diumenge, 24 de setembre de 2017

VETAR AL BOTIFARRA

És la darrera del PP. Per més que mantenim l'esperança de comptar en este país amb una dreta racional i civilitzada, ens eixen amb actituds com la de l'alcalde de Torrevella d'intentar prohibir un concert de Pep Gimeno El Botifarra, una persona que es dedica a recuperar i interpretar cançons tradicionals. El pecat és que canta en valencià. 
Arc Iris vol denunciar els vetos a què un cantant puga actuar en una localitat, ja que s'assemblen bastant a un règim que afortunadament deixem arrere i s'assemblen molt a la censura prèvia, i apel·lem a la llibertat d'acudir o no a un recital.
El PP considera que es tracta d'un acte "pancatalanista" i d'una "provocació". Per a que un acte no siga pancatalanista, sembla que ha de tenir el castellà com a idioma. Un poc trellat. 

dimarts, 5 de setembre de 2017

COMPROMÍS OCULTA LA FILIACIÓ DE L'ALCALDE DE SIMAT

Si llegim la nota que ha fet pública Compromís en la qual exigeix al Ministeri de Medi Ambient la neteja urgent del riu Vaca, l'alcalde de Simat pertany a aquesta formació. En la nota de forma genèrica s'informa de que alcaldes i regidors de Compromís de la Valldigna i Xeraco han exigit que s'executen les tasques de neteja, i en un paràgraf es fa referència a l'alcalde de Simat, Víctor Mansanet, sense fer referència a la seua filiació, EUPV. Mansanet també es mostra enujtjat amb el Ministeri i la Confederació del Xúquer per l'estat del riu.
Des d'Arc Iris tant ens fa a hores d'ara les simpaties del Bloc envers EUPV, però si ens preocupa que allò que sempre ha estat considerat com vegetació de ribera ara es considere mala herba que cal eliminar quan abans millor, tot perquè algú al llarg dels anys només s'ha preocupat de convertir marjals en horts de cultiu i en transformar zones inundables en àrees residencials. I una vegada consumats els despropòsits, la vegetació de ribera molesta. 
Dit això, reproduïm en la seua integritat la nota de Compromís en la que Víctor Mansanet cau al mateix sac que la resta de protagonistes, com un alcalde més de Compromís: 



Compromís adverteix a Mª Ángeles Ureña que serà la responsable de les desgràcies que provoque el riu Vaca

Els alcaldes veuen amb estupor com el riu i els seus barrancs es troben en el pitjor estat mai vist i que les inversions anunciades no arriben

València, 4 setembre 2017
Alcaldes de Compromís de poblacions de les comarques de la Safor i la Valldigna i els senadors Jordi Navarrete i Carles Mulet han reclamat, una volta més, actuacions per minimitzar la perillositat del riu Vaca al seu pas pels seus termes municipals davant el "lamentable estat d'abandonament que pateix" i han advertit a la presidenta de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, María Ángeles Ureña de la seua responsabilitat davant la situació en què es troben rius i barrancs.

Aquest grup de representants de Tavernes, Benifairó de la Valldigna, Simat i Xeraco ja va visitar al gener, davant la falta d'actuacions i diligència de l'organisme de conca, la seu del Ministeri d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA) per reclamar actuacions al riu i exigir la recuperació del projecte de laminació i drenatge del riu Vaca.

A la reunió se’ls va informar d'actuacions per valor de 100.000 euros que estaven incloses en el Reial Decret de mesures per a les zones afectades pel temporal i, posteriorment, a l'abril de 2017, el delegat del Govern va anunciar que dels 22 milions destinats a la comunitat autònoma, 731.000 euros anirien al lot de rius Serpis, Micena, Vernissa i Vaca, a les comarques de València. "Però s'acosta el període de pluges i el govern del PP, de manera irresponsable, està abandonant rius i barrancs, on han proliferat les canyes i vegetació", assenyala Josep Antoni Alberola, alcalde de Benifairó.

A Simat, el seu alcalde, Victor Mansanet, ha explicat que "el nostre consistori ja ha enviat diversos escrits a la CHJ advertint del perill d'una possible riuada per l'exagerada vegetació que ha crescut al llit del riu i que pot posar en perill a aquesta localitat dos parcs i una depuradora".

La coalició ha reclamat una nova reunió amb els responsables de la Confederació, la compareixença de la ministra de Medi Ambient, davant les constants mentides cap al nostre poble i la nostra gent i mobilitzarà si cal els afectats per exigir les inversions necessàries "ja que s'està dilatant l'execució d'obres imminents en matèria de riscos d'inundacions, s'han cancel·lat projectes que eren urgents i estratègics per a la seguretat de les persones i les actuacions amb les seves mesures específiques no arriben després de la aprovació dels plans de gestió del risc de inundacions i ja s'han donat situacions de molt perill, amb persones atrapades, mortes i amb alcaldes que no descansen tranquils, conscients de la situació de vulnerabilitat dels seus termes municipals en cada temporal per la falta d'actuacions del govern central", ha assenyalat el senador territorial de Compromís, Carles Mulet.

El PP va rebutjar les gairebé 450 esmenes de Compromís als Pressupostos Generals de l'Estat amb què la coalició pretenia corregir el dèficit en inversions al nostre territori, la virtualitat de les previsions que no s'executen, la deslleialtat del Govern i l'evident abandonament històric que ha patit el País Valencià en aquesta matèria.

dimecres, 16 d’agost de 2017

LA CAUSA DE L'ESGOTAMENT DE LA FORMA DE DIVERTIR-SE

La causa de l'esgotamente del model de festes (no només a Simat) pot estar en no haver tingut en compte l'evolució del concepte i la forma de diversió al lllarg dels temps. Per contribuiur al debat reproduïm un article publicat per Miquel Pueyo al diari Segre de Lleida en 2012, amb el títol Evasió:
Algunes de les denominacions que apliquem a la nostra societat (de consum, de l’oci, de l’espectacle…) van aparèixer durant els anys 60 del segle passat. Abans, mai no havia existit una societat que considerés l’oci una part fonamental de la vida dels seus membres. A la Roma clàssica i a les corts europees hi havia petites minories que vivien de festa en festa, però a la immensa majoria dels homes, dones i nens que han passat per aquest món, els ha tocat treballar de sol a sol, i han hagut d’aprofitar els dies de festa o les estones d’oci per divertir-se i trencar la rutina d’un treball percebut com un càstig bíblic. Aquest és l’autèntic origen de les festes que, amb l’arribada del bon temps i sota l’advocació d’algun sant o verge, celebraven els pobles i les ciutats.
La seua pervivència resulta una mica incongruent en una societat que ha convertit l’espectacle, l’oci i la diversió en un bé de consum quotidià. Consumir i divertir-se s’han erigit  en la fòrmula majoritària per evadir-se, durant uns dies o uns hores, de la realitat d’un treball i d’una manera de viure –de vegades, fins i tot d’un entorn familiar o social—que, en el fons, són sovint d’una gran buidor. S’ha decretat la fi de la utopia (en part, per la seua tendència a desembocar en el terror, com en la revolució francesa o la soviètica) i ha estat reemplaçada per  l’evasió.
 No estem gens segurs de la nostra capacitat per fer del món un lloc millor per viure, però ens fem la il.lusió que canviant d’amants, de cotxe o de país no hi pensarem tant. Això ho deia el filòsof Joseph Brodsky, en una conferència als estudiants de l’elitista Darmouth College, la novena universitat més antiga dels Estats Units, però els acabava advertint:
“De fet, podeu ajuntar totes aquestes coses, i pot ser que funcioni una estona. Fins que arribi el dia que us despertareu a la vostra habitació envoltats d’una nova família i un paper de paret diferent (…) amb una pila de factures de la vostra agència de viatges i del psiquiatre, però tindreu la mateixa sensació de cansament en veure la claror del dia que entra per la finestra.”

dilluns, 7 d’agost de 2017

EL MODEL DE FESTES ESTÀ ESGOTAT


Les festes de Simat, que enguany han caigut de ple en cap de setmana, han servit per demostrar que l'afluència de públic no té com a factor determinant les dates, i per tant el debat sobre el calendari mòbil de les celebracions era estèril. Estes festes viscudes en divendres, dissabte i diumenge, no han estat més multitudinàries que qualsevol altres celebrades entre setmana, i no han fet sino constatar que les festes han perdut atractiu. És un fenòmen que es ve observant de fa poc més d'una dècada, amb una pèrdua al degoteig de gent al carrer amb indiferència dels dies de celebració. Hi havia més gent al carrer el dia del ball de disfresses o la nit de Sant Jaume, que qualsevol dels tres dies de festes.
Per tant, caldria tancar el debat sobre els canvis de dates i obrir una reflexió col·lecctiva sobre el model de festes, partint de l'evidència que la fòrmula de varietés i revetla està esgotat. 
Innovar amb el programa serà l'única recepta vàlida, atés que les disponibilitats pressupostàries conviden més a fer servir l'enginy que la cartera. Allò ideal seria poder contractar alguna figura rellevant de la música i implicar als veïns en la preparació del programa de festes a través d'una mena de comissió municipal en la qual prengueren part totes les entitats i particulars interessats, on es pogueren escoltar propostes per fer unes celebracions que puguen recuperar l'atractiu que han perdut els darrers anys. No deixa de ser cridaner que l'única implicació dels veïns en les festes haja de ser a través de clavaris, clavariesses i confraries religioses.

dilluns, 31 de juliol de 2017

LES AL·LEGACIONS AL PLA GENERAL: LA FONT MENOR


Encara que el ple de l'Ajuntament de Simat encara no ha resolt les al·legacions presentades al Pla General Estructural (antic PGOU), tot i la sessió extraordinària fallida d'este mes de juliol, poc a poc es va coneixent el contingut dels escrits presentats per particulars. En el cas dels PAI del llavador de la Font Menor un dels afectats demana que el seu immoble, i per extensió tota la galta que dóna a la Font des del creuament amb el camí fins l'última de les edificacions annexa al Bar 138 queden exccloses del pla d'actuació integral en les que se les ha incloses, i siguen considerades com a edificacions consolidades. 
La diferència rau en què a hores d'ara cap dels propietaris afectats pot demanar cap llicència per a intervenir en els seus immobles en estar inclosos en un PAI que està per executar, i que porta sense executar massa anys. Si la galta de cases a la que pertany l'autor de l'al·legació fóra excolsa del PAI podrien actuar sobre els seus habitatges i deixarien d'estar lligats a la paralització del PAI. 
Al marge de que resulta evident que algunes de les cases afectades necessiten reformes urgents, sembla que els arguments aportats a l'al·legació estan posant en més d'un maldecap als tècnics municipals, en el sentit que la zona afectada reuneix objectivament tots els requisits assenyalats en la legislació urbanística per a ser declarada zona consolidada. 

divendres, 28 de juliol de 2017

DECEPCIÓ ENTRE MOLTS CORREDORS FORASTERS PER L'ELIMINACIÓ DEL TRAM DEL MONESTIR DE LA VOLTA A PEU


La Volta a Peu a Simat, la degana del circuit de curses de la Safor i una de les més multitudinàries per l’atractiu del seu recorregut, ha perdut enguany un dels seus encants en el seu trajecte. Molts corredors no han ocultat la seua decepció per l’eliminació del tram de la cursa que discorria per l’interior del recinte del monestir. Eren amb prou feines dos centenars de metres en el tram final de la prova, quan els corredors ja van dispersos, entre les portes de la Xara i la de l’acccés principal, tot a l’aire lliure, però la Direcció General de Cultura de la Generalitat ha decidit enguany denegar el permís.
Els organitzadors de la cursa veuen potser un excès de zel per part de la Direcció General, que ha exigit en el procediment de sol·licitud estudis tècnics que determinen l’impacte del pas dels corredors per l’interior d'un recinte que rep cada any més de vuitanta mil visitants. Al rerefons hi ha l’eterna lluita entre el municipi de Simat i la Generalitat pels usos d’un monestir que cada cop els simaters perceben com menys seu per restriccions que consideren absurdes. S’ha denegat de forma sistemàtica a entitats locals la celebració de qualsevol tipus d’acte a l’almàssera. No obstant, sí s’han autoritzat la celebració de misses a la nau central del conjunt arquitectònic, generant una nova polèmica pel malestar dels qui consideren que el monestir és ara un recinte arquitectònic civil recuperat amb diners públics en 1992. 
La Volta a Peu a Simat és potser la més atractiva del circuit saforenc. Dos monuments històrics amb tres quarts de mil·leni a les seues esquenes, l’antiga mesquita de la Xara i el monestir, a més de nombrosos elements etnològics feien gaudir els corredors més que en altres recorreguts. No és doncs casualitat que la participació haja superat enguany els mil cent atletes, una xifra només reservada a les grans convocatòries puntuables. Els organitzadors estaven orgullosos de la càrrega simbòlica del pas de la cursa pel monestir, però hi ha un antecedent en aquesta polèmica des de l’arribada d’Albert Girona a la secretaria autonòmica de Cultura. La cursa de Xàtiva que tenia un tram per l’interior del castell (també a l’aire lliure), no ha renovat el permís per a que esport, patrimoni i cultura es donen la mà. 

diumenge, 23 de juliol de 2017

FESTES DE SANT JAUME I SANTA ANNA, ORGULL DE BARRI



El moviment associatiu que permet cada estiu celebrar a Simat les festes de Sant Jaume i Santa Anna són una mostra d'orgull de barri, de confraternitat i germanor. No hi ha altre carrer a Simat on la col·laboració massiva permeta mantenir viva la flama de la convivència any rere any. És un eixemple entranyable del que hauria de ser un teixit associatiu viu, actiu, eficient i de barri. No hi ha poble si els seus habitants no s'hi impliquen.
I un any més hem d'agrair a festers i festeres que les banderoles i l'engalanament del carrer ens anuncien de nou l'arribada de les festes en l'epientre de l'estiu. Sant Jaume i Santa Anna són el preludi de les festes patronals, les dues setmanes grans de Simat, i cal respondre a l'esforç dels veïns de Santa Anna gaudint i participant, fer colla, compartir i conviure des del respecte. El sopar al carrer de la nit del 25 de juliol és l'essència de la convivència. 


dijous, 29 de juny de 2017

BALANÇ DE L'EQUADOR DEL MANDAT

El balanç de l'equador del mandat municipal a l'Ajuntament de Simat té dos vessants, la de cal i la de sorra. D'una banda valorem de forma satisfactòria l'esforç que s'ha relitzat per a l'aprovació d'un Pla General amb relativa pau social i que ha de servir en teoria per desbloquejar la planificació de futur i la implantació de noves activitats, tot i que hi ha dubtes sobre alguns aspectes, com ara la futura alimentació d'energia elèctrica del polígon industrial, i per al qual, amb les dimensions anteriors, calia una subestació elèctrica, un aspecte que el veí municipi de Tavernes va resoldre traient-li a Iberdrola diversos compromisos a canvi del pas de l'alta tensió, mentre Simat li ho perdonava tot a la companyia subministradora.
També cal reconèixer l'esforç del govern local en les polítiques d'ocupació, a les quals ha destinat recursos propis, a banda de les subvencions reglades per a la creació d'ocupació. Això ha permés a nombrosos famílies garantir-se ingressos periòdics. Ara bé, les polítiques de foment de l'ocupació no deixen de ser cojunturals. És un dels apartats de la gestió municipal en el que convé ser més exigent, en la mesura que caldrien solucions estructurals per incentivar activitats econòmiques que permeteren la generació de llocs de treball. En este sentit, cal cridar l'atenció sobre la passivitat a l'hora d'explotar el sector turístic i de serveis. Simat segueix sense una infraestructura hostalera i d'allotjaments, per més que el monestir rep cada any la visita de huitanta mil persones. 
No obstant, el retret més contundent que mereix el govern local és el clamorós silenci institucional davant un gens disimulat menyspreu de les administracions superiors cap a Simat, un menyspreu que Arc Iris considera un boicot premeditat en tota regla pel fet de tenir un alcalde que no pertany a les formacions del Pacte del Botànic. El boicot és dolorós, però encara ho és més un silenci del govern local que s'assembla més a la resignació, a la submissió, a la connivència i la complicitat.
L'assassinat amb premeditació i traïdoria de la Fundació Jaume II, i la desaparició de gairebé tota la programació d'activitats al voltant del monestir, té el seu reflex en la desaparició fins i tot de la il·luminació ornamental del monument. Hi ha altres conseqüències, com ara la pràctica paralització de les tasques de reconstrucció i de les excavacions arqueològiques.
Però el boicot institucional no es redueix a la paràlisi de la Fundació Jaume II. Simat no ha rebut absolutament ninguna inversió, ajuda o subvenció que no estiga estrictament reglada, és a dir, només ha rebut les ajudes que no se li poden negar perquè li pertoquen només pel fet d'existir. Encara gràcies. La situació és més evident si es contrasta amb les inversions que estan arribant amb generositat a municipis governats pel PSPV o Compromís, o ambdós en coalició. 
Un municipi sense dignitat optaria per la solució més fàcil: votar un alcalde de Compromís o del PSPV. Ara bé, un municip amb dignitat ha de demanar respecte a les seues decisions i alçar la veu de forma col·lectiva contra els governs de la Generalitat i la Diputació, declarar persones non grates als responsables del boicot, i prendre tota una bateria de mesures per posar de relleu la situació. És evident que Compromís i PSPV no ho van a fer, però l'alcalde a títol personal té l'obligació d'informar al veïnat que està sent objecte d'un boicot premeditat que repercuteix directament en el seu benestar i les seues perspectives de futur.

dimecres, 21 de juny de 2017

PERQUÈ ENS HEM QUEDAT SENSE PEDIATRA A SIMAT I BENIFAIRÓ?

La resposta està en la política gravitacional, un nou terme encunyat per Arc Iris que descriu la força d'atracció de serveis i inversions per part dels municipis de més població, en detriment dels més menuts. A Tavernes s'ha obert el consultori de la platja i no hi ha facultatius suficients per atendre els centres de salut auxiliars de Simat i Benifairó, el centre de Salut de Tavernes, i el de la platja. I a més, hi ha intervingut l'alcalde de Tavernes, qui ha manejat fils per tal que els damnificats siguen Simat i Benifairó.
Arc Iris ho ha pogut constatar a través d'un farmacèutic de Tavernes. La conversa és real. A una farmàcia de  Tavernes el farmacèutic li explicava a una clienta, veïna de Tavernes, que l'alcalde havia demanat que es sacrificaren serveis a Simat i Benifairó per a que no es ressentiren Tavernes ni la platja. Si es mantenia l'atenció pediàtrica determinats dies a Simat i Benifairó, el resultat és que el centre de salut de Tavernes anava a quedar un de cada huit dies sense pediatra. La resposta de la clienta de la farmàcia: "Doncs bé està, que si venen a comprar a Mercadona també poden vindre al metge". L'ajudant del farmacèutic assentia amb el cap. Aquesta conversa s'ha produït dimecres 21 de juny a les 10:45. 
Ahí ho deixem.