quan es va vore obligat a l’hora d’optar a una subvenció multimulionària de fons euroeus, i una vegada desestimada l’ajuda ha tornat a donar l’esquena a la Mancomunitat. I la separació no sembla amistosa, pel que han declarat el president i els tres alcalde, que han retret a l’homòleg de Tavernes diverses expressions de menyspreu contra l’ens comarcal. 
Per dir-ho, ho han dit tot, fins i tot han revelat una proposta informal d’acord per part de Tavernes que consistia a cedir a la Mancomunitat la part proporcional que li pertoca a Tavernes d’un solar de l’ens comarcal situat a Benifairó a canvi del deute que se li reclama. La proposta no fa més que incrementar la irritació de la resta d’alcaldes. Cal tenir en compte que va ser el propi ajuntament de Tavernes qui va bloquejar una permuta del solar amb l’exigència que el terreny resultant estiguera a Tavernes. Hi havia pel mig un centre d’investigació agrícola que el president de la Mancomunitat negociava amb la Generalitat. Inicialment el solar es va comprar per a construir una nova seu per a l’ens comarcal, però les circumstáncies han acabat per fer innecessari una seu per a una institució que pràcticament no tenia funcions ni activitat. Així ho han reconegut Mansanet, Alberola, Donet i Ribera, tot just abans d’anunciar que ara sí li volen donar una utilitat a la Mancomunitat amb la prestació de serveis, com ara la planificació conjunta de sòl industrial, possiblement serveis policials conjunts, o algun fucionari a mitges. Però ho hauran de fer sense Tavernes si finalment es consuma l’eixida. 

diumenge, 18 de febrer de 2018

L'AJUNTAMENT REPOSA EL PANELL DE LA VISTETA


L’Ajuntament de Simat ha reposat el panell turístic del mirador de la Visteta amb l’esperança de que aquesta vegada siga respectat. Este mateix panell va ser destrossat fa ja vora un any en un acte de pur vandalisme gratuït. Es tracta d’una reproducció fotogràfica a gran tamany del mateix paisatge que els visitants contemplen des del mateix punt d’observació del panell, que conté explicacions de tots i cadascun dels punts d’interès de la Valldigna. És un element molt valorat pels turistes, atés que en un colp d’ull ofereix la informació més rellevant que el viatger pot trobar a la Valldigna només descendint el port de Barx. 

dimarts, 13 de febrer de 2018

BALDUINO: "AMB COETER II S'ACABARÀ LA PILOTA A SIMAT. NO HI HA RELLEU"


Balduino Company Martí ha estat pilotari de primera línia i ara és un dels més importants trinqueters. No obstant, pràcticament va arribar al món de la pilota de casualitat. Abans va ser jugador de futbol, en la posició de porter. “Jo tenia afició al futbol i les motos, fins que un dia un amic, Toni Martí, em va animar a anar al trinquet, i curiós per naturalesa, hi vaig anar”. Eixe dia hi havia una partida d’aficionats, Balduino va trobar fàcil la pràctica, i en eixe mateix moment va arreglar la seua primera partida. Era una partida “de riure”, afirma, però un dels espectadors va comentar “eixe esquerrà és porrero però quan l’encerta la porta forta”. Ahí va començar el Balduino pilotari.
A partir d’ahí començà a acudir totes les vesprades al trinquet, i a jugar contra els millors aficionats. Després començà a freqüentar el trinquet de Tavernes, on Manolete li arreglava partides amb aficionats de tots els pobles del voltant, i després començà a vestir de blanc de la mà del també expilotari simater Sagasta, i seguint els consells del desaparegut Ángel el Trinqueter, qui va ser un dels principals artífex d’este esport a Simat. “Recorde la primera partida com a professional, a Vilallonga, i d’ahí ja vaig passar a jugar a trinquets com ara Gandia, Oliva, Canals, l’Olleria, Llutxent, i als de la Marina, Gata, Pedreguer, Ondara, Benidorm i Benissa. Allà on ens llogaven”, explica.
Era l’època daurada de la pilota a Simat, un santuari ara tancat. De la mà de Rafael Mogort “El Coto” i Ángel el Trinqueter, el raspall va viure una època d’esplendor a Simat. Eixiren pilotaris com ara Coeter, Loripi, Ciscaret, Jaume, el propi Balduino, i posteriorment Coeter II i Sagasta II, entre altres. “Tot açò s’ha acabat”, afirma l’expilotari, qui atribueix la situació al tancament del trinquet, inactiu de fa vora tres dècades, tot i ser el segon més antic després del de Pelayo.
Balduino ha viscut moments memorables amb la pilota, una vida esportiva en la qual “per sort” el van respectar les lesions. Va guanyar la lliga de raspall en 1988, i recorda de forma especial que va jugar la partida d’exhibició a les Olimpiades de Barcelona en 1992 al costat de Loripi, fins ara els dos únics simaters que poden dir que han  pres part en unes Olimpiades.
Als 39 anys començà a abandonar la pilota. “Ja no disfrutava i tenia moltes obligacions laborals”, afirma. No obstant, encara va jugar durant cinc anys més, i durant un periode major va exercir de monitor a les escoles de pilota de Tavernes, Alzira i Gandia. Va ser una època en la que també va disfrutar de l’esport, afirma.
Ja fora de la competició, va seguir acudint als trinquets com espectador, i recorda una conversa amb Malonda que li va propiciar romandre lligat al món de la pilota. El pilotari oliver li va fer notar a Balduino en una conversa que molts trinquets estaven tancant, i molts jugadors no podien ni fer partides. “Ací hi ha que fer alguna cosa, ens vam dir”, relata. Dit i fet, crearen l’empresa Rojos i Blaus, llogaren als clubs i començaren a fer campionats per tots els trinquets que ho sol·licitaven. Balduino pensa que aquella iniciativa ha resultat fructífera, perquè al poc de temps obriren el trinquet de Castelló de Rugat en col·laboració amb el club local. “Es tractava de vore si podíem ambientar la cosa, i va resultar un èxit”, afirma. A Castelló de Rugat comença, doncs, la seua etapa com a empresari trinqueter. Després passà a gestionar també el de la Llosa de Ranes, i ara comptabilitza ambdós escenaris.
El futur de la pilota
Sobre el futur de la pilota, Balduino es optimista: “Crec que d’una o altra manera ho farem bo. El que hem d’aconseguir és que els valencians deixen de vore el trinquet com una cosa que no va amb ells. Recorde quan jugàrem a Barcelona que els catalans es mostraven admirants de que els valencians tinguérem un esport propi i atòcton. Si preguntes a molta gent que ara no sent cap interés pel trinquet ni la pilota, de segur que els seu pares o els seus avis hi van jugar o van ser aficionats al trinquet”, afirma. 
Té més motius per ser optimista: hi ha més escoles que mai, però cal estimular més als professionals per a que els més joves tinguen referents en este esport. La figura del trinqueter és per a ell una peça clau per a retornar la pilota a la condició d’espectacle esportiu. Té confiança també en el paper que juguen la Fundació i la Federació.
Reclama, això sí, un poc de suport institucional. “A tots els polítics els veus amb molta voluntat, però jo sempre dic el mateix, mai els veig als trinquets. Només van el dia de la foto, i no sempre”.
Pel que fa al trinquet de Gandia, ara amb les obres paralitzades, està convençut  de que més d’hora que tard acabarà obrint, perquè, afirma, “Gandia ha estat sempre un referent en el món de la pilota”. No té la mateixa impressió del futur de la pilota al seu poble, Simat, abans un referent indiscutible i centenari. En opinió de Balduino, no hi ha perspectives de que s’hi vaja a reobrir el trinquet, i per suposat que no hi haurà relleu generacional. Amb Coeter II s’ha acabat la pilota a Simat.

dimarts, 6 de febrer de 2018

EL SIMATER CARLOS FERRANDO ES CLASSIFICA PER AL CAMPIONAT D'ESPANYA DE DUATLÓ


L'atleta simater Carlos Ferrando, entrenador del CA Safor Delikia Sport, va competir diumenge 4 de febrer amb la Universitat d'Alacant en el XXIV Duatló Carnestoltes d'Águilas (Múrcia), en distància sprint. Va quedar en 13ª posició amb un temps de 56:36 i va aconseguir classificar-se per al Campionat d'Espanya de Duatló, que es disputarà els pròxims dies 7 i 8 abril a Avilés (Astúries).

divendres, 26 de gener de 2018

EUPV, EN AGITACIÓ INTERNA

EUPV va jugar un paper determinant en la persecució de la corrupció en la vuitena legislatura de les Corts (2011-15), i també a la Diputació de València, on va posar al descobert els tripijocs de l'expresident Rus, i no obstant, va quedar sense representació parlamentària a les eleccions autonòmiques de 2015. D'aleshores ençà, la situació interna no ha fet més que empitjorar, fins l'extrem que s'ha hagut de convocar una assemblea extraordinària per a febrer per a ratificar o fer for l'actual coordinador, David Rodríguez.
Escoltant uns i altres no es sap ben bé qui era qui desitjava l'assemblea extraordinària, si els partidaris de Rodríguez o els seus detractors. El sector afí al coordinador, que s'anomena "L'esquerra a l'ofensiva", afirmen que la convocatòria arriba arran de centenars de signatures de militants donant suport a Rodríguez, i presenten l'assemblea de febrer com una oportunitat de depurar el Consell Polític Nacional, on creuen que no estan ben representades les actuals correlacions de forces. Els detractors preferien una dimissió de Rodríguez i la reposició del càrrec al Consell Polític, órgan que fa pocs mesos va retirar la confiança al coordinador.
"Ara serà la militància la que amb els seus vots decidisca el futur de l'organització", afirmen des de l'entorn de David Rodríguez. En aquest sentit, afirmen l'aposta ha sigut ferma perquè és el conjunt de de la militància la que vote de manera presencial a la nova direcció.
En la petició d'Assemblea Extraordinària, hi ha en joc la "necessitat" d'harmonitzar els estatuts d'EUPV amb els de IU (en relació a la presència dels partits polítics integrants en l'òrgan de coordinació, la recuperació dels protocols amb els partits, la representativitat de les comarques, etc), encara que aquesta última proposta no ha sigut aprovada pel CPN en la seua actual composició.
Ara començarà un procés democràtic de consulta amb les bases per a l'elaboració d'una candidatura "el més àmplia i representativa d'EUPV".
Tal com ha destacat el propi coordinador general d'EUPV, David Rodríguez, "aquesta assemblea ha de significar el primer pas per a posar a l'organització a treballar plenament en els seus objectius, per a mobilitzar a la societat cap a la transformació real, per a combatre la situació d'emergència social que es viu en el País Valencià, i per a aplicar mesures que realment s'enfoquen a la defensa de la classe treballadora, amb una aposta clara per un programa d'esquerres. Allo important no són les individualitats sinó el millor equip de direccio, i que tot està obert”.
EUPV era l'esperança per als electors de l'esquerra que ja no es senten representats pel PSOE, i que han quedat un tant decebuts amb Podemos en el paper de combatre la situació d'emergència social a través de mesures realment transformadores i en defensa de la classe treballadora.
Però la condició d'extraparlamentari d'EUPV no ha sentat bé a les seues perspectives, per més que Rosa Pérez Garijo s'esforce des de la Diputació amb els tocs de distinció d'esquerra genuina davant un PSOE i un Copromís més ocupats en copar llocs de gerent en empreses públiques i semipúbliques. I si les perspectives d'EUPV ja no eren bones, no cal que parlem si l'assemblea de febrer l'han de resoldre a ganivetades. 


dimecres, 24 de gener de 2018

41 ANIVERSARI, MATANÇA D'ATOCHA

La matança d'Atocha de 1977 va ser un atemptat terrorista comesa per terroristes d'extrema dreta al centre de Madrid la nit del 24 de gener de 1977, en el marc de l'anomenat terrorisme tardofranquista. Cinc advocats van ser assassinats, la qual cosa va marcar la Transició espanyola iniciada després de la mort del dictador