dimecres, 11 d’octubre de 2017

MOCIONS D'EUPV ALS AJUNTAMENTS PER A DEMANAR LA DIMISSIÓ DE JUAN CARLOS MORAGUES

El coordinador general d'EUPV, David Rodríguez, ha anunciat que la formació d'esquerres presentarà en tots els ajuntaments en els quals té representació al País Valencià una moció per a demanar la dimissió del delegat del Govern, Juan Carlos Moragues, per no haver garantit la seguretat i el dret de manifestació, així com per permetre la contra manifestació de l'extrema dreta el passat 9 d'octubre.
Dilluns passat l'extrema dreta va rebentar violentament la tradicional manifestació convocada per la Comissió 9 d’Octubre sota el lema 'Si al Valencià', una marxa que es presentava perillosa pels últims esdeveniments a Catalunya i que, finalment, va utilitzar l'extrema dreta valenciana per a agredir als assistents a una manifestació pacífica i lúdica que se celebra anualment des del principi de la democràcia. 
"Estem parlant d'una contra manifestació sense permís encapçalada pel grup de la ultradreta Yomus que va paralitzar la marxa i va aconseguir aïllar a una part dels manifestants i es van produir agressions", ha recordat Rodríguez, qui ha posat l'accent en la falta d'actuació de les Forces i els Cossos de Seguretat de l'Estat, "que solament van actuar en moments puntuals i que va deixar que els feixistes provocaren i agrediren a persones que estaven manifestant-se cívica i pacíficament".

Per al màxim dirigent de la formació d'esquerres, "aquesta situació recorda a escenaris de fa més de quaranta anys, quan encara es vivia sota la dictadura franquista i no a una democràcia en ple segle XXI", ha assenyalat.

dimarts, 3 d’octubre de 2017

CARME GIRAU, PREMI JAUME II


El premi Jaume II, un guardó instaurat per l’Ajuntamente de Simat per al reconeixement cívic i cultural de veïns del municipi que han destacat en els seus respectius camps, s'ha atorgat enguany a la cantautora i compositora Mari Carme Girau, filla de Simat, i on resideix ara. Girau va integrar a meitat dels anys seixanta el grup musical Els Setze Jutges, un referent de la Nova Cançó, i tot i que amb la separació dels Setze, l’any 69 va abandonar la cançó, va deixar una petjada que li ha valgut, entre altres reconeixemenets, la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya en 2007. La seua producció només abasta tres EP de quatre temes cada un, però significatius pel que fa a l’aportació valenciana a la Nova Cançó. 
El lliurament del premi s'ha fet coincidint amb l’acte institucional que l’Ajuntament ha programat el 9 d’octubre al migdia al saló de plens amb motiu de la celebració

EL CF GANDIA ACABA DEMANANT L'HORA CONTRA EL CF SIMAT



L'històric CF Gandia, tot un històric que fa només una dècada va jugar la promoció per ascendir a la Segona Divisió A, va acabar demanat l'hora este diumenge en el partit que l'enfrontava al CF Simat en la Segona Regional. 
Era la tercera jornada de lliga i ambdós arribaven coliders i invictes. 

El partit semblava encarrilat per als gandians ja en la primera meitat amb el marcador 2-0, i fins i tot al minut 50, ja en el segon temps, va arribar el tercer gol local. El Simat va retallar al minut 58, però al 78 el CF Gandia va marcar el quart d'un penal que no era. Amb el marcador 4-1, el partit semblava decidit, però  dos errors defensius un en el minut 82 i un altre en el 88, van fer que l'estadi Gujillermo Olagûe demanara l'hora amb el marcador 4-3 i el CF Simat assetjant. .

dimarts, 26 de setembre de 2017

CULTURA RESTAURA SIS FLORONS DE LA NAU CENTRAL DEL MONESTIR



L’Institut Valencià de Conservació i Restauració (IVC+r), un organisme dependent de la Conselleria de Cultura, ha restaurat sis florons que decoren les voltes de la nau central i creuer de l’església del monestir de la Valldigna, que en breu seran restituïts al seu lloc d’origen. 
Els florons són unes peces circulars de fusta daurada amb or fi i policromada, que tenen com a funció decorar la clau de volta. En aquest cas, es tracta de tres models o dissenys diferents repartits en dos parells cadascun, en els quals prevalen els motius vegetals de fullaraques, volutes enroscades, colps de flors i elements decoratius circulars i ovals convexos envoltats d’elements vegetals en els extrems, que contribueixen a acréixer la sensació d’estar mirant un sol resplendent. Només en dos d’ells, els més grans, trobem uns caps xicotets policromats, que contribueixen a augmentar el seu lirisme. Les seues dimensions oscil·len entre els 100 i 240 cm de diàmetre i els 60 a 80 cm d’altura. 
Els sis florons, possiblement van ser realitzats per ‘Josualdo’ i acabats el ’17 d’abril de 1694′, si es té en compte la inscripció que ha aparegut en un d’ells, això és possible ja que el 1696 Pasqual Rams va finalitzar la pintura de la volta de l’església. 
Abans de la intervenció dels florons es va realitzar un estudi al laboratori de materials de l’IVCR+i consistent en la presa de mostres, tant de les zones originals com de les intervingudes anteriorment, per a conéixer la naturalesa de les repintades i diferents materials utilitzats en les seues intervencions anteriors. També es van realitzar radiografies per a conéixer el sistema de construcció i assemblatge d’aquestes peces. Un altre tipus d’estudi va consistir en la numeració i l’atribució d’una sigla per a cadascuna de les peces que integren el conjunt de cada floró amb la finalitat de muntar-los correctament en la seua ubicació original. 
Els sis florons presentaven importants pèrdues de volum a gran escala, com ara en zones dels raigs en algun d’ells, que n’havia motivat la reconstrucció en artifici sobre la volta, o de menor importància com la pèrdua i trencament de fulles i circells. Aquests elements que falten han sigut reconstruïts amb talla de fusta. 
Respecte a la superfície daurada i policromada, aquesta estava desadherida del suport, per la qual cosa va ser necessari, com a pas previ a la neteja, realitzar una fixació i consolidació de tots els estrats daurats i policromat per a dur-ne a terme posteriorment la reintegració cromàtica. 
El monestir de la Valldigna ha sigut, des de la seua fundació a la fi del segle XIII, un dels cenobis més importants des del punt de vista patrimonial de la nostra Comunitat. 
Des que el 15 de març de 1298 es donara el monestir a fra Bonard, abat del monestir cistercenc de Santes Creus, cadascun dels successius abats que l’han habitat es van encarregar de fer-lo més gran i embellir-lo amb magnífiques obres d’art, que, desgraciadament, amb la desamortització esdevinguda el 1835, van ser unes saquejades i altres disperses, la qual cosa va portar a la ruïna aquest monumental cenobi. 
Una bona mostra d’aquesta riquesa patrimonial són els sis florons que decoraven les voltes de la nau central i creuer de l’església, que, fruit d’aquella dispersió artística, van acabar a la parròquia de Sant Joan Evangelista, de Benifairó, a diferència de la clau de la cúpula, que encara roman al monestir per les seues grans dimensions i per l’altura a la qual es troba. D’allí van passar el 2011 a les dependències de l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i) de la Generalitat, on han romàs tot aquest temps en un llarg i complicat procés de restauració.

dilluns, 25 de setembre de 2017

SIMAT SIGNA EL PACTE VALENCIÀ CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

lL'Ajuntament de Simat ha estat una de les primers institucions de la Safor en signar el Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista. Per ara setze entitats saforencs l'han subscrit. 
Un total de 3.844 persones i 280 entitats s’han unit en només cinc dies al Pacte impulsat per la Generalitat, a través de la pàgina web activada a meitat de setembre després de la signatura de l’acord, en la qual institucions públiques i societat civil han treballat conjuntament per a “evidenciar la unitat de tota la ciutadania enfront dels agressors”.
Des del Consell destaquen que és el primer pacte d’aquest tipus a Espanya en el qual “el compromís s’adquireix de forma coordinada pel conjunt de la societat i no és únicament un mandat governamental”.
La vicepresidenta, Mónica Oltra, ha destacat així que, quan la Conselleria va pensar a impulsar aquest acord, es va establir la importància que “més enllà de les persones que han participat en la seua elaboració, tot aquell que ho desitge puga sumar-se”. Amb eixe objectiu s’ha engegat la pàgina web www.sumatalpacte.com, a través de la qual les persones o entitats que vulguen poden subscriure-ho.
La web, que dóna l’opció de sumar-se com a particular o com a entitat, permet consultar tant el manifest com el document íntegre del pacte. En ell s’arrepleguen un total de 293 mesures amb les quals es pretén avançar en el camí de visibilitzar la violència contra les dones “com un conflicte social i no com un fet domèstic, equiparant-lo a situacions com les ocasionades pels atacs terroristes”.
Sota aquest prisma, des de la pàgina es proposen algunes accions i s’anima a aportar altres idees per a eradicar el masclisme de la societat. En el compromís personal, s’inclou la possibilitat de seleccionar accions proposades per a ajudar a difondre el pacte i per a realitzar i recolzar accions contra el masclisme.
La web també proposa el compromís d’accions per a fomentar la igualtat en les relacions diàries i per a recolzar a les víctimes de la violència masclista, fins i tot proposades per a consumir de forma coherent amb la igualtat i transmetre valors igualitaris als menors.
En la mateixa línia, la pàgina impulsada per la Conselleria d’Igualtat incorpora les propostes de la subcomissió sobre l’eradicació de la violència de gènere de les Corts Valencianes i de l’informe sobre l’atenció i protecció a les víctimes del Síndic de Greuges. La web actualitza i publica els noms de totes les persones i entitats que signen el pacte i ofereix la possibilitat de compartir la pàgines en les xarxes socials.
A partir d’aquesta eina, Mónica Oltra ha incidit que ara l’objectiu és “aconseguir que tota la ciutadania, tant l’organitzada com cada persona a títol personal, s’adherisca a aquest acord”, perquè “la igualtat real entre homes i dones s’ha de construir amb un compromís institucional i social, situant el problema de la desigualtat com un problema social estructural”.

diumenge, 24 de setembre de 2017

VETAR AL BOTIFARRA

És la darrera del PP. Per més que mantenim l'esperança de comptar en este país amb una dreta racional i civilitzada, ens eixen amb actituds com la de l'alcalde de Torrevella d'intentar prohibir un concert de Pep Gimeno El Botifarra, una persona que es dedica a recuperar i interpretar cançons tradicionals. El pecat és que canta en valencià. 
Arc Iris vol denunciar els vetos a què un cantant puga actuar en una localitat, ja que s'assemblen bastant a un règim que afortunadament deixem arrere i s'assemblen molt a la censura prèvia, i apel·lem a la llibertat d'acudir o no a un recital.
El PP considera que es tracta d'un acte "pancatalanista" i d'una "provocació". Per a que un acte no siga pancatalanista, sembla que ha de tenir el castellà com a idioma. Un poc trellat. 

dimarts, 5 de setembre de 2017

COMPROMÍS OCULTA LA FILIACIÓ DE L'ALCALDE DE SIMAT

Si llegim la nota que ha fet pública Compromís en la qual exigeix al Ministeri de Medi Ambient la neteja urgent del riu Vaca, l'alcalde de Simat pertany a aquesta formació. En la nota de forma genèrica s'informa de que alcaldes i regidors de Compromís de la Valldigna i Xeraco han exigit que s'executen les tasques de neteja, i en un paràgraf es fa referència a l'alcalde de Simat, Víctor Mansanet, sense fer referència a la seua filiació, EUPV. Mansanet també es mostra enujtjat amb el Ministeri i la Confederació del Xúquer per l'estat del riu.
Des d'Arc Iris tant ens fa a hores d'ara les simpaties del Bloc envers EUPV, però si ens preocupa que allò que sempre ha estat considerat com vegetació de ribera ara es considere mala herba que cal eliminar quan abans millor, tot perquè algú al llarg dels anys només s'ha preocupat de convertir marjals en horts de cultiu i en transformar zones inundables en àrees residencials. I una vegada consumats els despropòsits, la vegetació de ribera molesta. 
Dit això, reproduïm en la seua integritat la nota de Compromís en la que Víctor Mansanet cau al mateix sac que la resta de protagonistes, com un alcalde més de Compromís: 



Compromís adverteix a Mª Ángeles Ureña que serà la responsable de les desgràcies que provoque el riu Vaca

Els alcaldes veuen amb estupor com el riu i els seus barrancs es troben en el pitjor estat mai vist i que les inversions anunciades no arriben

València, 4 setembre 2017
Alcaldes de Compromís de poblacions de les comarques de la Safor i la Valldigna i els senadors Jordi Navarrete i Carles Mulet han reclamat, una volta més, actuacions per minimitzar la perillositat del riu Vaca al seu pas pels seus termes municipals davant el "lamentable estat d'abandonament que pateix" i han advertit a la presidenta de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, María Ángeles Ureña de la seua responsabilitat davant la situació en què es troben rius i barrancs.

Aquest grup de representants de Tavernes, Benifairó de la Valldigna, Simat i Xeraco ja va visitar al gener, davant la falta d'actuacions i diligència de l'organisme de conca, la seu del Ministeri d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA) per reclamar actuacions al riu i exigir la recuperació del projecte de laminació i drenatge del riu Vaca.

A la reunió se’ls va informar d'actuacions per valor de 100.000 euros que estaven incloses en el Reial Decret de mesures per a les zones afectades pel temporal i, posteriorment, a l'abril de 2017, el delegat del Govern va anunciar que dels 22 milions destinats a la comunitat autònoma, 731.000 euros anirien al lot de rius Serpis, Micena, Vernissa i Vaca, a les comarques de València. "Però s'acosta el període de pluges i el govern del PP, de manera irresponsable, està abandonant rius i barrancs, on han proliferat les canyes i vegetació", assenyala Josep Antoni Alberola, alcalde de Benifairó.

A Simat, el seu alcalde, Victor Mansanet, ha explicat que "el nostre consistori ja ha enviat diversos escrits a la CHJ advertint del perill d'una possible riuada per l'exagerada vegetació que ha crescut al llit del riu i que pot posar en perill a aquesta localitat dos parcs i una depuradora".

La coalició ha reclamat una nova reunió amb els responsables de la Confederació, la compareixença de la ministra de Medi Ambient, davant les constants mentides cap al nostre poble i la nostra gent i mobilitzarà si cal els afectats per exigir les inversions necessàries "ja que s'està dilatant l'execució d'obres imminents en matèria de riscos d'inundacions, s'han cancel·lat projectes que eren urgents i estratègics per a la seguretat de les persones i les actuacions amb les seves mesures específiques no arriben després de la aprovació dels plans de gestió del risc de inundacions i ja s'han donat situacions de molt perill, amb persones atrapades, mortes i amb alcaldes que no descansen tranquils, conscients de la situació de vulnerabilitat dels seus termes municipals en cada temporal per la falta d'actuacions del govern central", ha assenyalat el senador territorial de Compromís, Carles Mulet.

El PP va rebutjar les gairebé 450 esmenes de Compromís als Pressupostos Generals de l'Estat amb què la coalició pretenia corregir el dèficit en inversions al nostre territori, la virtualitat de les previsions que no s'executen, la deslleialtat del Govern i l'evident abandonament històric que ha patit el País Valencià en aquesta matèria.

dimecres, 16 d’agost de 2017

LA CAUSA DE L'ESGOTAMENT DE LA FORMA DE DIVERTIR-SE

La causa de l'esgotamente del model de festes (no només a Simat) pot estar en no haver tingut en compte l'evolució del concepte i la forma de diversió al lllarg dels temps. Per contribuiur al debat reproduïm un article publicat per Miquel Pueyo al diari Segre de Lleida en 2012, amb el títol Evasió:
Algunes de les denominacions que apliquem a la nostra societat (de consum, de l’oci, de l’espectacle…) van aparèixer durant els anys 60 del segle passat. Abans, mai no havia existit una societat que considerés l’oci una part fonamental de la vida dels seus membres. A la Roma clàssica i a les corts europees hi havia petites minories que vivien de festa en festa, però a la immensa majoria dels homes, dones i nens que han passat per aquest món, els ha tocat treballar de sol a sol, i han hagut d’aprofitar els dies de festa o les estones d’oci per divertir-se i trencar la rutina d’un treball percebut com un càstig bíblic. Aquest és l’autèntic origen de les festes que, amb l’arribada del bon temps i sota l’advocació d’algun sant o verge, celebraven els pobles i les ciutats.
La seua pervivència resulta una mica incongruent en una societat que ha convertit l’espectacle, l’oci i la diversió en un bé de consum quotidià. Consumir i divertir-se s’han erigit  en la fòrmula majoritària per evadir-se, durant uns dies o uns hores, de la realitat d’un treball i d’una manera de viure –de vegades, fins i tot d’un entorn familiar o social—que, en el fons, són sovint d’una gran buidor. S’ha decretat la fi de la utopia (en part, per la seua tendència a desembocar en el terror, com en la revolució francesa o la soviètica) i ha estat reemplaçada per  l’evasió.
 No estem gens segurs de la nostra capacitat per fer del món un lloc millor per viure, però ens fem la il.lusió que canviant d’amants, de cotxe o de país no hi pensarem tant. Això ho deia el filòsof Joseph Brodsky, en una conferència als estudiants de l’elitista Darmouth College, la novena universitat més antiga dels Estats Units, però els acabava advertint:
“De fet, podeu ajuntar totes aquestes coses, i pot ser que funcioni una estona. Fins que arribi el dia que us despertareu a la vostra habitació envoltats d’una nova família i un paper de paret diferent (…) amb una pila de factures de la vostra agència de viatges i del psiquiatre, però tindreu la mateixa sensació de cansament en veure la claror del dia que entra per la finestra.”

dilluns, 7 d’agost de 2017

EL MODEL DE FESTES ESTÀ ESGOTAT


Les festes de Simat, que enguany han caigut de ple en cap de setmana, han servit per demostrar que l'afluència de públic no té com a factor determinant les dates, i per tant el debat sobre el calendari mòbil de les celebracions era estèril. Estes festes viscudes en divendres, dissabte i diumenge, no han estat més multitudinàries que qualsevol altres celebrades entre setmana, i no han fet sino constatar que les festes han perdut atractiu. És un fenòmen que es ve observant de fa poc més d'una dècada, amb una pèrdua al degoteig de gent al carrer amb indiferència dels dies de celebració. Hi havia més gent al carrer el dia del ball de disfresses o la nit de Sant Jaume, que qualsevol dels tres dies de festes.
Per tant, caldria tancar el debat sobre els canvis de dates i obrir una reflexió col·lecctiva sobre el model de festes, partint de l'evidència que la fòrmula de varietés i revetla està esgotat. 
Innovar amb el programa serà l'única recepta vàlida, atés que les disponibilitats pressupostàries conviden més a fer servir l'enginy que la cartera. Allò ideal seria poder contractar alguna figura rellevant de la música i implicar als veïns en la preparació del programa de festes a través d'una mena de comissió municipal en la qual prengueren part totes les entitats i particulars interessats, on es pogueren escoltar propostes per fer unes celebracions que puguen recuperar l'atractiu que han perdut els darrers anys. No deixa de ser cridaner que l'única implicació dels veïns en les festes haja de ser a través de clavaris, clavariesses i confraries religioses.

dilluns, 31 de juliol de 2017

LES AL·LEGACIONS AL PLA GENERAL: LA FONT MENOR


Encara que el ple de l'Ajuntament de Simat encara no ha resolt les al·legacions presentades al Pla General Estructural (antic PGOU), tot i la sessió extraordinària fallida d'este mes de juliol, poc a poc es va coneixent el contingut dels escrits presentats per particulars. En el cas dels PAI del llavador de la Font Menor un dels afectats demana que el seu immoble, i per extensió tota la galta que dóna a la Font des del creuament amb el camí fins l'última de les edificacions annexa al Bar 138 queden exccloses del pla d'actuació integral en les que se les ha incloses, i siguen considerades com a edificacions consolidades. 
La diferència rau en què a hores d'ara cap dels propietaris afectats pot demanar cap llicència per a intervenir en els seus immobles en estar inclosos en un PAI que està per executar, i que porta sense executar massa anys. Si la galta de cases a la que pertany l'autor de l'al·legació fóra excolsa del PAI podrien actuar sobre els seus habitatges i deixarien d'estar lligats a la paralització del PAI. 
Al marge de que resulta evident que algunes de les cases afectades necessiten reformes urgents, sembla que els arguments aportats a l'al·legació estan posant en més d'un maldecap als tècnics municipals, en el sentit que la zona afectada reuneix objectivament tots els requisits assenyalats en la legislació urbanística per a ser declarada zona consolidada.